IMMIGRACIÓ SOSTENIBLE
L’aspirant a president del govern espanyol i el Partit Popular s’han destapat aquesta set ana amb una sèrie de mesures per abordar el tema de la immigració que han sigut contestades per el Partit Socialista i el seu líder que, inclús, ha acabat demanant perdó a les treballadores immigrants per alguna de les manifestacions realitzades per un dirigent dels populars.
Però ningú del dos ha dit que farà amb els més d’un milió d’emigrants que circulen en aquest moment pels carrers d’Espanya. Ningú.
I és que el problema de la immigració és tan complex i té tantes vessants que faria necessari abordar-les amb mesures, moltes de les quals —ells ho saben bé— entrarien en el territori de les decisions políticament incorrectes. Però eixa és la seua responsabilitat i ja és l’hora que prendre decisions. Eixa és la seua faena.
Durant els darrers anys on, en les enquestes públiques, la immigració apareix com un dels problemes més importants per als espanyols, els governs dels dos grans partits no han sabut, o no han volgut, donar-li la solució. La regularització de prop de set-cents mil immigrants que van fer els socialistes va ser àmpliament contestada per tots els països de l’entorn, de primer, per l’efecte crida que anava a provocar i, després, perquè els implicava a ells, ja que, amb la legalització, aquests milers de immigrants tenien el pas lliure per els països de la Unió Europea, ja prou aclaparats pel problema.
Des d’aleshores, se està ocupant el temps garbellant aigua sobre el problema mentre el nombre de persones que entren i es queden en el nostre país ha augmentat de forma progressiva i, per què no, preocupant.
I ara una reflexió.
Els gestors politics, econòmics i socials utilitzen freqüentment el terme sostenibilitat. No hi ha dia que algú no ens recorde que la situació provocada per la actuació insensata i incontrolada de l’home als darrers anys, en tot tipus d’àmbits, pot abocar-nos irremissiblement al caos en un curt termini de temps.
Per això diuen que actualment tota acció de futur ha de tindre necessàriament un caràcter sostenible, és a dir, ha de ser profitosa per als que hui vivim, però sense comprometre el futur del món que demà hem de deixar als nostres fills.
I buscant la millor de les respostes a les preguntes: com?, quant?, quan? O fins on? Ells ens parlen d’urbanisme sostenible, de medi ambient sostenible i que el concepte de sostenibilitat hem d’aplicar-lo a tot, l’agricultura, la pesca, l’economia, etcètera.
Però hi ha una situació real, actual, sobre la qual mai he escoltat a ningú d’ells aplicar aquest concepte. És la de la immigració sostenible.
Si. Com identificar i quantificar els emigrants que hem d’acceptar amb els braços oberts, en nom de la solidaritat, perquè als seus països d’origen sofreixen qualsevol tipus de persecució.
Quants ens convé a nosaltres que vinguen perquè, integrant-s’hi amb tots el seus drets i obligacions legals i laborals, formen part de la població del nostre país, ajudant-nos mútuament, afavorint el nostre desenvolupament econòmic i contribuint a les despeses de totes les prestacions socials actuals per a assegurar-nos, tots, les que necessitarem el dia de demà.
I, finalment, quan es deixarà de mirar cap un altre lloc per no veure la realitat de la immigració il·legal, que és per definició això… Il·legal i, per tant, obligatori combatre-la.
Però clar, ja ho dèiem abans, de tot això no s’ha de parlar… És políticament incorrecte!
Pasqual Molina 