DE L’“I TU… MÉS!” A L’“I JO… MÉS!”
Si ja em causen malestar els guirigalls entre els politics nacionals tirant-se mossos a la jugular de l’honestedat buscant l’aniquilació de l’adversari, els he de confessar que quan l’aldarull passa al pati de casa em causa autèntica vergonya.
Alfred Boix comenta en el seu bloc personal que Orange Market, l’empresa relacionada amb la trama de corrupció destapada pel jutge Baltasar Garzon i que implica el Partit Popular, va organitzar al Teatre Serrano de Gandia, el maig de 2008, un acte en el qual van participar el mateix president nacional, Mariano Rajoy, acompanyat pels dirigents valencians Francesc Camps, Rita Barberà i Alfons Rus. Boix escriu, literalment, que una vegada més Arturo Torró es veu immers en esdeveniments politics poc agradables i que, a tots els embolics de jutjats que li plouen permanentment en la seua vida empresarial, ara haurà de sumar-ne aquest, producte de la seua tèrbola trajectòria política.
La resposta del polític popular no s’ha fet esperar. Torró va dir a Radio Gandia que l’acte va ser organitzat directament pel comité executiu regional del PP a València i que ell no hi va participar en res. També que ell no ha perdut mai un juí i que no està immers, en l’actualitat, en cap procés judicial —cosa que no pot dir l’alcalde de Gandia, el senyor Orengo―, i que respecte a trajectòries politiques, ell es pregunta a què es dedicarà el senyor Boix quan se li acabe el tema de la política, perquè no se li coneix cap ofici ni benefici. Tot seguit escolte a l’alcalde, dient que ell tampoc no té causes pendents amb la justícia, i a Vicent Mascarell recordant-li al senyor Torró, una vegada més, que Hisenda li havia embargat el sou de regidor per un impagament.
L’última que ha caigut a les meues mans és que Joan Francesc Peris ha sigut acusat pel Grup Municipal Socialista de fer “carronyerisme” polític i de voler traure’n rèdit personal i mediàtic per a tornar a l’Ajuntament. El senyor Peris havia fet no sé quin tipus de pregunta sobre la piscina del Grau i jo ja no he volgut trobar si hi ha hagut resposta, perquè ja estic fart i avergonyit del comportament públic de tota aquesta gent, que pareixen estar, més que en les sales de decisió del futur de la meua ciutat, al pati de qualsevol parvulari on quan els xiquets es barallen, a falta d’arguments, criden els uns contra els altres dient-se: “I tu… més!”, “I tu…més!”
De veres creuen vostés que, amb la que està caient, als ciutadans els interessa de què viurà el senyor Boix quan se li acabe el tema de la política? Que a la gent del carrer li preocupen els problemes que puga tenir el senyor Torró amb Hisenda? O que li afecten les aspiracions politiques del senyor Peris? No s’han parat a pensar que amb tanta desqualificació personal estan vostés guanyant-se el seu propi descrèdit?
Jo els commine a tots al repte de l’“I jo… més!” Als del govern a treballar ferms perquè en les properes eleccions puguen presumir de tots aquells projectes que han aconseguit realitzar en benefici de la ciutat i que els de l’oposició puguen dir amb raó “I jo… més!”, presentant amb orgull les seues conquestes, perquè si ara no manen a casa, manen a les capitals i poden arreplegar cap ací. Però saben amb què em conformaria? Que tots ells pogueren entonar l’“I jo… més!”, perquè haurien dedicat tot el seu temps a treballar al màxim per tots els ciutadans, agraint-los la confiança en ells dipositada quan els atorgaren les actes de regidor.
Pasqual Molina 