ELS VINT ANYS DE L’ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS
Aquest diari, Levante-EMV, publicava a 1990 la Historia de las Fallas, una obra col·lectiva, a càrrec d’un equip multidisciplinari integrat per sociòlegs, historiadors, documentalistes, escriptors i periodistes, encapçalats pel professor de la Universitat de Valencia, Antoni Ariño. L’obra, presentada en fascicles, va permetre posar a l’abast del gran públic una aproximació de la festa fallera feta des d’una perspectiva científica i rigorosa, lluny de les visions tòpiques i folkloritzadores habituals fins a aquell moment. Aquest equip de redacció constituí, aquell mateix 1990, sota la presidència d’Enric Soler i Godes (destacat poeta, pedagog i historiador, i Medalla d’Honor de la Generalitat Valenciana el 1992) l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF). En la seua pàgina web (<www.estudisfallers.org>), de la qual he extret aquestes línies, es llig que l’associació va nàixer amb l’objectiu de fomentar i divulgar l’estudi de la festa fallera en les seues diverses dimensions (històrica, estètica, sociològica, literària, econòmica…). Un dels fundadors de l’associació i un dels més actius membres fou d’historiador gandià J.J. Coll. Al llarg d’aquestos primers vint anys, l’associació ha anat ampliant-se amb la incorporació de nous membres (professors i llicenciats universitaris, artistes fallers i altres personalitats destacades de la festa), que han reforçat el caràcter multidisciplinari de l’Associació d’Estudis Fallers i de la seua tasca investigadora. A l’associació pertanyen els saforencs, Antoni Colomina Subiela, Vicenta Llorca, Manel Boronat i Pasqual Molina, autèntics dinamitzadors de la cultura relacionada amb la festa de les falles del seu entorn.
Mirant arrere, l’ADEF ha realitzat col·lectivament: l’organització de les Jornades de les Festes del Foc del Congrés de Cultura Popular Valenciana (1995); la confecció del llibre La festa de les Falles publicat pel Consell Valencià de Cultura (1996); l’estudi sobre L’ús del valencià en les falles de la ciutat de València, per encàrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana (1997); els tres volums de l’obre L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller de València (fruit d’un conveni entre el Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Valencia i l’Ajuntament de Valencia) i la redacció de la biografia de l’artista faller Vicent Luna: L’art de fer falles, coeditada per l’ADEF i la Junta Central Fallera de Valencia (2007). Edita, des del 1994, la Revista d’Estudis Fallers, publicació anual que es planteja com un instrument per a fer arribar al món faller i al conjunt de la societat les distintes reflexions i estudis que es generen al voltant de la festa.
L’ADEF ha considerat important sempre col·laborar amb les comissions falleres i altres organismes implicats en la festa. D’aquest interès naix la relació de l’associació amb la nostra ciutat, a traves del llibret de la Falla de Corea amb el qual han col·laborat permanentment. Vicenta Llorca i Manolo Boronat (impulsors, des de la falla coreana, del Premi Vicent Ribes de Literatura Infantil) i Pasqual Molina (creador del Premi Iaraní i del Premi de poesia Joan Climent), tindran la idea de portar la lectura pública del Tirant lo Blanc, com es feia a la falla de Na Jordana (el president de la qual, Pere Borrego i el seu germà Vicent Borrego son membres de l’ADEF), i oferiran a l’Ajuntament de Gandia i a la Junta Local Fallerala realització. El moment era idoni, era el XXV aniversari del Premi Joanot Martorell. L’altra activitat importantíssima de l’Associació d’Estudis Fallers a la nostra ciutat és la coorganització, amb la Federació de Falles, de la Mostra del Llibret de Falles de la Comunitat Valenciana, que aquest any arriba a la cinquena edició.
Així mateix l’ADEF convoca el Premi Enric Soler i Godes al millor article d’un llibret de la comarca de l’Horta, el Premi Malva a la millor poesia satírica i el Premi el Mocador al millor assaig de tema faller. L’ADEF promou el debat al voltant de la festa amb cicles de taules rodones. És la coordinadora de les converses Les Falles a la Nau, organitzades pel Fòrum de Debats de la Universitat de València, la Junta Central Fallera i el Gremi d’Artistes Fallers. Fa cursos de guies per a la interpretació de la festa de les falles en col·laboració amb la Conselleria de Turisme així com conferències introductòries a les Falles destinades a estudiants d’espanyol dels EUA que fan una estada en la ciutat de València. Ha comissionat diverses exposicions relacionades amb les falles: l’any 2008, per a la Universitat Politècnica de Valencia, Falles i Art: 40 anys transitant per la frontera i l’any 2009, per a la Falla de Na Jordana, Na Jordana: 125 anys de falles a Valencia. Aquest mateix any, amb el Museu Valencià d’Etnologia ha organitzat Falles de Cel·luloide, un cicle de conferencies de tema faller que hi obtingut un èxit rotund.
Però la tasca que tindrà major repercussió internacional ha sigut el disseny i la posada en marxa del Centre de Documentació, Informació i Difusió de la Festa de les Falles (CDF), dependent de l’Ajuntament de Valencia, en el qual l’ADEF ha assumit l’assessorament tècnic i la direcció científica. El centre té la voluntat de convertir-se en una referència primordial per a la recerca i la consulta de material gràfic, documental i audiovisual sobre la festa de les Falles.
