JESÚS GARCIA
El nom de la setmana. El protagonista de la notícia principal. Jesús Garcia, el president de la Federació de Falles de Gandia acceptava la invitació de Josep Manuel Orengo, l’alcalde de la ciutat, per a integrar-se en la llista de la seua candidatura a les properes eleccions municipals. Amb el número tres! Dimarts passat. Orengo havia dit, uns dies abans, en roda de premsa, que seria un honor per a ell que Garcia acceptara la invitació i que li havia ofert el lloc de la llista que triara. El president municipal destacà, entre totes les virtuts del president de les falles, la de ser un magnífic gestor, tal com havia demostrat al capdavant de la Federació, un organisme de caràcter festiu i cultural que ha aconseguit, en els darrers anys, situar el nom de les Falles i el de Gandia en un lloc de privilegi. Per tot arreu de la Comunitat Valenciana es diu que, a Gandia, les falles són una altra cosa. Jesús Garcia ha acceptat la invitació.
El 1959, el desgavell organitzatiu i econòmic de les Falles de Gandia obligà la corporació municipal a nomenar el primer tinent d’alcalde, Bernat Bolta Aparisi, president de la Junta Local Fallera. Per a controlar i posar-hi ordre. Un regidor per a governar les falles! Tres anys després, difícils, complicats, rés no havia millorat. Les dues institucions estaven contrapuntades amb acusacions mútues. Aleshores, l’alcalde, Juan Lorente, llest, molt llest, proposà als fallers la creació d’una nova Junta, a la qual l’Ajuntament donaria suport econòmic, però que havia d’estar presidida, necessàriament, per un altre tinent d’alcalde, Joaquin Bolta Romaguera. Per a controlar i posar-hi ordre. L’actitud municipal de voler controlar la festa i els fallers no diferia massa de la d’una part de la població ―benestant―, per a la qual els fallers eren eixa gent que sols pensava en menjar i beure de gorra, jugar al truc i llançar coets.
Cinquanta anys desprès les coses han canviat. Prou! La història diu que Ajuntament i Junta Local han caminat junts amb esperit de col·laboració. L’ajuntament sap que té en les falles el col·lectiu més important en número de persones i en el d’activitats socials. Que la Festa de les Falles, considerada d’Interés Turístic des del 1990, és la gran festa gandiana i una bona part el motor cultural i econòmic de la ciutat. L’exemple més demostratiu de la col·laboració és el Museu Faller. Un edifici costejat per l’Ajuntament i les Falles. Dirigit i gestionat pels fallers. Amb Jesús Garcia al capdavant. Un centre de cultura. Un centre social. Únic. Motiu d’orgull. Motiu d’enveja. Sana.
Cinquanta anys després, les coses han canviat. Prou! Un alcalde, lluita per integrar un faller en la seua llista electoral En un lloc de privilegi i amb moltes possibilitats de ser un dels tinents d’alcalde de la ciutat. El mateix camí, en direcció contraria!. Per què? Perquè el faller és bo, molt bo! I l’alcalde llest, molt llest!
Jesús Garcia és bona gent. A nivell humà! És un bon professional, un bon professor. Milers d’alumnes ho corroborarien! A nivell social i associatiu presenta una carrera impecable. En les falles ho ha sigut tot i estava ocupant el lloc més alt de responsabilitat en el moment més important de la història fallera en la nostra ciutat. Ara estarà lliure, casualment signarà en el mateix més l’acta de jubilació i la de regidor. Amb seixanta anys i en plena possessió de les facultats de la intel·ligència i la del trellat. Facultats cultivades des de la responsabilitat, la experiència i l’honestedat. Facultats posades a disposició de la ciutadania a partir del proper més de maig. Jesús Garcia és una joia per a qualsevol líder polític, perquè és bo, molt bo! L’alcalde s’ha avançat, perquè és llest, molt llest!
Però els temps electorals estan marcats, les coses han vingut com han arribat i Jesús Garcia no pot acabar, a un mes vista, el seu darrer exercici faller. Va comunicar la decisió a la seua Executiva i d’immediat a l’Assemblea General. Dimarts passat. I a pesar que no era obligatori, presentà en aquell moment la dimissió com a president de la Federació. Per ètica. Perquè no es polititzara la situació. Ha conegut les reaccions. Quasi totes de comprensió, afecte i agraïment. Les famílies de les falleres majors, la major part de l’executiva i va ser acomiadat pels membres de l’Assemblea General entra aplaudiments i abraçades d’afecte. El Bloc ha sigut dur. M’han dolgut algunes de les seues manifestacions.
Pasqual Molina 