IDEES PER A EIXIR D’UNA CRISI
Cansat de les bregues entre el govern i l’oposició a conseqüència de la crisi. Avorrit per les diferències entre els banquers i els clients sobre què fer i com fer amb els diners que se’ls ha injectat. Fart dels paperots com el de la reunió entre Zapatero i la patronal de la banca en la qual el president del govern feia com que estirava de les orelles els banquers mentre aquells feien cara que allò no anava amb ells i, estupefacte en escoltar com el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, deia que havia d’estar a partir-se un pinyó amb la banca i el ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, el mateix dia, deia tot el contrari… Quan ja estava cansat, avorrit, fart i estupefacte va i, a meitat de setmana, apareix una noticia d’agència que, al menys, m’ha fet somriure.
El Cabildo Insular de la Palma, a traves de l’empresa pública Sociedad de Promocion y Desarrollo Económico de la Isla de la Palma (Sopedal) ofereix en la seua web oficial una sèrie d’idees i de projectes per a crear noves empreses o serveis que, suposadament, han de ser rentables. 501 idees de negoci per a combatre la crisi econòmica. Molt Bé, així es fa. Donar idees, animar, ajudar. Així és com s’ha d’eixir de les situacions difícils. Amb ànim emprenedor i mirant el futur amb optimisme. Emociona veure com des d’una corporació local s’esforcen per buscar idees per on començar a recuperar economies i emprendre negocis nous. El que passa és que algunes de les idees, a poc que s’utilitze el trellat, resulten sorprenents en la proposta i inversemblants en la justificació! Vegem-ne algunes de les que han causat més rebombori.
Servei de llavar cotxes amb xicones en topless. El que diu literalment la pàgina web és: “Si el que vosté desitja és guanyar diners alegrant-li la vista al client, oferisca un servei de llavar automòbils per gent quasi nua. Requereix un lloc discret, lluny de la mirada dels vianants perquè els empleats puguen mostrar els seus encants sense aglomeracions de la gent i, també una zona coberta per resguardar-se de les inclemències del temps. Una cosa els assegurem: les habituals cues d’espera es veuran recompensades pel panorama visual que s’hi ofereix (…)”.
Contractar un falsificador d’art es considera una altra bona idea per als empresaris de l’illa. Es cert que fita amb el delicte però en la web es diu que hi ha molta demanda perquè permet la satisfacció de gaudir unes obres d’art indistingibles de les originals i prou més barates.
Una empresa de xicones “vigilants de la platja” que, supose, serien aquelles amb pits desmesurats, rosses i amb banyador de color roig que quan corrien tremolava tot en la pantalla, també es considera una bona inversió atesa la capacitat de demanda.
Dedicar-se a prendre la tensió arterial pel carrer es presenta com un negoci que necessita poca inversió. Una empresa de càtering per a oferir als obrers de la construcció, menús variats a peu d’obra. També es considera que “pegaria fort” a Palma una agencia de models “poc habituals”, ancians, lletjos, amb nassos descomunals, obeses, amb habilitats com a trapezistes, karatekes, contorsionistes. Estaria bé una empresa de pares noels o una tenda per a esquerrans entre d’altres.
Les reaccions a La Palma no s‘han fet esperar, perquè totes aquestes idees estan publicades en la web oficial d’una entitat creada i mantinguda amb diners públics per a donar suport als empresaris de l’illa i, a més a més, aquestes idees no pot publicar-les-hi qualsevol internauta, és necessari disposar d’un nom d’usuari i d’una clau d’accés que sols pot proporcionar la mateixa empresa pública, la qual cosa fa pensar que sobre aquesta empresa oficial no hi ha cap control o, almenys, no hi ha sobre el que és publica en la web.
La gent de l’oposició ha posat el crit al cel però la nota d’agència no aclareix bé qui governa i qui s’hi oposa, perquè diu: “Segons la consellera en l’oposició del PSOE i contraria a la proposta les idees són vergonyoses…”. Una coma col·locada en el lloc que tocara ens aclariria prou qui es qui en aquest desficaci.
Però bé, almenys, en aquesta setmana de més en la qual ja estava cansat, avorrit, fart i estupefacte, aquesta noticia d’agència m’ha fet somriure, encara que en acabar d’escriure no sabria dir si per tanta imbecil·litat o per tanta incoherència.
Pasqual Molina 