Diari Levante-EMV la Safor. Secció ”Una setmana de més” Diumenge 24 de gener de 2010

QUANTS?

     La ciutat de Vic i el seu alcalde han sigut notícia per la intenció de no  voler empadronar els immigrants en situació irregular. Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò. Les ones i les linotípies s’han vist curullades de manifestacions i de opinions. Sobre la immigració. Manifestacions dels responsables de tot tipus de poder, moralment perfectes, solidàriament impecables i, sobretot, políticament correctíssimes. Opinions de bufanúvols i salvapàtries, fastigoses, vanes, estèrils.

     Propostes de solucions? Cap!

     Mai ningú, mai, ha plantejat, públicament, les preguntes elementals que demana abordar de manera sostenible qualsevol situació i que en el cas de la immigració aterra contestar. Sobre la primera d’elles, jo els incite a fer una angoixant reflexió: quants?

     Quants immigrants més podem admetre al nostre país? Ara poden ser-ne uns sis milions. El doble estaria bé? Dotze milions? Pe què no vint-i-cinc? Quaranta cinc milions d’estrangers i així seriem un de cada! Quina xifra creuen? Per probables immigrants no ha de ser. Sense anar massa lluny, ací baix, a l’altre costat de l’estret de Gibraltar, centenars de milions de pobres desheretats de la vida no tenen ni per a la més elemental de les necessitats: alguna cosa per endur-se  a la boca.

     Haurà d’arribar el dia en el qual els que tenen la responsabilitat, atorgada pel vot, no tindran més remei que decidir quants.

     Quants immigrants s’han d’acceptar amb els braços oberts en nom de la justícia perquè als seus països d’origen sofreixen qualsevol tipus de persecució. Quants immigrants s’ha d’albergar en el nom de la solidaritat, caritat o misericòrdia per a socórrer-los.

     Quans immigrants ens convé que vinguen. Per a integrar-se amb la població del nostre país, amb tots els drets i obligacions, legals i laborals. Per a ajudar-nos mútuament, afavorint el desenvolupament econòmic, contribuint a les despeses de totes les prestacions socials actuals i assegurar-nos, tots, les que necessitarem el dia de demà.

     Quants? Considerant, a més a més, que no són números, que són éssers humans amb tot tipus de circumstàncies personals i familiars i amb totes les necessitats adients que, d’entrada, cal atendre. Quants?

     Abjecta pregunta, veritat? Doncs, si els ha paregut horrible la reflexió, ni s’imaginen la nàusea que provoquen les altres preguntes que cal fer davant la immigració il·legal, que per definició és il·legal i, per coherència, cal combatre-la: quan?, com?

     Quan començar? Com fer-ho?

Veure PDF pàgina diari

Aquesta entrada s'ha publicat en 004. Levante-EMV la Safor. 2010, Quants? i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.