Diari Levante-EMV la Safor. Secció ”Especial Falles 2011” Dijous 03 de març de 2011

EL MUSEU ÉS EL LLOC

     Amb la inauguració del Museu Faller, l’abril del 2008, no sols s’acomplia la vella aspiració dels fallers gandians de tenir seu pròpia amb sales de reunió, despatxos i saló d’actes sinó que s’aconseguia la creació d’un espai museístic, el concepte del qual, ha anat variant amb el pas del temps. El resultat final ha sigut admirable. Jesús Garcia i el seu equip han sabut destil•lar, de les idees de tots els qui històricament ens ha interessat el projecte, eixe original Centre d’Interpretació de la Festa. Únic, diferent, motiu d’orgull pels gandians i d’enveja pels de fora. Un espai que cal visitar i gaudir.
El Museu Faller de Gandia sorprèn. Estem acostumats als museus dipositaris de fons artístics. De totes les Arts, de tots els temps de la Història. Escultures, joies, quadres i d’altres són protagonistes principals. El patrimoni. El museu era el lloc on recollir. El museu era el lloc on mostrar. El museu era el lloc on gaudir. El museu era el lloc.
Un museu d’aquestes característiques és impossible a les Falles. El patrimoni principal de la Festa, el monument faller, es crema! Tots els anys! Tan sols els ninots indultats es salven. Sols hi ha a València un museu on es mostren tots els ninots indultats, per votació popular, des que el 1934 es celebrà la primera exposició del ninot als baixos del Mercat Central, així com els ninots indultats infantils des del 1963. En la Guia del Museu Faller de Valencia, la qual hem fet l’Associació d’Estudis Fallers, es diu que la col•lecció de ninots indultats té un alt valor socioantropològic perquè en les figures o grups indultats es condensa una gran quantitat d’informació simbòlica, ja que s’hi troben determinats estereotips, models i elements que directament ens parlen de la societat que els va produir. També dels valors, circumstàncies i estils de vida dels darrers 75 anys. Barrejats els referents locals amb els globals. Per la qual cosa els ninots es converteixen en documents socials i estètics que van més enllà de l’àmbit estrictament faller.
A Gandia no ha sigut així. No podia ser. Algú pensà, al principi, que el museu seria el lloc per albergar els nostres ninots indultats. Encara els ninots no han sigut conservats per les comissions que els guanyaren no seria complicat recuperar-los. Però quan un estudia els ninots indultats gandians, tret del patrimoni moble que formarien individualment ―en general, de poc valor―, seria complicada, com a col•lecció, la seua catalogació com a patrimoni etnològic donada la diversitat de formació i ordenació. Tampoc seria possible considerar com a patrimoni immaterial la forma d’escollir-los, com passa a València, on els paràmetres: exposició, votació popular, indult s’han mantingut estables sempre. A Gandia no ha estat així, hi ha hagut una gran variació en les formes i maneres de triar-los.
Però hi ha a les falles un gran patrimoni que cal recuperar i a Gandia, amb una Festa amb més de 125 anys d’història, el territori de recerca és molt important. De les falles perviuen les imatges, en format fotogràfic i cinematogràfic, les publicacions i els documents. Els fons de la memòria. Estan escampats per calaixos i prestatgeries particulars, de vegades oblidats pels propietaris i d’altres desconegut el seu valor històric i patrimonial. Cal escorcollar on estan, conèixer qui els té i donar els passos legals adequats per recuperar-los.
El treball de recerca d’aquestes fotografies, d’aquests documents, d’aquestes publicacions és molt interessant i que quan cauen en les teues mans peces no mai vistes, en certa manera, inèdites, l’emoció es indescriptible. En l’any 1997, com cap de l’àrea de Cultura de les Falles vaig ser el responsable editorial del llibre del Cinquantenari de la Junta Local Fallera de Gandia. Fou un treball apassionant. Recorde especialment, el monogràfic que vaig fer sobre el Foc i Flama, l’anuari que havia començat a publicar-se amb la creació de Junta Local Fallera. Mai ninguna persona els havia vist tots junts. Tenir a les mans el número un, el de 1947, comparar-lo amb el del 1952 ―tenien la mateixa portada― i veure les diferències de format, quan en alguna fotografia antiga pareixien ser iguals, fou una troballa i una aportació important. Així també totes les fotografies recuperades en el capítol “Les Falles en el record” d’aquella Revista Les Falles de Gandia que vaig posar en marxa en aquell temps em feren viure moments quotidians de la vida fallera gandiana, desconeguda per a mi, que esdevenien històrics amb el pas del temps.
A títol personal, durant anys m’he dedicat a fotografiar totes les falles de Gandia. Totes, majors i infantils. De sempre he col•leccionat les publicacions falleres gandianes. Fa un més ho he cedit tot al Museu Faller de Gandia. Perquè estic convençut que el Museu és el lloc. Des d’aquestes línies, encoratgin-ne tothom que tinga material faller a casa a que l’aprope al Museu. Perquè el Museu Faller siga el lloc on recollir-lo. El Museu Faller siga el lloc on mostrar-lo. El Museu Faller siga el lloc on gaudir-lo. Crec, que el Museu Faller és el lloc.
A més a més, s’han donat els primers passos del conveni de col•laboració entre la Federació de Falles de Gandia i el Centre de Documentació de la Festa, de València. Una entitat patrocinada per l’Ajuntament de la capital i gestionant per l’Associació d’Estudis Fallers. El Centre de Documentació va ser inaugurat a Nadal del 2005 i té en l’actualitat prop de 14.000 registres realitzats, via digitalització. El CDF investiga, selecciona i recull tots els materials, independentment del seu suport, que tracten de la festa de les falles i del seu entorn social i cultural. Garantitza la conservació dels materials esmentats, com a patrimoni cultural dels valencians, mitjançant les tècniques de conservació adequades. Facilita l’accessibilitat de consulta i recuperació de la informació sobre falles mitjançant l’aplicació de les tècniques documentals corresponents.
Ordena i gestiona tota la informació publicada sobre les falles i promou la seua difusió. Reprodueix digitalment els materials privats per incloure’ls en el fons documental del CDF sense llevar-li al propietari el material original o facilitant-li una còpia digitalitzada.
Els fons que vostè tinga a sa casa podran ser gaudits en la xarxa per qualsevol persona en qualsevol racó del món. El museu faller és el lloc.

Aquesta entrada s'ha publicat en 005. Levante-EMV la Safor. 2011, El Museu és el lloc i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.