LA ‘Visitatio sepulchri’ A ROMA
Dimecres passat, al recinte majestuós de l’església de Sant Ignasi de Loiola a Roma va ser representada la Visitatio sepulchri, el drama líric i sacre que va compondre sant Francesc de Borja el 1550 sobre el tema de la mort i de la resurrecció de Jesucrist. Quan el duc va abandonar Gandia, per dedicar-se íntegrament a la vida religiosa, va deixar ordenat que l’obra es representara a la Col·legiata totes les setmanes santes, per a la qual cosa va dotar el Capítol amb els diners suficients per a fer front a les despeses.
Sant Francesc de Borja no la va veure mai representar, però la imposició senyorial va ser complida i l’obra es representaria ininterrompudament. Fins i tot no va deixar de fer-ho quan, tretze anys després, el concili de Trento va prohibir que dins dels temples es fera qualsevol acte que no fóra estrictament litúrgic. La Visitatio, aleshores, s’acollí a una antiga butla papal (Alexandre VI havia permés, molts anys abans, que a l’església de les Clarisses s’instal·lara un “monument” al Dijous Sant), la qual cosa va permetre’n la continuïtat anual fins al 1865, quan es va perdre’s l’esmentat privilegi papal i deixà de fer-se. Després hi ha hagut més d’un segle de foscor.
El 1998, José María Vives Ramiro, catedràtic de musicologia del Conservatori Superior d’Alacant, va fer la reconstrucció completa de l’obra: de la música, del text i de la posada en escena. I amb la col·laboració de la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia, l’Orfeó Borja va posar en escena, de nou, la Visitatio sepulchri a Gandia.
Ara ho ha fet a fet a Roma, amb la música interpretada pels Ministrils Ciutat de Gandia (amb instruments d’època), sota la direcció d’Isidro Alemañ en el marc incomparable de l’església dedicada al fundador de l’ordre jesuítica. Una església erigida pel cardenal Ludovico Ludovisi, animat pel seu oncle, el papa Gregori XV (antic alumne del Collegium Romanum, creat per Ignasi de Loiola, i també el papa que el va canonitzar). La primera pedra fou col·locada el 2 d’agost de 1926 i fou inaugurada, inconclusa, amb una missa a la qual va assistir el papa Urbà VIII i gran part del Sacre Col·legi ell 1640, l’any del centenari de la fundació de la Regla de la Companyia de Jesús.
Dimecres passat, músics i cantors que venien de Gandia desgranaren melodia i veu per la creu de la monumental església. La seua imatge davant de l’altar de Sant Lluís i de l’altar de la Mare de Déu de l’Anunciació i de Sant Joan Berchmans, (els dos construïts per Andrea Pozzo) no l’oblidaré mai.
El professor Santiago la Parra, emocionat, deia que la Visitatio sepulchri era una autèntica joia de la cultura europea occidental, que la seua vàlua era excepcional per la personalitat de l’autor, per la qualitat de l’obra i pels avatars que suposaren la seua concepció, representació i, fins i tot, abolició. Deia La Parra que la Visitatio era una peça única i que els gandians, com a col·lectivitat n’hauríem d’estar ben orgullosos i que, el pas següent, el gran repte, hauria de ser que la UNESCO la reconeguera com a patrimoni de la humanitat, per a la qual cosa, el primer pas hauria de ser que la Generalitat Valenciana la declarara bé d’interés cultural. El guant està en l’aire!
Sens dubte, la representació de la Visitatio sepulchri a Roma fou una fita històrica. També va constituir un important succés cultural i social. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, i l’ambaixador d’Espanya a Itàlia, Luís Calvo. Hi va haver una notable representació de la Companya de Jesús: el pare Parreda, assistent general d’Espanya i Portugal; el pare Luis Recolons, assistent general d’Amèrica Llatina meridional; el pare Jean Roger Ndomdi, assistent general d’Àfrica, i el pare Josep Lluís Ferrer, gerent de la Fundació Palau Ducal dels Borja de Gandia. Molts gandians fórem testimoni emocionat de la representació. Uns pocs, de les paraules de l’ambaixador Calvo animant a establir llaços de relació entre Gandia i Itàlia, amb els Borja com a excusa, i les d’un alcalde de Gandia, exultant, que desitjava que aquella representació de la Visitatio sepulchri a Roma poguera repetir-se.
Després ens n’anàrem, passejant tots, al Palau de la Cancelleria de Roma per assistir al Cant del duc, l’obra creada per al V Aniversari pel músic Carles Santos i l’escriptor Josep Piera, però les emociones viscudes allí necessiten el seu espai propi per a contar-les. Ho farem!
Pasqual Molina 