Tota aquesta tasca, en els darrers vint anys, ha sigut realitzada en condicions molt precàries. Les reunions de treball es fan en un diminut taller de falles (Fet d’Encàrrec) situat en la planta baixa d’una casa vellíssima al costat de la Plaça de l’Àngel, al cor mateix del barri del Carme de València. El taller pertany a un matrimoni d’artistes fallers d’avantguarda, membres de l’ADEF: Marisa Falcó, llicenciada en belles arts i professora de dibuix, i Paco Pellicer, arquitecte tècnic i llicenciat en art dramàtic. Quan en les reunions som més de huit persones, pràcticament, cal traure els ninots al carrer. Asseguts en cadires desballestades, filles cadascuna d’un pare, un no sap, al principi, cap on mirar, si al sòl on creus que d’un moment a l’altre vas a caure o al sostre que en tot moment se’n pot anar baix. Sobre la taula, desmanegada, tacada de pintura i amb restes de cola seca, es col·loca unes estovalles de paper i uns gots de plàstic. L’entrepà l’encomanem al Bar Arandinos, relíquia de la València profunda i amb clientela dissemblant. Jesús Català, professor d’història de la ciència en la Universitat Cardenal Herrera-CEU San Pablo, sol portar el sopar en una recaptera, igual que, darrerament, Joan Castelló, periodista de l’Agència EFE. Ningú de tots beu alcohol, tampoc ningú fuma, el sopar reunió més prompte sembla un berenar per l’aniversari d’un xiquet de deu anys, si no fóra perquè entre mos i mos de l’entrepà la conversa, que pot nàixer d’una xafarderia fallera, pot acabar amb una reflexió teològica o en qualsevol exabrupte de caràcter socioeconòmic o politicosanitari que mai és debades ni té cap deixalla. Quan el tema de la conversa entra en territori marcià, d’imprevisible final o impossible solució, Gil-Manuel Hernàndez, professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, president etern de l’ADEF, mana callar a la gent i diu que cal posar-se a fer els deures. Aleshores apareixen els ordinadors i Josep Lluís Marin, llicenciat en filologia, secretari i dipositari del trellat de l’associació, repassa els temes del dia. Xavier Mozas, llicenciat en història i arxiver de la Junta Central Fallera, comença a traure del cap tot tipus de dades i dates ―que vostès ni es poden imaginar―, sobre qualsevol tema de falles i Tono Herrero, llicenciat en història de l’art i tècnic de cultura de l’Ajuntament de València, posa a l’abast de tots la seua capacitat organitzativa en esdeveniments i exposicions. Ruben Tello, professor d’institut de valencià posa en la faena tot el entusiasme propi d’un jove entusiasta de Carcaixent. També hi estan presents José Martínez, gestor cultural, i Fernando Morales, llicenciat en periodisme. En esta segona hora de la reunió la taula s’ompli de llepolies de tot tipus, entre les quals destaquen les gominoles i les galetes de xocolata que devoren com possessos. En ma primera assistència, jo no m’ho podia creure, com entre el rosec de regalíssia i el xuclat de lacasitos, sobre la taula apareixia el treball rigorós, d’altíssima qualitat científica que cadascun ha estat fent a sa casa des de la darrera reunió. M’agradaria que els conegueren, pareixen més estudiants que professors, vestits amb texans i samarretes de botiga de barri. Tremendament educats i respectuosos. Dotats d’una intel·ligència privilegiada. Bojos per les falles. Pocs d’ells arriben als quaranta i fa vint anys que hi estan treballant! Al principi, entre la indiferència del món faller de la capital; desprès, des de la desconfiança davant d’unes idees que semblaven galàctiques des de la caverna; també, en ocasions, des de la desconsideració barroera, però l’ADEF ha anat poc a poc guanyant-se el respecte i la consideració de les institucions, primer, i de l’estament faller, desprès, mentre les idees es posaven en marxa, els projectes prenien cos i les obres realitzades s’amuntonen en les prestatgeries de les biblioteques i hemeroteques, en les parets de les exposicions mentre les sales de conferencies i les aules universitàries s’assabenten d’una tasca científica d’altíssima qualificació que hui dóna prestigi a la societat valenciana i una festa de caràcter universal.
En la meua activitat professional i social he estat lligat a diverses societats. En algunes he ocupat càrrecs de molta responsabilitat. Jo sent un afecte, personal, entranyable pels membres de l’Associació d’Estudis Fallers i una gran consideració, professional, per la seua dedicació i altruisme. Soc el major de tots ells i el que menys aporta a la tasca investigadora i a la del treball quotidià però em tracten amb molt de respecte. Diuen que sóc una referència d’una altra manera de veure i viure les falles, fora del cap i casal. Un “infatigable agitador cultural” impensable fa uns anys a València. Ho agraïsc. Sols jo sé el temps que he dedicat, des del despatx, a les Falles, però aquell dia en el qual vaig participar en la primera taula rodona que sobre la festa es feia a l’Aula Magna de la Universitat de Valencia, al carrer de la Nau, en l’altar major de la Catedral de la Cultura, parlant de falles!, abordant el tema “Unes altres falles són possibles?” jo em vaig considerat recompensat de tot el que havia fet i del que em quedarà per vindre.
Associació d’Estudis Fallers. Vint anys. Bojos per les falles!
Pasqual Molina 