DE PEDRES, CAMINS I PERSONATGES UNIVERSALS
Perquè hi ha pedres que parlen. Antigues. I tenen moltes coses a dir. Encara. Perquè hi ha camins que perduren. Vells. Que et poden fer arribar. Encara. Perquè hi personatges que foren. Universals. Que perviuen. Encara.
Pedres que cal escoltar. Camins que cal recórrer. Personatges que cal reviure. Des d’ací. Ara.
Gandia és, sens dubte, un important centre turístic dins dels que hi ha al Mediterrani. Turisme de sol i platja. De primera fila. Un producte, nomenat, madur, doncs té una gran repercussió, però de difícil creixement. Aleshores, cal jugar la basa de la qualificació. Gandia té unes possibilitats que la poden diferenciar. Fer-la capdavantera. Turisme cultural. Turisme mediambiental.
Des de la direcció de Politiques de Prosperitat i Empresa de l’Ajuntament Gandia, Nestor Novell, involucrà la Universitat, el CEIC Alfons el Vells i la XIEC (Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals de les Comarques Centrals Valencianes), per a la creació d’un producte turístic que combinara, com correspon, un nou recurs, unes rutes, amb la finalitat de provocar emocions i noves experiències al visitant. Un nou producte que, a traves d’una ruta, posara a l’abast dels nous turistes el coneixement del nostre patrimoni, de la nostra cultura i de la nostra història, el reconeixement de la nostra llengua, que els mostrara els nostres espais naturals i els fera conèixer la nostra gastronomia i hospitalitat. Les rutes naixerien o acabarien Gandia, o les dues coses. El CEIC Alfons el Vell, realitzaria les guies. Decisió important fou que les rutes recorregueren les comarques centrals valencianes, un concepte territorial que, impulsat fa més de vint anys des d’aquesta institució gandiana, pretenia vertebrar l’espai existent entre els eixos Valencia-Castelló i Alacant-Elx, i que, després d’uns inicis il·lusionants, dorm en algun calaix de la Generalitat i que ara, com va dir el seu director, Gabriel Garcia Frasquet, podrien tornar al debat social i polític seguint l’exemple de les vegueries catalanes. La confecció de les guies va ser encomanada a destacats membres de la XIEC. Hi ha diversos projectes en marxa. La setmana passada es van presentar els dos primers: La ruta del clàssics i Per terres dels Borja.
La primera ruta, realitzada per l’arqueòleg Josep A. Gisbert Santonja, ens condueix per les terres de Gandia, Beniarjó, Dénia, Xaló, Penàguila i Cocentaina amb la intenció de l’autor de fer parlar a les pedres i convidar al lector a cercar-les i distingir-les entre les boires de l’entorn, amb puresa cronològica ja que sols s’ocupa del segle XV, el dels nostres clàssics, Ausiàs March, Joanot Martorell, Pere March, Bernat Fenollar, Joan Roís de Corella, una selecció de texts dels quals són inclosos en les pàgines de la guia, així com dades de propostes gastronòmiques i dels monuments i museus de la ruta.
La segona fou encomanada al gran expert dels Borja, el professor Santiago La Parra Lopez. Per terres dels Borja s’ha editat en valencià, en castellà i en anglès. La ruta comença a Xàtiva i transcorre per Canals, Albaida, Llombai, València, Gandia i els seus voltants: l’Alqueria del Duc, Santa Maria de la Valldigna i Sant Jeroni de Cotalba amb la intenció, per part de l’autor, d’acostar al viatger curiós les empremtes indelebles deixades per aquells personatges universals als escenaris valencians que van recòrrer, amb l’única finalitat que els puga entendre millor. La guia inclou també tot tipus de dades informatives turístiques.
Gabriel Garcia Frasquet parlava, la nit de la presentació, que les dues guies promouen els nostres clàssics i els Borja, uns recursos patrimonials simbòlics de primer ordre, un magnífic capital, fins ara desaprofitat, que honoren la cultura valenciana i, en particular, la dels gandians i saforencs.
Pedres que cal escoltar. Camins que cal recórrer. Personatges que cal reviure. Des d’ací. Ara.
Pasqual Molina 