Adoptar un fill
El Ministeri Fiscal ha acusat el magistrat Fernando Ferrin Calamita, un jutge de família de Múrcia, per haver demorat l’atorgament de l’adopció d’una xiqueta a una dona lesbiana que la sol·licitava. La xiqueta era la filla natural de la seua parella, amb la qual estava legalment casada. La dona ha denunciat el jutge. El fiscal ha considerat la denúncia i imputa al jutge un delicte continuat de prevaricació amb l’agreujant d’actuar mogut per l’animadversió cap a l’orientació sexual de l’adoptant i de la mare biològica. El jutge ja va ser apartat del seu lloc de treball el febrer passat. El substitut va concedir l’adopció de la xiqueta al cap de poques setmanes. El Ministeri Públic sol·licita, com a condemna, una pena de presó de 9 mesos, 18 anys d’inhabilitació i una multa de 18.000 Euros que hauria de pagar a la denunciant.
El jutge al·lega que la demora en la resolució de la demanda d’adopció estava justificada per la necessitat d’atendre els informes pericials d’ordre psicològic sobre la demandant, buscant, per damunt de tot, el que fora millor per a la xiqueta, però la demora és injustificable i ha saltat la polèmica.
L’adopció de xiquets per parelles homosexuals es un tema controvertit, de permanent actualitat en la premsa, al carrer i al meu cap.
Cal dir que la legislació espanyola no permet l’adopció per part de parelles gais, però com si l’admet a títol individual i, aleshores, no es qüestiona la condició d’homosexualitat del sol·licitant, un xiquet pot ser adoptat, legalment, per un homosexual i viure en l’entorn familiar d’un matrimoni gai. A més a més donat que l’altra persona no te cap dret legal sobre el menor, passat el temps, pot també ella demandar l’adopció a títol individual amb la qual cosa s’aconsegueix el que una llei ambigua i covard hui no autoritza, que una parella de gais puga adoptar un fill.
En els poc països que permeten l’adopció de xiquets per part dels homosexuals les lleis busquen, sobretot, el benefici del xiquet a adoptar, al qual ha que garantir tenir cobertes totes les necessitats descrites en els tractats de l’educació infantil i juvenil.
No es qüestionen els drets dels homosexuals. Es comprenen la il·lusió, el desig o la necessitat de viure la paternitat / maternitat. No es dubta de la intenció de ser uns pares i mares exemplars. S’admet que en alguns llars homosexuals tot tipus de confortabilitats materials siguen possibles. Però del que estem parlant és del futur psicològic i emocional d’un xiquet educat al si d’una família immersa en un llac de contrastes.
La gran qüestió és com es pot garantir aquest futur. Com avaluar les aptituds que per a la tasca educadora tindrà la parella homosexual? Com avaluar la incidència de l’entorn social sobre un xiquet adoptat per una parella d’homosexuals? Com avaluar l’impacte emocional que pot tenir al comprovar que les circumstancies del dia a dia que el rodegen són diferents? Com s’afrontaran les relacions externes? I d’altres incògnites més
Jo tinc serioses dubtes que el millor dels informes psicològics fora capaç d’avaluar la capacitat futura de l’homosexual, o de qualsevol altra persona, per a desenvolupar correctament la missió paternal/maternal. A tot el més que es pot arribar hui amb un d’aquestos informes psicològics és a avaluar la presència de patologies actuals que feren sospitar l’aparició de problemes posteriors, però això no asseguraria rés, en cap sentit. La incidència de l’entorn, els impactes emocionals, el futur sexual del menor son objecte d’atenció i controvèrsia.
El progrés en els coneixements científics es basa en l’estudi i en la investigació, en la experimentació i en l’avaluació dels resultats. Sobre l’adopció de xiquets per part de parelles homosexuals no hi consens en la comunitat científica internacional. Estudis rigorosos defensant qualsevol postura troben d’altres, igual de rigorosos, defensant tot el contrari. No hi ha encara experiència. Seria terrible que, en els llocs on s’ha tirat endavant amb la llei, quan dins d’uns anys s’avaluaren resultats, aquestos siguen lamentables.
Vostès, els partidaris convençuts d’aquest tipus d’adopció, en cap moment s’han fet aquestes consideracions?. Jo si, des del respecte més gran a les persones i a tots els seus drets però, pensant, sobretot, en aquells que no decideixen i que son els que ho pagarien tot. Des del raciocini científic, basat en el dubte raonable, estic obert a l’estudi i a la investigació, però en fan feredat els experiments amb les persones, sobretot, els que no m’asseguren la millor de les solucions.
Pasqual Molina 