XORIÇOS
El dia que toque, jo estaré d’acord que cadascun dels xoriços penge del seu fil. Els més grossos d’un fil més gros, penjat d’un clau més alt, durant més temps. Per a curar-se. Si hi ha. El dia que toque.
El cas Gürtel ens esguita des dels escenaris de la premsa. Uns quants mesos. Amb puntualitat sospitosa. Les noticies arriben com les entregues de les novel·les antigues. Arriben. Fins ara jo no he dit mai res. Ni ací, ni a la ràdio. No m’hi he pronunciat. He assistit, impotent, a la representació, de vegades atonit, d’altres incrèdul, sempre indignat. Esperant que parlara la Justícia
Els companys de la premsa, han xuplat de la filtració, escrivint i mirant cap un altre costat, mentre la consciencia ―qui en tinga―, busca i no troba en quina assignatura de la carrera de periodisme els ensenyaren que la llibertat d’informació pot assentar-se en la il·legalitat.
Des dels programes de les ones o des de les tribunes d’opinió, llepaculs i salvapàtries han pontificat, jutjat i dictat sentència sense tindre a les mans cap paper legal.
Els membres dels partits politics afectats han rebut en les carns els dards, mentre repassaven, en la memòria A o en la B, converses telefòniques i anotacions, maleint el dia que tingueren que mostrar afectes o sentir agraïments compensatoris. Els membres d’uns altres partits politics aprofiten les aigües revoltes intentant guanyar, en alguns indrets, allò que les enquestes diuen que mai obtindran en els urnes.
El cas Gürtel mediatic, té les arrels en una il·legalitat flagrant: la violació del secret d’un sumari judicial. Fins que aquest secret s’alçà parcialment, fa unes setmanes, tot el que s’havia escrit, s’havia escoltat i s’havia vist en els mitjans de comunicació s’havia basat en un fet fraudulent: la filtració que els havien fet, intencionadament o no, d’un secret que havia d’estar protegit per la llei i que, a més a més, la llei, després, no ha volgut —o no ha sabut—, buscar i trobar quina baula de la cadena protectora s’havia trencat filtrant la informació secreta. Quines poques veus s’han alçat denunciant-ho! Que prompte eren callades amb el nom de la llibertat d’informació! De veritat que el fi justificaria els mitjans? Perquè aleshores, si fóra així, trontollarien els fonaments de la democràcia, un pilar de la qual és la integritat de la Justícia.
Caldria haver-la deixat treballar i que ella, la Justícia, quan tocara, comdemnara els xoriços, si n’hi ha. Aleshores, i sols en eixe moment, jo estaria d’acord que cadascun d’ells penjara del seu fil. Els més grossos, d’un fil més gros, penjat d’un clau més alt, durant més temps. Per a curar-se. Però el dia que toque.
Sols em sap greu que, quan arribe l’hora de la llei, ja tindrem les sensibilitats anestesiades. Mentrestant, la honorabilitat de la presidència de la meua Generalitat i el prestigi de les meues institucions valencianes, han estat tractats a tiri i baldiri. Per això, si al final es demostra que han sigut culpables i són de veres uns xoriços, jo no els ho perdonaré en la vida!
Pasqual Molina 