SALUT, ECONOMIA I FAVES
La Salut no té preu. Però la sanitat és molt cara. Caríssima. La paguem entre tots. Com manen els governs. Quan, fa anys, en el Consell de Ministres d’un país veí, el de Sanitat presentava la proposta d’un programa nacional de diagnòstic precoç de càncer de mama, aportant dades sobre la quantitat de vides que es podrien salvar amb una inversió raonable, fou interromput pel ministre d’Economia, el qual li va replicar que no li parlara a ell de salut en termes econòmics perquè a eixa dona a la qual “vostè li salva la vida als seixanta anys jo hauré d’estar pagant-li una pensió tota la vida per a acabar morint-se de qualsevol altre càncer als huitanta-cinc”. El programa es va aprovar. Hui es està fent-se en tots els països desenvolupats. Però les paraules es pronunciaren aquell dia.
La xifra de milions d’euros que són necessaris per a atendre les malalties que causen el tabac fan feredat. Milers de milions. Que els paguem entre tots. Medicines, baixes laborals, estàncies hospitalàries, exploracions d’alta tecnologia, intervencions quirúrgiques (d’otorino, pulmonar, digestiu. circulatori: bypass arterials perifèrics i coronaris, amputacions de cames), tractaments oncològics, rehabilitació, pensions d’invalidesa, etcètera. Però sobretot, la gran tragèdia són els milers de morts per causa d’aquesta addicció assassina. I la gran injustícia, l’afectació dels fumadors passius. Aleshores, perquè des dels governs no s’ha fet mai res? Perquè quan començaren, tard, ho han fet tan mal? Serà per no perdre els impostos directes?
Primer foren els avisos en les paquets: que si el tabac perjudica la salut, que si fa mal ací o allà, que si fotos nauseabundes mostrant els efectes sobre pulmons o arteries. Després, començaren, tímidament, prohibint fumar als hospitals i en els centres de treball. Passat un temps s’inventaren la martingala dels espais per a fumadors o no fumadors en bars i restaurants. D’establiments on es podia fumar i en altres no. Solució decebedora perquè tots ells, per si de cas perdien clientela, permeteren fumar. Ara s’ha prohibit fumar en tots els espais públics tancats, però encara es deixa fumar fora. Voreres i terrasses s’han omplit de taules, cadires, tamborets i estufes per al fred. Dins de no res, pel calor, els dos grups compartiran espais fora i el fum de la taula de al costat tocarà els nassos.
¿Quan es prendran en serio que el tema del tabac és un tema de salut pública inqüestionable? Que no és un tema de llibertats individuals o de convivència entre fumadors i no fumadors. Perquè continuen ara enganyant el personal si dins de un temps tindran que prohibir fumar també fora? Prohibició absoluta en tots els espais públics! Miren, el Club de Futbol Barcelona ha anunciat, com un projecte revolucionari, que pensa fer un referèndum entre els socis perquè no es puga fumar en el Nou Camp la pròxima temporada. Fa unes mesos vaig anar, a Londres, al camp del Arsenal (The Emirates), i els cartells de prohibit fumar estaven per tot arreu de l’estadi. Des de fa temps! Si el fumar és un tema de salut pública i els governs tenen com a principal missió atendre la salut dels seus ciutadans no s’ha de poder fumar en qualsevol lloc on altres poden ser afectats. Aleshores, perquè no s’ha sigut radical en la prohibició quan es prengué consciència del mal que es causava? Serà perquè el govern es tira a la butxaca, directament, més del setanta per cent dels diners que val cada paquet de tabac? S’imaginen la quantitat de diners que suposen ? No es fa l’efecte que estan jugant amb la nostra salut, amb els nostres diners i amb la nostra intel·ligència? Ells s’omplin la butxaca hui i les conseqüències ja les pagarà qui governe demà?
Si vostè és dona, hauria d’anar als centres on la citen periòdicament i fer-se les mamografies indispensables. Per la seua salut i per l’economia de tots. Si vostè és fumador i fuma per gust, perquè li agrada fumar i es conscient de quants mals es pot morir, fume si vol. Home, mentre arriba la prohibició total, procure no fotre els del costat. Però si vostè és un producte d’aquella imbecil·litat infantil o adolescent, la dels grupets de xiquets fent-se els homes o la de les xiquetes imitant com mones la més espavilada d’elles, no siga vostè fava, no veu de quina manera tant manipulada estan ajudant-lo a fer-se el clot!
Pasqual Molina 