10 ANYS DE PREMI IARANÍ
Dijous passat, el CEIC Alfons el Vell de Gandia presentava en la Casa de la Marquesa el llibre 10 Anys de Premi Iaraní, l’última de les seues publicacions inclosa en la col·lecció “Quaderns Comarcals”. El llibre recull els articles guanyadors en cadascuna de les edicions que tingué el premi. La presentació la va fer el professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, Gil-Manuel Hernàndez i Martí, autor també de l’estudi introductori del llibre titulat: El premi Iarani, un pont entre cultures.
El Premi Iaraní es va instituir fa quinze anys per guardonar el millor article del llibret de falles. Aleshores, els llibrets complien amb la seua missió elemental, l’explicació en vers de la falla. Però començava en aquells moments a observar-se l’aparició en les seues pàgines d’articles d’autors mol reconeguts del món de les lletres que aportaven la seua visió sobre la festa de les falles. L’aparició d’aquestos articles eren quasi sempre el fruit d’un compromís personal entre l’autor amb el president o amb el pare d’alguna de les reïnes d’aquell any, però malauradament aquestos articles, alguns d’ells admirables, passaven desapercebuts donada limitada tirada que tenien els llibrets a l’época (300-400 exemplars) i pel fet que sols es repartien entre els membres de les comissions i entre les cases comercials que havien fet publicitat en el mateix. El Iaraní va voler traure a la llum aquestos articles i a que aquestos autors s’aproparen a l’àrea de la cultura popular que les falles representaven.
El premi Iaraní fou una aposta personal. Volia que s’aprofitaren les pàgines del llibret per a alguna cosa més que la simple explicació de la falla, es a dir, que poguera ser el vehicle de propagació de tots els àmbits de la cultura, escrita en llengua Valenciana.
Com va explicar el professor Hernàndez el premi Iaraní es va constituir en el pont que va unir fermament els representants d’aquestes dues cultures, la “culta” representada pels escriptors i poetes i la popular representada per les falles, dos mons que fins a aquell moment s’havien mirat amb un cert recel. I es va aconseguir, les comissions buscaren autors importants per presentar els seus treballs al premi. Els autors coneixedors del palmarès de guanyadors que anava formant-se ja no veien dificultat en escriure.
Els llibrets de Gandia anaren guanyant en qualitat. També va ajudar la posterior aparició del premi del CEIC a la millor qualitat global i el premi de poesia Joan Climent al millor text o conjunt de texts publicat als llibrets de falla. Els llibrets de Gandia anaren guanyant prestigi i començaren a ser coneguts fora de les fronteres locals i a ocupar els primers llocs en els premis que atorga la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. A l’any 2006, el llibret de la Falla de Corea va guanyar el primer premi d’aquest certamen.
A aquestes situacions, va fer referència el presentador, es va arribar pel camí que havia anat obrint el Premi Iaraní que en l’actualitat te la seua continuació en el premi Salvador i Godes per als llibrets de l’àmbit de l’Horta de Valencia i amb el premi de l’Ajuntament de Benirredrà ací a Gandia.
La publicació del llibre per part del CEIC Alfons el Vell és el colofó extraordinari per a un projecte que sense dubte, ha cobert tots els seus objectius.
Pasqual Molina 