EL DIA DE LA SALUT I LA “PIRULA” DE FABRA
Demà és el dia de la salut. Es celebra el tradicional sorteig de la grossa de Nadal però, donat que la loteria no li toca a quasi ningú, ja veuran com les frases: “no ens ha tocat la grossa però, tenim salut”, “mentre tinguem salut” o “al menys, que la salut no ens falte” seran les mes escoltades desprès d’assabentar-se que la sort, un any més, ha passat de costat i ha anat a posar-se en algun altre lloc. Com que la loteria, a sovint, tocava on havia ocorregut alguna desgracia i, aquest any, la desgracia és general tothom pensa que va tocar-li a ell i la decepció pot ser gran. Demà podria ser el dia dels diners, de nou, però serà el dia de la salut, ja ho veuran!
Al senyor Carlos Fabra president de la Diputació de Castelló, si que li toca prou la loteria. Ho ha fet en quatre ocasions. La darrera en el darrer sorteig del “Niño”. Dos milions d’Euros. Una casualitat sospitosa per a molts donat que adquirir dècims premiats és una de les formules utilitzades per a blanquejar diners. A les darreres setmanes ha aparegut penjat en Internet un fotomuntatge que imita un dels cartells publicitaris de la grossa de Nadal espanyola dels darrers anys en el qual la cara d’aquell personatge pelat, el calb de la sort, ha sigut substituïda per la cara del senyor Fabra que amb aquella pose típica del personatge bufa sobre la palma de la seua mà de la qual surten boles amb números retolats que, en el muntatge conformen, supose que casualment, el 27.931. Clar, al senyor Fabra no li ha fet gràcia la broma. A més a més, acusa a la diputada autonòmica, Marina Albiol, de Esquerra Unida de n’estar darrere.
L’altra nit, en el transcurs d’un acte públic del PP, a l’hora dels postres i supose, que amb una tasa d’alcoholèmia de les que et fan perdre prou punts si et paren i et fan bufar, el senyor Fabra va agafar el micròfon i desprès calfar l’ambient disparant burles a discreció contra tots els adversaris politics va amollar, enmig de la rialla general, que ha via localitzat el numero del cartell (el 27931) en l’administració de loteries nº 199 del carrer Costa Rica de Madrid, que havia comprat deu dècims i que si li tocava la loteria aniria a la seu de E.U, es trauria la “pirula” i es pixaria en la mateixa porta.
El senyor Fabra és un personatge del la faràndula política que es mou entre les demandes judicials, sense judicis, sota l’acusació de malversació de caudals públics i privats i l’aclaparadora majoria del 98,8 % que acaba d’aconseguir per la renovació del càrrec de president del PP a la província. És un personatge que dispara les esquizofrènies dels comentaristes politics sensats. És un personatge que no deixa indiferent a ningú. Vergonya i devoció.
Un centenar de periodistes, de diferents mitjans de comunicació, s’han dirigit ja a la Diputació de Castelló per acreditar-se, confiats que, donada la sort del president, hi ha possibilitats que la “pirula” isca. Fins aleshores, els periodistes, no han rebut resposta clara perquè els diuen que no saben encara si l’acte de la pixada tindrà caràcter privat o públic, no perquè el senyor Fabra no ho tinga clar el que faria però, tal com estan les coses, li preocupa el que puguen dir a Madrid, ja que el que puguen dir a Valencia se la rimpamplimfa (en castellà, per favor, senyor linotipista, com lo de la pirula). En els comitès de direcció d’aquestos mitjans de comunicació s’ha debatut molt sobre quins periodistes haurien de cobrir la notícia, si els de la secció d’espectacles, els de societat (secció rosa), els la de política (secció groga) o, els de la secció de tribunals. La discussió ha sigut forta. L’esdeveniment es promet fort i tots volien ocupar-se d’ell, perquè, la loteria, li toca segur.
En maig de l’any 39, Rodolfo Sciammarella, estrenava una cançó que, amb to de vals, deia que hi havia tres coses en la vida necessàries per abastar la felicitat: els diners, la salut i l’amor. En aquesta setmana tan especial que demà comença, jo els desitge a tots vostès que, donat que les tres cosses probablement siga impossibles d’abastar, tingueren la sort de gaudir de la que més precisen. Bon Nadal estimats lectors. Tan de bó que no fora la salut ni l’amor el que més necessitaren.
Pasqual Molina 