FRANCESC DE BORJA, EIXE DESCONEGUT
En cap dels anys de la meua educació infantil en les Carmelites, amb la hermana Rita Esteve, ni en els del meu batxillerat en les Escoles Pies, amb tant de mestre i rectors, m’ensenyaren qui va ser Francesc de Borja, un personatge extraordinari de la vida i de la part de la Història que li pertocà viure. Recorde, tan sols, haver escoltat en aquella època l’anècdota de les paraules que va dir davant de les despulles mortals de l’emperadriu Isabel de Portugal, aquelles que no serviria mai més a cap senyor que se li poguera morir. Paraules hui controvertides, les quals si algun dia va pronunciar no va ser allí.
Ja en la Universitat ma mare em va regalar una biografia del sant, que vaig llegir amb interès. No puc dir-los el nom de l’autor (no deixen llibres a qui no els torne), però era un jesuïta. D’aquella lectura recorde dos fets que m’impactaren: que Francesc era molt gros i que, com a virrei de Catalunya, fou molt sanguinari amb els bandolers, els quals tenia l’ordre d’eliminar. Hi ha després trenta anys de desert borgià en la meua vida. Lamentable! Poca oferta accessible i nul·la demanda personal.
Enguany és el 500 aniversari del naixement de Francesc de Borja a Gandia. Per commemorar l’efemèride, encapçalades per l’Ajuntament, diverses institucions i organismes celebraran uns dos-cents actes de diversa indole. Alguns de repercussió internacional. Oberts. A l’abast de tothom. Seria imperdonable, com a poble, no gaudir-ne. A partir d’enguany hi haurà poques excuses per a dir que no es coneix la persona, que no s’admira el personatge.
S’han publicat llibres. Alguns abans de començar l’any del Centenari. José Miguel Borja presentava El esplendor de los Borja, un volum de gran format i predomini iconogràfic, editat per Biblioteca Valenciana, una bona part del qual està dedicat als borja gandians. El “Circulo de amigos de San Francisco de Borja” publicava Los Borja y el Ducado de Gandia de Enrique Colomer Rocher. També a finals del 2009, apareixia, Francisco de Borja, los enigmas del duque jesuïta, de Pedro Miguel Lamet. El premi “Joanot Martorell” del 2009 guardonava Josep Piera i el seu llibre Francesc de Borja, el duc sant, en el qual, amb una prosa elegant i propera, a través d’un relat subtil i apassionant, l’autor fa un treball de recerca i pedagògic sobre la vida de Francesc. És un llibre imprescindible aquest any. El mateix Piera, amb Santiago La Parra i Ximo Company signen Francesc de Borja, sant i duc de Gandia, un volum de gran format, impecable, editat per l’Ajuntament de Gandia, en el qual, com resa en la primera guarda, ens mostra tres perspectives diferents de Francesc de Borja: la de la nissaga i l’estirp familiar, la biogràfica i la iconogràfica. Dins de la col·lecció “Arxius i Famílies” que promou l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia, s’ha editat enguany el nº 8, titulat Francesc de Borja, Virrei de Catalunya, elaborat per Beatriz Canellas i editat per l’Editorial La Xara de Simat. El mateix catàleg de l’exposició actual en la Casa de la Marquesa San Francisco de Borja, Grande de España. Arte y espiritualidad en la cultura hispànica en los siglos XVI i XVII és un llibre immens el qual, està dirigit per Ximo Company i Joan Aliaga, i han editat l’Ajuntament i la Universitat de Lleida. Acaba d’eixir d’impremta Sentimientos i Oraciones de San Francisco de Borja, una selecció de texts del sant amb adaptacions del jesuïta Vicent Jesús Almiñana Lloret.
En les dues darreres setmanes s’ha fet entre Gandia i València un simposi internacional amb el títol “Francesc de Borja (1510-1572). Home del Renaixement, Sant del Barroc”. Amb gran suport institucional. Presidit pel professor Ricardo García Cárcel i coordinat pel professor Santiago La Parra, el simposi ha reunit historiadors i investigadors d’universitats espanyoles i europees per debatre la figura de Francesc de Borja i la seua influencia en la política, la religió, l’art i la cultura del seu temps. Al meu parer, les ponències del simposi han constituït, en conjunt, l’estudi antropològic i social més important sobre el sant i el seu entorn que s’ha fet mai. Ponents de prestigi internacional com ara el jesuïta Alfonso Rodriguez Garcia, catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Madrid; els pares Manuel Ruíz Jurado i José María Benítez i Riera de la Universitat Gregoriana de Roma, i el professor José Martinez Millan, l’historiador més important de la història moderna a Espanya. Al final, el professor Santiago La Parra deia que amb simposis com aquest va completant-se el puzle dels Borgia-Borja incloent-hi les peces de Gandia, des de Gandia”.
Francesc de Borja, eixe desconegut que ha de deixar de ser-ho.
Pasqual Molina 