‘EL CANT DEL DUC’ A ROMA
Entre les iniciatives preses per l’Ajuntament de Gandia per a commemorar el 500 aniversari del naixement del seu patró, sant Francesc de Borja, fou encomanar a un músic de prestigi mundial, Carles Santos (autor de les fanfares de la cerimònia inaugural dels Jocs Olimpícs de Barcelona del 1992), la composició d’una obra inèdita sobre l’efemèride. Aleshores, Carles Santos buscà la col·laboració de Josep Piera per escriure’n la lletra. El tàndem Santos–Piera era una aposta guanyadora perquè l’obra forà magnífica i perquè tinguera un ressò internacional, i així mateix el nom de Gandia i la commemoració del Borja, un personatge clau de la part de la història que li va pertocar viure.
El cant del duc n’ha sigut el resultat. Una música aclaparadora, diferent, personal, impactant. És de Carles Santos. Una lletra que vol ser coherent i respectuosa amb el personatge, però també imaginativa i creadora. És de Josep Piera. Els dos diuen que han tractat que la composició, en la lletra i en la música, supose un repte artístic que permeta anar més enllà d’una recreació historicista.
El cant del duc va ser estrenat a Gandia el mes de maig amb una avaluació controvertida. Cadascuns dels cants es va representar en punts diversos: el primer, al pati d’armes del Palau; els dos següents, pels carres de Gandia, i l’apoteosi final, a la plaça del Prado. Hi van participar 500 músics i 300 veus corals. La quasi impossible informació sobre l’obra que la gent es trobava, de sobte, quan passejava per Gandia i la dificultat que pels carrers la sonoritat fóra l’òptima van fer que, excepte els espectadors del palau i del Prado, quedaren prou decebuts del resultat artístic i musical de l’espectacle que, sens dubte, havia creat els autors.
Ara, fa un dies, El cant del duc s’ha estrenat a Roma. Dins dels actes que tenia previst el Creuer dels Borja. Encara que és cert que s’intentà, en principi, repetir la representació pels carrers de Roma, la impossibilitat va fer que tota l’obra s’interpretara al Gran Saló de l’impressionant Palau de la Cancelleria, el qual va ser nomenat per la UNESCO patrimoni de la humanitat el 1990. El palau és seu de la Cancelleria Pontifícia i alberga en l’actualitat el Tribunal de la Rota. Pertany a l’Estat del Vaticà i va ser construït entre 1486-1513 per al cardenal Raffaele Riario, camarlenc del seu oncle, el papa Sixt IV. El resultat de la representació va ser memorable.
El baríton, Josep Ferrer, i la soprano, Alícia Ferrer, amb uns registres de veu impressionants, contrapuntaven els pensaments i la consciència del sant. Ruth Palonés de Pluja Teatre era el vehicle conductor de la història. El director, Xavier Piquer, conduí, disfrutà i s’extasià amb la música que aquells joves treien dels instruments i amb les veus del Centre Musical de Beniopa, dirigits per Susanna Escrivà. Els musics pertanyen a la banda UMM Sant Francesc de Borja de Gandia amb Jesús Cantos al capdavant; a la banda Associació Musical del Grau de Gandia, amb Josep Joan Martí de director, i a la banda del Centre Musical de Benioipa, que dirigeix Miquel Pérez i Faus. Tots junts arribaren a l’apoteosi final del quart cant, tan intensa, tan vibrant, tant potent, que va fer exclamar a l’agregat cultural de l’Ambaixada d’Espanya a Roma, Jorge Hevia: “Si se caían los frescos del techo del Palacio no sé qué os hago!”.
L’acte tancava una vesprada immensa de relacions institucionals entre l’Ajuntament de Gandia i les autoritats a Roma. A la porta del Palau havien esperat els gandians amb l’alcalde, Josep Manuel Orengo, al capdavant, l’ambaixador de Espanya al Vaticà, Francisco Blázquez; la senyora Melli, cap de Finances de l’Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica; el cònsol de Espanya a Roma; el representant de l’Ambaixada de Portugal, i el professor de Musica Sacra de l’Institut de Roma, Pedro Oltra, el qual al final demanaria la partitura d’El cant del duc per incloure-la en la programació de música sacra de la propera temporada.
Això és el que cal fer. El cant del duc no ha de quedar com una anècdota del centenari. Caldria representar-lo tot els anys. Per què no el 28 d’octubre, data del naixement del sant. A Gandia, a la seu més apropiada: la Col·legiata, l’església de les Escoles Pies, de millor sonoritat, o al Serrano. El cant del duc pot traspassar fronteres i portar el nom de Gandia i el de sant Francesc de Borja per tot arreu del món.
Pasqual Molina 