HISTÒRIES DE MAMELLES
No habia escrit res encara per a aquest diumenge. La setmana estava sent dura. Agra. Als matins, a la consulta es mostrava, repetida, la cara més desagradable de la meua faena. A les vesprades, al quiròfan, es confirmaven els pitjors dels presagis. Han sigut dies amb els quals m’he retrobat amb les línies tortes de l’escriptura de Deu. Com és possible que un còlic de renyó cause un dels dolors més grans que es poden patir i que un càncer de mama puga avançar tant, sense fer mal? El càncer de mama no punxa, no crema, no cou. Si tan sols picara! Dolor absurd i estúpid, aquell, per acabar orinant una pedra que no serveix per a res. Silenci assassí, aquest, que deixa que el càncer et mate a traïció. M’han retornat aquestos dies les incògnites vitals. On està la lògica? On la perfecció de la Creació?
Afortunadament, respecte al final de la malaltia, tot ha canviat molt. Hui podem curar el pitjor càncer de mama. Quan vaig tornar a Gandia amb el títol de cirurgià acabat d’estrenar, fa trenta-dos anys, qualsevol dels càncers que he diagnosticat i operat aquesta setmana no hauria sobreviscut més de sis mesos. Hui els curem. Ha fet falta que les coses canviaren molt. La medicina ha aportat investigació, nous mitjans de diagnòstic i noves tècniques de tractament (cirurgies mínimes, sense llevar el pit, quimioteràpies més suportables i radioteràpies mínimament invasives). La dona ha hagut de canviar actitud i guanyar en coneixement. Però encara podem fer més. Tots! Hi ha un futur immediat sense cirurgia. Els càncers de mama es tractaran amb medicació i cada dona tindrà un tractament particular per al seu. Les dones hauran d’ajudar-hi acudint als programes de detecció precoç mitjançant les mamografies periòdiques perquè no està en l’horitzó immediat una anàlisi de sang que diga que es té o es pot tenir un càncer de mama, com hui saps si tens sucre o colesterol. Continuarà sent importantissim trobar-lo prompte i tractar-lo bé. El futur del càncer de mama és molt esperançador. El present jo ho és.
El dramatisme que es mou al voltant d’un càncer de mama és especial. Perquè la mama és un òrgan especial. No sols és el vincle d’unió entre la mare i el fill en una època important de la vida, no sols és l’òrgan que ens qualifica com a espècie animal (som mamífers) sinó que té, a més a més, un simbologia especial per a la dona. La mama és la seua feminitat, la seua estètica, la seua sexualitat. Per això, la mastectomia, l’extirpació quirúrgica de la mama, és l’amputació més fastigosa que es pot realitzar. Jo encara plore si he de fer’ne alguna que, encara hui, de tard en tard, n’he de realitzar.
A l’altre costat està la cirurgia estètica. La que tracta de donar a la mama l’estètica que no té o recuperar la que es tenia i s’havia perdut per diferents causes. Dues són les situacions més simples. Posar-ne, llevar-ne. Quan començarem a fer aquestes intervencions, allà pels huitanta, les dones no volien operar-se a Gandia perquè ningú s’assabentara. Les operava a Valencia, els dissabtes pel matí. Ninguna volia posar-se’n molt, perquè ningú ho notara. Han canviat molt les coses. Huí operar-se és quotidià. Inclòs, col·locar-se unes pròtesis pot ser un regal d’aniversari o de final de curs. I, segons idiosincràsies de la dona i permissivitat del cirurgià, el volum a col·locar, no és problema.
Hui divendres, a migdia, en eixir de la consulta m’he trobat un grup de quatre xiques. Cap devia tindre més de setze anys, crec. Un pas per davant anava una d’elles i un pas per davant d’ella anaven unes mamelles descomunals que ella, no sé si mig mostrava, mig amagava o directament exhibia a través d’un escot impropi de l’oratge. Un concepte inadequat de l’estètica femenina, de la feminitat, la feia comportar-se com si tot el que la rodejava girara al voltant d’aquella sinada. Darrere, les altres tres xiques la miraven bocabadades, la seguien com el seu líder material. Me n’he vingut cap a casa a escriure per a aquest diumenge pensant que mentre aquella xicona reia les mamelles per la vorera, jo, dos dies abans, al quiròfan, plorava.
Pasqual Molina 