DE LA IGNORÀNCIA I D’ALTRES COSES
Escriure en veu alta, com intente fer en la ràdio, o parlar en línies rectes, com vull fer ací, són exercicis intel·lectuals intensos que tracte d’afrontar amb responsabilitat.
Els temes a tractar em vénen fàcilment, doncs allò que passa en els minuts d’una setmana donen per a molt, i jo visc amb intensitat els de cada hora de cada dia. Si l’article a escriure afecta els meus sentiments, parlar-ne em resulta senzill. Si he d’emprar els records, no tinc gran dificultat, podria descriure nítidament imatges, sons, tactes, olors i sabors d’altres temps. Si he d’utilitzar la experiència, sóc molt prudent, la vida va tan de pressa que no crec tenir-ne mai prou. Si he de fer servir els coneixements, m’adone que el saber és hui tan immens que, de vegades, crec que sóc un ignorant.
No obstant això, des de fa uns anys, setmanalment em despulle davant de l’ordinador destil·lant els sentiments i els pensaments en paraules i en escrits. Ho faig des del respecte més gran que em causen tots vostès que em lligen, que m’escolten. Ho faig des de la consideració més gran que em mereixen les opinions de tots vostès quan em lligen, quan m’escolten.
Des de la ignorància prudent, però amb la intenció d’aprendre, discorren hui la major parts dels meus dies. Des de la ignorància comprensible, però amb la intenció de no gitar-me mai sense saber una cosa més, aplegue a les meues nits. Mentrestant la vida m’arriba en format de noticies que cal interpretar.
Perquè un no sap què passa realment en les sales de reunió dels poders polítics, econòmics, religiosos i socials on es decideixen el futur de les nostres existències quotidianes. Un ha de conformar-se amb les explicacions que donen els portaveus d’aquestes institucions. Jo escolte sempre les explicacions del portaveus. Amb interès, amb atenció. Desprès de meditar-les, tinc el privilegi del micròfon o del diari per a donar la meua opinió. Posseïsc un bon fardell de comprensió per a admetre que quasi totes les circumstàncies tinguen una explicació, però rebutge les mentides i no tolere, de cap manera, que em prenguen per imbècil.
Tanmateix, un no sap què hi ha, realment, al darrere de les noticies dels mitjans de comunicació. Esdeveniments d’impacte social, declaracions públiques, articles d’opinió, històries humanes i altres situacions de la quotidianitat ens arriben contades de tan diferent manera que no pareix que tracten la mateixa noticia. Procure, tan sols, assabentar-me dels fets i rebre la impressió que aquestos causen en la meua biografia personal. Desprès els conte.
Des d’aquests paràmetres comencem. Fer, contribuir, contar i opinar. En positiu, en “Una setmana més”; en negatiu, en “Una setmana de més”. Des del respecte més gran a les persones i a les seues idees. Des de la reflexió, amb intenció de trellat. Els diumenges dels propers sis mesos jo acudiré puntual a la cita amb tots vostès. Confie en trobar-me’ls, de tant en tant, a l’altre costat de la pàgina i m’agradaria que allò que jo haja escrit en l’article o allò que vostès hi hagen llegit, no els deixe indiferents.
Pasqual Molina 