SALVADOR BOLUFER
Salvador Bolufer actua demà a Gandia. Al Museu Faller. A les 22,30 hores. Un autèntic luxe. Per a l’espectador. Per a la poesia. Per al divertiment. Per a les emocions. Bolufer és espectacle. Poesia i espectacle. Una promesa de divertiment. Una barreja de somriures, rialles i nusos en la gola. Salvador és la sorpresa de l’inesperat i la seguretat que res del que passa dalt l’escenari és debades. Bolufer és la realitat d’una poesia que tritlleja tot tipus de sensibilitats acompanyada d’una música que rescata tot tipus de records.
Bolufer va vestit sempre de negre i, a l’escenari, porta guants blancs. Allí, quan la seua figura es difumina en el rerefons de la caixa obscura, l’espectador sols té ulls per al color de la seua veu i orelles per al llenguatge de les seues mans.
La veu de Bolufer és greu, transfixiva, recorre tota l’escala de grisos, el color real de la vida. La veu de Salvador obri, de est a oest, el ventall de les emocions tènues, entre la carícia i la ferida, entre el bes i el punyal. La veu de Bolufer t’atrapa des del primer alè. T’envolta entre rimes i sospirs. T’enerva i et puja al cel. T’irrita i et baixa a l’infern. A la fi, t’extenua entre singlots i llàgrimes que quasi sempre són d’alegria.
Diuen que Bolufer és un poeta festiu. El més gran dels contemporanis! Com que en una de les seus activitats artístiques, els llibrets de falles, ha aconseguit una gran fama, n’hi ha qui el considera l’hereu dels Bernats i Baldovis que n’hi ha hagut. Però Salvador és més. És un poeta molt seriós amb la seua poesia. Artesà rigorós en la realització, un artista tocat de Gràcia en les idees. No deixa a l’atzar més que la inspiració, la qual, n’estic segur, també treballa. Bolufer sent un enorme respecte pel lector i per l’espectador. Per a Salvador no hi ha poesia clàssica, festiva, romàntica, moderna o galàctica, per a Bolufer sols hi ha dues classes de poesia: la bona poesia i l’altra.
El seu treball està dipositat en llibres i llibrets, escenificat en teatres, i enregistrat en discs, ràdios i televisions. Amb una bona colla d’amics, creà una companya teatral, Burrera Comprimida, que passejà el seu humor inversemblant, entre la realitat i l’absurd, pels escenaris i les places dels pobles de la Marina. Hui Bolufer toreja en places grans. Demà serà a Gandia. Amb el Cantar de la Burrera. Com ha escrit en el programa de mà de demà, vindrà acompanyat per un piano de tecles, Enric Murillo –home de bon parar, flac i espigat, qui ha musicat els poemes del darrer DVD–, per una guitarra de cordes, Cristina Martí –jove d’aspecte agraciat, musa espiritual de Salvador, que tots voldrien com a nora–, i per un especulador escènic, Cèsar Monzonís –de morfologia difícil, entre l’espencat i la raspa, actor camaleònic jocós. Cal anar-hi!
Salvador Bolufer és amic meu. Amb Vicenta Llorca i amb el llibret de la Falla de Corea, guanyarem tots els premis que hi ha. Des que ens coneguérem s’instal·là un gran afecte entre tots tres, però, a Salvador a Vicenta i a mi ens ha unit, sobretot, l’amor per les coses ben fetes. “Plusquamperfectes”! Si vostés em permeten la vanitat i l’aberració lexicològica!
Pasqual Molina 