28-O, EL GRAN DIA DE L’ANY BORJA
Dijous passat, dia 28 d’octubre, va fer cinc-cents anys del naixement de Francesc de Borja, el leivmotiv pel qual, durant tot l’any, s’han organitzat actes de tot tipus per a commemorar l’efemèride. El 28-O, va ser el gran dia d’aquest cinqué centenari i Gandia va escriure una de les pàgines més importants en el llibre de la seua història ciutadana. De caràcter polític, de caràcter religiós. Amb la Companyia de Jesús i amb la persona del seu prepòsit general, el pare Adolfo Nicolás Pachón. A primera hora del matí, al saló plenari de l’Excel·lentíssim Ajuntament es feia el ple extraordinari en el qual es decidia la concessió de la primera Medalla d’Honor de Gandia als Jesuïtes i al migdia, a la Seu Col·legiata, es va celebrar la missa solemne, presidida pel mateix pare Nicolás i cooficiada per 85 sacerdots, amb la qual l’Església tancava l’any jubilar en honor de sant Francesc de Borja.
Al saló de plens, replet, Vicent Todolí, l’instructor de l’expedient de concessió de la condecoració, recordava el camí recorregit junts per Gandia i la Companyia de Jesús. Després, les paraules solemnes dels portaveus municipals, en explicació del seu vot. Josep Miquel Moya, del Bloc-Verds, obrí el torn amb un discurs institucional impecable (en Valencià, ja que sabia que el prepòsit general coneixia la llengua i l’emprava), destacant dades i dates històriques de convivència, i acabant amb paraules d’ànim a la Companyia en la seua “lluita infatigable per abolir totes les injustícies que pesen sobre la humanitat” (Congregació General nº 32 de la Companyia, 2-XII-1974) i amb un record emocionat al pare Pedro Arrupe, també espanyol i prepòsit general i al pare Ignacio Ellacuria, vilment assassinat, junt a cinc jesuïtes més, per forces paramilitars a El Salvador el 16 de novembre de 1989. Després fou el torn de Fernando Mut, portaveu de Plataforma de Gandia amb un discurs elegant i acadèmic en el qual es feia ressò de la importància dels jesuïtes en la vida religiosa, educativa i ètica de Gandia. Arturo Torró, portaveu del PP, féu un discurs sincer, assaonat, ple d’agraïments i de records d’amistat i complicitats. Vicent Mascarell, portaveu del PSOE, agraït, fou l’introductor de les paraules emocionades de l’Alcalde José Manuel Orengo, que recordava l’obra conjunta del Sanatori de Fontilles (creat pel jesuïta Carlos Ferri i l’alcalde Joaquin Ballester), la atenció del barri marginal de Natzarè i la recuperació del Palau Ducal. Deia el senyor Orengo que, perquè calia fer un acte de justícia amb la institució sense la qual era impossible entendre la historia de l’edat moderna de Gandia, proposava al ple la concessió de la primera Medalla d’Honor de la Ciutat i demanava el vot afirmatiu dels regidors. La mà alçada de tots ells és la fotografia més bonica del dia o de l’any. Desprès l’alcalde imposà al pit del jesuïta la Medalla i li lliurà el pergamí acreditatiu. Aleshores el prepòsit general de la Companyia s’apropà al micròfon.
El pare Adolfo Nicolas, un lleidatà de 72 anys, trenté general de la Companyia de Jesús i el seté espanyol que la dirigeix, saludà els gandians en “valencià” (sic) i demanà continuar en castellà perquè no creia que amb la llengua materna poguera arribar, per l’emoció, al final. Es mostrà atribolat per tanta paraula d’elogi quan en la Companyia estan tan acostumats a les de crítica. El líder religiós de 20.000 jesuïtes repartits per tot el món, el màxim responsable d’una xarxa de col·legis i universitats amb tres milions d’alumnes, el nomenat en altre temps el “papa negre”, pel seu poder espiritual i pel color de la seua sotana, tingué al saló de plens paraules d’agraïment de part dels Jesuïtes pel gran honor que se’ls feia. Més tard, en una Col·legiata plena com mai, flanquejat per rectors de diverses ordes religiosos, parlà de la figura de sant Francesc de Borja com a model. Mentrestant, el cel de la Seu s’omplia de veus i música del Cor de la Universitat Pontifícia de Comillas, dirigit per Javier Blanco. Després d’una eucaristia multitudinària, el pare general resà la oració i escoltà l’himne dedicats a sant Borja, este últim amb música de Juan Verger i amb lletra del pare Rosendo Roig. Per a acabar un matí extraordinari, un vi d’honor servit al pati del Palau, que aprofitava també per a acomiadar l’actual rector dels Jesuïtes de Gandia, el pare Vicent Jesús Almiñana, que se’n va en les properes setmanes com a missioner a Cuba.
28-O, el dia gran de l’any Borja a Gandia, acabaria amb una representació extraordinària de la Visitatio sepulchri i amb jocs artificials. Història!
Pasqual Molina 