GESMIL DE DIAMANT
El treball que fan els fallers és de caràcter voluntari i desinteressat. Altruista. Calia fer algun reconeixement a la seua dedicació. Una recompensa. La que identifica a les falles de Gandia és el Gesmil. Va ser creada el 1967. Manel Cascales Esteve em va contar que el nom estava relacionat amb la llegenda de la Delicada de Gandia, aquella donzella que va morir en caure-li sobre el cap una flor de gesmil des de dalt de la Col·legiata. Una flor de pedra, és clar! La recompensa del Gesmil tenia tres categories: la de Coure, la d’ Argent i la d’Or. Si el faller ostentava càrrecs de responsabilitat hi accedia als gesmils més prompte però un faller de quota, sense càrrec, necessitava tres anys per a obtenir-ne el de Coure, vint anys per a aconseguir el Gesmil d’Argent (calia sumar 100 punts a raó de 5 punts per any), y desprès (el compte es quedava en zero), necessitava 13 anys més per a arribar al Gesmil d’Or (100 punts a raó de 8 punts per any). Així, doncs, un faller ras necessitava 33 anys per a poder lluir el Gesmil d’Or! Es tractava, doncs, d’una recompensa molt costosa i, per tant, de gran prestigi y consideració.
El 1994, Josep Antoni Valls Català, de la Falla Avinguda República Argentina, proposà a l’assemblea general de les falles gandianes la creació d’una nova recompensa per a mèrits fallers que s’anomenara Gesmil de Diamant. En 27 anys havien sigut atorgats 194 Gesmils d’Or i es palpava en l’àmbit faller un cert interès perquè existira un escalafó per ascendir en la “carrera fallera”. Aleshores, un servidor, Pasqual Molina Faus, com a representant de la Falla de Corea en l’assemblea general i membre de la recent creada CPRE (Comissió Permanent per a la Reforma dels Estatuts) va enllestir una reglamentació per al nou Gesmil de Diamant. Recorde, perfectament —el treball m’ocupà bona part de l’estiu del 94—, les característiques principals que definien la meua proposta: el Gesmil de Diamant seria una recompensa de “caràcter extraordinari” per a compensar qui haguera fet per les falles de Gandia un treball molt extraordinari! I, es mantenia, amb tot el seu valor —amb això vaig insistir moltíssim—, el Gesmil d’Or com a la màxima recompensa de “caràcter ordinari” que podia obtenir-se per mèrits fallers acumulats (sumant punts), a base de ostentar càrrecs de responsabilitat i satisfer les quotes de les comissions. El Gesmil de Diamant no tenia un barem de punts acumulables, es deixava en mans d’una comissió a la qual se li suposava tenir aptituts per avaluar els mèrits del faller proposat, es a dir: sentit històric de les falles de Gandia, coneixement de les circumstàncies i repercussions de la tasca realitzada per l’aspirant i criteri per avaluar l’impacte que la seua figura i la seua obra tindrien en el futur del món faller, inclòs en el de la ciutat. Hi havia en aquell moment una figura que reunia totes aquestes condicions, Josep Lloret Tarrasó i va ser amb la seua trajectòria fallera i amb tot el que d’extraordinari va ocórrer durant els seus més de vint anys de president de la Junta Local Fallera on vaig trobar part dels motius que justificaven la creació d’aquell Gesmil de Diamant com a recompensa extraordinària per a un faller extraordinari.
El text, integre, de la nostra proposta va ser acceptat per l’assemblea general. El 1995 s’atorgaren dos gesmils de diamant (sols se’n podien atorgar dos per any): el del senyor Lloret i el del Senyor Cascales, un faller aquest, de “tota la vida” que fou, a més a més, el tinent d’alcalde que promogué, afavorí i signà la creació de la Junta Local Fallera de Gandia l’any 1947. A l’any següent, 1996, es consideraren els mèrits de Vicent Ribes Canet, primer guanyador del premi de llibret de les falles gandianes, i el primer secretari de la Junta Local Fallera en emprar i en introduir el Valencià en tots els documents i en les actes oficials de la JLF i reconegut lluitador per l’ús de la nostra llengua en el món faller. Des d’aleshores no s’han lliurat molts gesmils de diamant més. No he volgut mai manifestar-m’hi, sobre els concedits i sobre els rebutjats. Les comissions avaluadores s’han queixat habitualment de no tenir “barems” d’avaluació. I jo he callat. Barems? No hi ha en la reglamentació. El que es pretenia d’eixes comissions és que tingueren criteri, sentit històric i visió de futur. Enguany s’ha desestimat la petició del Gesmil de Diamant per a Jesús Garcia Cànoves, Gesmil d’Or de 1988, Secretari General i ma dreta executora de Tomàs Femenia de Sierra —el president que feu que Gandia i el binomi Falles-Cultura fora referència dintre del territori de la Comunitat Valenciana. Jesús Garcia, com a autor, ha enaltit el llibret gandià, ha sigut president de falla i també el president de la Junta Local Fallera, sota el mandat del qual es va crear la Federació de les Falles de Gandia i es va construir el Museu Faller de Gandia, una obra única i envejada que honora a les falles de Gandia i a la mateixa ciutat. I la “comissió” no ha sabut com a “baremar”!
Amb l’excusa, s’ha fet una nova reglamentació per al Gesmil de Diamant. Serà també per punts. Han reconvertit la recompensa extraordinària en ordinària. És cert que molt cara d’aconseguir però d’ací a un temps n’hi haurà un munt de gesmils de diamant. I aquelles figures llegendàries es diluiran.
Pasqual Molina 