GARZÓN, EN ORSAI
El jutge Baltasar Garzón ha sigut condemnat a 11 anys d’inhabilitació professional i a la pèrdua definitiva del càrrec que ostentava per autoritzar escoltes, considerades il·legals, entre els encausats per la trama Gürtel i els seus advocats. En el judicI, la policia va defensar l’actuació del jutge i la fiscalia tampoc no va presentar càrrecs. Durant l’audiència, Garzón i els seus advocats tractaren de justificar l’actuació del jutge per a obtenir informació vital sobre la trama de corrupció i, al temps, impedir que es cometeren nous delictes d’evasió o blanqueig de diners a través dels advocats (sobre els quals no existia, d’antuvi, cap tipus de sospita). La intenció podia ser bona, però el jutge va infringir les regles més elementals del processament judicial i el tribunal, format per set magistrats del Suprem, va dictar una sentència que, en les instàncies judicials, s’ha considerat impecable. Garzón va realitzar un treball important però en fora de joc! En l’esport del futbol, el gol més espectacular, el més difícil, el de major estètica, el gol de la dècada, no val si el jugador que el marca està en fora de joc. Encara que siga per mil·límetres. Són les regles, és l’off-side, l’orsai com deien les persones que anàvem al vell camp del Monduver quan jo era menut. A Garzón l’han agafat en orsai.
En un segon judici (en tenia tres), que ja s’ha celebrat també, Garzón ha sigut acusat de prevaricació per haver instruït un sumari sobre les víctimes del franquisme, per a la qual cosa no tenia jurisdicció. Al jutge estigueren advertint-lo des d’altes instàncies que no tenia competències per a investigar el tema. En diverses ocasions. Li mostraren la targeta groga. Ell se’n va fotre de tot. I va rebre la targeta roja del banc dels acusats. Ara espera sentència. El període d’inhabilitació que poc caure-li pot ser històric.
Durant el mes que han durat els dos judicis —sobretot quan es va conéixer la sentencia del primer—, en algunes places i carrers dels pobles d’Espanya (i en algunes de l’estranger), s’han fet manifestacions per a donar suport al jutge Garzón. Gent d’ideologia diversa protestant per diferents raons: els qui consideraven que els judicis eren una persecució al magistrat per part dels seus companys de professió que l’odien, en general, prou; els qui no estaven d’acord que el primer que seia al banc dels acusats en el cas Gürtel fora el jutge instructor; els qui consideraven el jutge com l’únic que podria obrir les tombes de les víctimes de la repressió franquista, i els qui abominaven de les organitzacions de la ultradreta espanyola que són les presentaren la querella contra Garzón per aquesta causa.
El tercer dels judicis no es celebrarà. Assabentar-se del motiu ha caigut com una bomba. Ha prescrit el delicte pel qual Garzon havia sigut acusat. Per no actuar en tres anys, ha prescrit fa tres setmanes. Un escàndol? El jutge havia sigut denunciat per haver sol·licitat i rebut subvencions milionàries per a finançar uns estudis que ell anava a fer als Estats Units. Les havia demanades mitjançant cartes dirigides a diverses entitats i persones, algunes de les quals estaven implicades en processos judicials que ell havia de jutjar a curt termini, les causes de les quals, arribat el moment ell va sobreseure. Aquest tercer judici era el que més expectatives havia despertat, no sols per la relació entre ell i els seus mecenes, sinó per l’explicació que havia de fer sobre en què i perquè s’havia gastat tants diners, i jo no sé que ha sigut pitjor perquè, les circumstàncies i les xifres que havien de ser considerades en el judici ara estan en boca de tots (va rebre un milió dos-cents mil euros i han aparegut factures escandaloses d’algun sopar pantagruèlic) i ell no podrà donar-ne explicacions ni defensar-se.
No sé si els manifestants al seu favor encara estan pels carrers i les places esgrimint cartells i pancartes. Supose que se’ls deuen haver anat les ganes i la decepció serà gran, Ausades que li han vingut mal i seguides les coses al magistrat. Probablement tot haja coincidit així per causa dels seus desesperats intents de recusacions i ajornaments, però la realitat és que ni la ment més maquiavèlica en la seua contra hauria programat per a Garzón un seguici d’esdeveniments que no sols no l’ajudaran desenterrar les fosses de la repressió franquista sinó que li cavaran la seua pròpia fossa, professional i personal, de la qual serà difícil que puga eixir. Garzón en orsai total!
Pasqual Molina 