Diari Levante-EMV la Safor. Secció ”Anem Fent!” Diumenge 16 de desembre de 2012.

NOBEL DE LA PAU 2012

     El Premi Nobel de la Pau de l’any 2012 ha sigut atorgat a la Unió Europea per, segons l’acta del jurat, les més de sis dècades de contribució a la pau, la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa. El premi va ser lliurat dilluns passat, dia 10 de desembre, data de l’aniversari de la mort d’Alfred Nobel. A l’ajuntament d’Oslo, com mana la tradició (els altres premis Nobel es lliuren a Estocolm). L’arreplegaren: el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, el del Consell Europeu,  Herman Van Rompuy i el de l’Eurocambra, Martin Schulz. En el solemne acte (el qual presidien els reis de Noruega, Harald i Sonja, i prínceps hereus, Haakon i Mette-Marit), hi estaven presents vint-i-un caps d’estat i presidents de govern, entre ells, Mariano Rajoy. N’hi en faltaren sis, un d’ells el “premier” britànic, David Cameron.

     L’acte del lliurament va estar marcat pel repàs a la memòria històrica de les  grans fites abastades en conjunt. La paraula “reconciliació” va sonar prou vegades. Va ser un acte d’autoconfirmació en la plena vigència actual de les intencions inicials. De la satisfacció del deure complit i de la promesa de lluitar pel futur. S’escoltaren paraules interessants. El president del Comitè del Premi Nobel, Thorbjorn Jagland, com a amfitrió, destacà que el marc polític europeu és hui més important que mai en la crisi financera i advertia: “el nacionalisme i el populisme serà el preu que pagarà Europa si és la gent del carrer la que pague la factura d’una crisi originada per altres”. Durao Barroso va dir: “tenim una responsabilitat especial cap a milions de persones amb necessitat”. I Van Rompuy afirmà: “Eixirem d’aquesta junts i més forts”. La Unió Europea ha fet públic que destinarà els nou-cents trenta mil euros del premi, amb els quals està dotat el Nobel de la Pau (un 20 per cent menys que l’any anterior), a projectes en suport dels xiquets víctimes de les guerres i dels conflictes.

     Dos dies abans d’aquest acte, el dissabte dia 8, jo estava, casualment, a Estrasburg i vaig visitar la seu del Parlament Europeu. L’edifici que l’alberga, el Louise Weiis, és un conjunt arquitectònic de tres peces, una de les quals és una mena de muralla de vidre, colossal, que voreja la ribera del canal de la Marne au Rhin, a l’encreuament amb el riu Ill i que pareix resguardar-ne els altres. Pràcticament tota la part de vidre estava ocupada per un gran mural commemoratiu de la concessió del Nobel a la institució. Era com un gran “collage” format per targetes de diferents dimensions i colors, col·locades les unes al costat de les altres, en cadascuna de les quals hi havia una inscripció feta en cadascuna de les 23 llengües oficials. En la més gran de totes (la qual devia tindre la superfície d’una pista de tennis) es llegia “Your peace, your prize” (‘la vostra pau, el vostre premi’). Era bonic el missatge. Però quan vaig buscar la targeta en espanyol vaig llegir, perplex, “Nuestra paz, nuestro premio”. En angles “vostra, vostre”, i en espanyol “nostra, nostre”? Ai, mare, que estos s’han equivocat! I, aleshores, començà a interessar-me el tema. Vaig continuar buscant en el mural i, entre les llengües que creia identificar, tan sols en una (potser romanès) està com nosaltres. Em sorprèn, m’intriga. Quan al dia següent, diumenge, torne a casa busque per Internet informació i no hi trobe res. Dilluns, veient les imatges i escoltant els parlaments de la cerimònia de Oslo encara em desconcerta el tema del cartell en el qual ha de ser impossible que s’hagen equivocat. Dimarts, m’hi decidisc i escric, directament, a la Direcció de Comunicacions i de Relacions amb els Ciutadans, on pregunte per l’autor del mural i per les diferents formes del missatge. Per a sorpresa meua, al cap de sis hores rep un amabilissim correu de resposta (en espanyol), on una cap de departament (de cognom espanyol) em comunica que l’autor del visual commemoratiu és un dels dissenyadors gràfics de la institució i que l’objectiu era fer una crida d’atenció sobre els edificis institucionals, que el mateix visual havia sigut adaptat per a ser utilitzat en les oficines d’informació dels estats membres i per a altres suports de comunicació, principalment postals. La senyora continua dient-me que amb el text del visual, el parlament volia emfatitzar que el premi Nobel era de tots els ciutadans a pesar de recollir-lo les institucions. Per això “nuestra paz, nuestro premio”, el de tots! Però que en el treball de traducció sempre es vol ser fidel al missatge, encara que de vegades cal emprar formes que difereixen, la qual cosa havia passat aquesta vegada en què es tingueren en compte les diferents sensibilitats en els 23 idiomes oficials la qual cosa va provocar que en alguns casos es preferia emprar el “nuestro” i en altres el “vuestro”. Comprés i agraït senyora! Vostra, nostra, vostre, nostre… Tarannà solidari. Mentrestant, aquesta última setmana, importantíssima, la Unió Europea ha posat les bases per a la futura estabilitat econòmica. Alemanya ha estat, com sempre, agranant cap a casa.

Veure PDF pàgina diari

Aquesta entrada s'ha publicat en 006. Levante-EMV la Safor. 2012, Nobel de la Pau 2012 i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.