ELEGIR I TRIAR
Voldria tranquil·litzar-los dient que l’article no tractarà del debat. Els supose a tots vostès saturats d’opinions i comentaris. Però també comprendran que és impossible per a un glossador setmanal eludir el tema. En tot cas, el tractament serà tangencial. Vegem-hi.
ELEGIR
Elegir és escollir per a un fi determinat. Especialment, escollir per votació a algú per a un càrrec.
Elegir entre Rajoy i Zapatero.
Dilluns passat el programa televisiu, que batia tots els records històrics d’audiència, intentà mitjançant la formula del debat, mostrar-nos els dos candidats que les enquestes assenyalen com els principals entre els quals haurem d’elegir.
Si no els coneguérem de res i si haguérem d’elegir entre ells segons el efecte que ens causaren en l’esmentat programa, per a mi, seria complicat. Si l’elecció haguera que basar-se en les virtuts i els defectes personals que mostraren durant les prop de dues hores que durà el debat, per a mi, seria complicat. Perquè poques virtuts personals i massa defectes generals mostraren perquè jo els donara el meu vot de confiança. A manca de credibilitat, la desqualificació de l’adversari, l’agressió verbal, l’acusació de mentider i el “i tu, més” foren la tònica general d’un debat d’on hauria d’haver sorgit la figura d’un líder pel qual vendre tot el que tenim i seguir-lo políticament.
A mi Zapatero, em pareix un xicot normal que treballa en qualsevol oficina, amable, simpàtic, eficient, i que el paper de president màxim en el teatre de la vida li ve forçat. Actua i representa un personatge que no li va. En la seua actuació pública, no em pareix contundent quan actua amb contundència, no em pareix enfadat quan es mostra enfadat, no és convincent, ni en el to ni en les formes, quan es manifesta. En el míting i en l’entrevista serà la veu d’un programa polític treballat i meditat, però no sembla ser-ne l’autor. Serà el protagonista de la representació, però està clar que no n’és el director. No té la naturalitat que demana el personatge.
Sempre he pensat que, quan arriba a casa i es trau el tratge, ha de ser una altra persona que ens sorprendria gratament.
Rajoy em pareix un xiquet gran. De xiquet seria grandot. Segurament eixe amb el que tots els companys de col·legi es claven perquè pareix bobo però s’ho sap tot. El preferit dels mestres, per bon xic i per ser fill d’algú. Ara te pinta de registrador de la propietat. Sembla tenir un puntet que marca distancia de classe social i nivell econòmic encara que encaixa totes les mans i besa totes les dones . Pareix que ha portat tratge sempre. No representa malament el seu paper encara que el darrer que li ha tocat representar no ha sigut fàcil, sobretot perquè anava d’actor principal i es va quedar, cabrejat, amb el de repartiment. Ha hagut de criticar-ho tot i mostrar-se sempre contrariat. Un lleuger defecte en la pronúncia i una certa dificultat en la mirada entrebanquen la contundència dels arguments i les propostes, encara que els arguments siguen contundents i, de trellat, les propostes.
Sempre he pensat que, quan arriba a casa, no es trau mai el tratge i que sopa i veu la tele sempre amb ell.
TRIAR
Triar es prendre (alguna cosa) de preferència entre totes les que hi ha.
Triar entre el programa del PSOE i el del PP.
Si es que tenen programa! Durant tota la retransmissió televisiva, no feren cap proposta, cap promesa ni concretaren cap intenció. Des de la consideració prèvia que els dos havien governat ja i que, els dos, havien estat en l’oposició, els candidats es dedicaren, tot el temps, a mostrar-nos que be i que malament ho havien fet tot, sobretot, que malament ho havien fet els altres.
Diuen que en el segon assalt de demà vénen els programes electorals.
Senyors candidats, ja ho saben. Formalitat! Rigor en la proposta i lleialtat en el compliment.
Pasqual Molina 