L’AMOROSA
Conxeta l’Amorosa se’n va tornar a Gandia. Havia seguit el cami volantiner del seu home, de treball en treball, per tot arreu, però el seu tercer embaràs no anava bé i se’n va tornar a casa. Ella sola. Des de Barcelona. A viure amb sa mare i la seua germana. Al carrer del Forn. Un carreró que unia el Passeig amb la plaça de Sant Josep.
Les Amoroses es guanyaven la vida amb la venda ambulant. Una d’elles baixava tots els dies amb unes cistelles repletes de sorolles, gínjols i nesples que venien als viatgers de les tartanes que paraven allí, al Passeig, i als passejants. També, segons l’època, oferien codonys, figues, panfígols i moniatos torrats. Uns diuen que el malnom l’heretaren d’un avantpassat, ruc i de geni agre, a qui li posaren els amics l’Amoroso per riure. A Imma, l’actual Amorosa, li agrada més la versió que li contava sa mare, Conxa, quan deia que el nom li’l posaren a la besàvia pel seu caràcter bondadós i caritatiu, ja que sempre tenia a les mans un moniato o una moneda per a un necessitat.
Quan el parador de les tartanes canvià d’emplaçament, els venedors ambulants, amb les cistelles i els catres se n’anaren a un altre lloc. Algú aconsellà a l’Amorosa que no ho fera ella, que es quedara allí, al Passeig, al costat de sa casa, fins i tot va demanar permís a l’Ajuntament per a muntar-hi una paradeta estable. Allí cap autoritat li feu cas. Algun conegut li digué que ho deixara córrer i que muntara el catre i les cistelles on volguera i així ho va fer: al Passeig dalt de la vorera, a l’altura del carrer del Forn, entre el Banesto i del Bar Paloma.
La mare es féu vella, la germana Dolores morí jove i Conxeta, es feu càrrec del negoci i de fer tirar endavant els fills i els nebots. Conxeta fou l’Amorosa de la meua infància, aquella dona major d’aspecte seriós i prou sorda. Allí, a espatlles de la baixada als urinaris públics va estar la paradeta de l’Amorosa, molts anys. Un quiosc amb un aparador que oferia productes que anaren variant a mesura que ho feia el nivell econòmic i social de la població: pedres de metxers, benzina per a reposar misteres, pastilles soltes d’Aspirina i d’Optalidon, tabac, en paquets o en cigarros solts, algun puret que s’aconseguia d’estranquis a Alacant; després, polos, liquida i granissats i els gelats de tall que un dia maleït substituïren els xambits. Des de fa anys, articles de premsa. El producte estrella fou, sens dubte, durant dècades, la venda de cacau i tramús. Sobre l’aparador, el cacau estava dipositat en una cistella, el tramús en un llibrell de color verd amb aigua per a mantenir-lo en remulla. El cacau es mesurava amb barralets de fusta de diferents capacitats segons el preu. De tramús, se’n servia un grapat sobre el cucurutxo de paper d’estrassa. Els dies festius la gent feia cua davant la paradeta i el Passeig s’omplia de gandians menjant cacau i tramús Passeig amunt, Passeig avall, esperant l’hora de l’entrada al cine o decidir-se a parlar amb la xica que t’agradava al següent encreuament.
La paredeta de l’Amorosa ha sigut una referència en la vida social de Gandia. Des dels tres emplaçaments que recorde, les generacions d’Amoroses han vist passar la vida de Gandia, la de les persones i la dels fets. Conxa, aquella dona grosseta de parar amable, és la que crec que més recordem. La paradeta és una notaria de la historia gandiana del darrer segle. Continua sent encara el meeting-point de retrobament dels joves.
Aquesta setmana l’Ajuntament ha fet públic que, amb motiu de les obres del Passeig, hi ha la intenció de recuperar aquell quiosc de planta octogonal que s’erigia just davant d’on està ara l’Amorosa i, em fa l’efecte, pel que vaig escoltar en la ràdio, que hi havia una confusió entre el quiosc i la paradeta. És clar que es tractava de dues coses diferents, però igual és bona la idea d’unir-les. Recuperar aquell bell quiosc i que l’atenguera l’Amorosa.
Pasqual Molina 