LES MALALTIES DEL DUC
L’Hospital Francesc de Borja ha volgut adherir-se als actes commemoratius del V Aniversari. Amb la celebració d’una Taula Redona. Adient, perquè l’hospital porta el seu nom. Indispensable per a emmarcar, encara més, el personatge en el lloc i en l’època. La taula redona tractava el tema de la salut del Borja i de les malalties que en va patir, de l’antic hospital de Sant Marc i de l’estat de la medicina en aquell temps. AISSA, l’associació mèdica nascuda en el si de l’hospital dedicada a la investigació sobre la salut en la Safor, en tingué la idea. El Departament de Salut de Gandia i la Gerència de l’Hospital la reberen amb entusiasme, posant a l’abast les instal·lacions i el CEIC Alfons el Vell, com en tantes altres ocasions, col·laborà en la mampresa.
Vostés sabran comprendre’m: com a metge, la taula em va entusiasmar i em va paréixer un colofó extraordiari de tants actes academics que, enguany, s’han organitzat. El professor Santiago La Parra moderà la Taula. La ponència “L’hospital de Sant Marc en l’època dels Borja” va estar exposada per Vicent Olaso. L’historiador i arxiver municipal d’Oliva, reconegut pels seus treballs d’investigació sobre l’antic hospital, féu un repàs meticulós de la institució hospitalària creada per Gandia a la fi del segle XIII (o començament del XIV), centrant l’exposició en l’atenció que Francesc de Borja i, en especial, sa mare, Joana d’Aragó, dedicaren a les necessitats del centre. El doctor Francesc Devesa, metge de la Unitat de Digestiu de l’Hospital de Gandia, amb la ponència “La salut de Francesc de Borja”, presentà un treball preliminar sobre l’estudi exhaustiu que està fent sobre les malalties que va patir el duc, que no foren poques. Des de la dificultat que suposa veure, amb ulls de la medicina actual, el que va trobant escrit en els documents que estudia sobre el Borja, el doctor Devesa féu una interpretació sobre algunes de les malalties conegudes del sant: les febres terçanes o quartanes, pròpies dels oriünds de terres de marjal; la llarga malaltia patida a Baza, quan amb pocs anys s’hi refugià fugint dels agermanats; en l’època de Barcelona, el fenomen de l’engreixament exagerat del duc seguit d’una importantíssima pèrdua de pes que li causaren enormes problemes de caràcter digestiu, unes altres malalties conegudes, com ara la gota d’herència familiar i les que encara romanen en estudi. Devesa parlà també de la malaltia que li causà la mort, descrita en diversos documents sobre els darrers mesos, sense tenir un diagnòstic clar fins que en l’embalsamament del cos, es descriu l’existència d’una greu infecció pulmonar. Josep Lluís Fresquet, professor d’història de la ciència de la Universitat de València, va presentar la ponència “La medicina valenciana en el segle XVI”. Des de la reflexió inicial sobre les bases del Renaixement i tot el canvi social, cultural i filosòfic que va suposar, parlà de la Universitat de Valencia juntament amb les d’algunes ciutats italianes com els fars guia de la medicina d’aquell temps i recordà noms de metges, cirurgians i professors de l’època.
L’acte serví també per a retre un emocionat homenatge a la memòria del doctor Juan Luis Rico, mort fa ara dos anys, que fou cap del servei de Pediatria de l’Hospital de Gandia i que havia fet la seua tesi doctoral, precisament, sobre l’atenció sanitària a l’antic hospital de Sant Marc. El doctor Salvador Bellver, cap del Servei de Medicina Interna, en fou el presentador. El doctors Vicent Carmona, president d’AISSA; Rafael Garcia Dolz, gerent de l’hospital i Pasqual Molina, conseller del CEIC Alfons el Vell, lliuraren una placa commemorativa a la vídua del doctor Rico. Ella, Pilar Gutierrez, tingué unes emocionades paraules d’agraïment i de record. Així, es clausurà un acte molt emotiu i una taula redona insuperable.
Pasqual Molina 