INTENCIONS
Perquè les estadístiques diuen que, anant tot bé, em queden entre dotze i quinze anys de vida, i en la meua experiència personal qualsevol projecte vital, seriós, necessita al voltant d’eixe temps per consolidar-se, està clar que qualsevol intenció i decisió de futur que prenga haurà d’estar ben calibrada, dons ja no podré penedir-me de res.
En la vida personal, m’he casat, de nou, fa quatre mesos. Era la meua intenció i ha sigut la meua decisió. Convençut. Mire cap el futur acompanyat el cos de benestar i curullada l’ànima d’harmonia. A punt!
En la professió, l’experiència acumulada en els primers trenta cinc anys m’han servit, sobretot, per a adonar-me que la virtut està en el dubte permanent, la qual cosa, lluny del menyspreu, m’obliga a ser cada dia més prudent, a fixar-me, fins a la tossudesa, en tots els detalls del diagnòstic i a ser molt rigorós en les indicacions de tractament. He aprés que en la meua faena no és millor el que més sap sinó el que més compren allò que falta saber i s’apropa sincerament a la realitat del pacient. Disposat!
Respecte a l’activitat pública, ja fa temps que sé que mai podré compaginar la meua professió amb cap responsabilitat política. Crec que qualsevol de les dues necessiten d’una dedicació total als altres. Per això, totes les meues inquietuds socials les he anat canalitzant a través de les pàgines de la premsa i de les ones de la ràdio. Un privilegi! Tracte de les coses quotidianes de la vida quotidiana: reflexione sobre fets; mostre inquietuds; propose, modestament, propòsits; assenyale els camins que veig; done les idees en les quals crec, perquè serviren, primer que res, per a mi en aquest voler continuar el desenvolupament personal ja que no vull jubilar-me de res i, cap els altres, perquè m’agradaria anar-me’n un dia d’ací amb el sentiment d’haver sigut útil, amb un concepte ample i metafísic de la utilitat. Decidit!
Amb aquestos tres pilars vitals coberts: a punt, disposat i decidit, arribe, una any més, a les pàgines del retrobament amb tots vostès. Ho faig, com sempre, amb tot el respecte. El que em mereixen vostès com a persones i el que em mereix la seua atenció. De nou, escriuré en veu alta sobre les coses quotidianes de la vida quotidiana. Amb respecte. Creient més en les persones que no en les idees, però enyorant que les bones idees uniren més les persones. Tan sols en dues situacions podré desbaratar-me: quan en nom de la llibertat d’informació algú afirme que la capital d’Anglaterra és Paris o quan algun portaveu, econòmic, social o polític, volent explicar el que no pot, ens prenga per “tontos del cul”.
Pasqual Molina 