A FRANÇA JA NO ES POT FUMAR
A França ja no es pot fumar als espais públics. En cap. La llei es posà en marxa el primer dia de l’any. Hi haurà greus multes per als infractors i per als propietaris dels locals on es fume. Com cal perquè la llei no siga una burla. Com ho és ací.
La Comunitat Valenciana és, lamentablement, una de les més permissives amb el tabac. Fa uns mesos, la Conselleria de Sanitat va coeditar amb l’Organització Mundial de la Salut el llibre Sin humo dentro, on s’afirma que sols els ambients cent per cent lliures de fum garanteixen la protecció contra els 4.000 productes químics coneguts en el fum del tabac, 50 dels quals són capaços de produir càncers en les persones, a més de malalties cardiovasculars i respiratòries. En eixe treball es llig que la ventilació i les àrees per a la població fumadora, disposen d’un sistema de ventilació exclusiu o no, no redueixen el risc d’exposició, per la qual cosa no son recomanables. Que s’ha de promulgar lleis perquè tots els espais públics siguen al cent per cent sense fum. Que han de conferir protecció universal i igualitària perquè les mesures voluntàries no son acceptables… Aleshores, què estan esperant?
Perquè, si és una realitat científica inqüestionable que el fum del tabac és perjudicial per a la salut de les persones i vostè, senyor Conseller, permet que encara es fume en bars i restaurants, vostè, com a servidor públic i màxim responsable polític de la sanitat valenciana no està complint la primera de les seues obligacions, que és la de preocupar-se per la meua salut.
Ja n’hi ha prou d’argumentar perjudicis econòmics per a l’hostaleria. En altres llocs es demostra que, quan no es pot fumar en cap local, la clientela és la mateixa o augmenta amb els qui abans no hi anaven. Ja n’hi ha prou de dir que prohibir fumar restringeix els drets i la llibertat d’elecció de la població fumadora. En tot cas, regula els llocs on es pot o no es pot fumar! A més a més, no és democràtic! Segons les mateixes dades de la seua Conselleria, tan sols fumen el 32 per cent dels valencians i jo podria assegurar-li que molts d’ells voldrien tindre una bona excusa per a deixar de fer-ho! Dimarts,1. Va de bo ja ací?
DOL
S’ha mort Pilar. Era la dona de Toni Capó. Toni va ser cap del serveis informatius de Radio Gandia durant molts anys, una presència destacada en la història contemporània de la nostra ciutat i comarca. A Capó li agradava la pesca i la columbicultura, atenia algun camp de tarongers i conreava la seua horta domèstica, però tenia dues passions: el seu treball en la radio i la seua dona. Fa uns anys va deixar el treball per cuidar Pilar, estava malalta. Ara ella s’ha mort. Durant sis anys no l’ha deixada a soles ni sol un instant i ha tingut amb ella totes les atencions que sols poden nàixer de l’amor i del respecte a la persona estimada . Ha sigut, la seua, una tasca anònima, callada. No voldria faltar-li ací, fent-ho públic, però tinc molts anys de professió vivint les misèries dels egoismes personals i familiars quan entra la malaltia greu en una casa i, l’exemple de Toni Capó és massa bonic perquè no es conega! Dimarts,1. Dolor!
NIT DE REIS
Tant de bo que els Reis ens hagueren portat el que no sabem que ens fa tanta falta! Diumenge, 6. Urbanitat, tolerància, trellat!
Pasqual Molina 