PROMESES ELECTORALS
Si el PP tinguera raó quan ha afirmat repetidament que el PSOE li va arrabassar el poder guanyant-li les ultimes eleccions generals mobilitzant la gent, l’últim dia, mitjançant missatges pel mòbil, hauria d’acceptar-se aquest sistema com a molt interessant, barat i accessible. Així doncs, qualsevol partit polític, el dia anterior dels comicis, enviaria els seus SMS malintencionats i, a més d’assegurar-se la victòria, ens estalviarien al personal mols milions de euros i molta tabarra.
Però com que allò més segur és que, aleshores, aquelles eleccions les perderen perquè Aznar va ser un mentirós, respecte a l’autoria de l’11M, els partits polítics han reprès el camí de tota la vida —no canviar sendes velles per novelles—, i han començat les campanyes electorals, això d’anar poble per poble, plaça per plaça, prometen a la gent què faran ells si guanyen. Promeses electorals que en la més gran descaradura alguna vegada es diu que són per a no complir-les. L’espectacle ha començat. El darrer cap de setmana hem vist ja als caps de llista fent-les.
Que un líder d’un partit polític, que no ha governat mai, diga que els demes sempre ho fan malament, que ell ho farà millor i prometa als electors tot el que vulga, em sembla que, per a captar vots i voluntats, és fer el que toca. Que un líder d’un partit que ara no governa, però que pot tornar a governar, critique que el govern actual ho està fent tot malament, diga que ell ho feia millor i faça promeses per a aconseguir retornar, també seria el que toca —encara que si anàrem a les hemeroteques li trauríem els colors. Però que el líder del partit que governa, desprès de presumir que ho ha fet bé, prometa que, si el votem a ell i continua governant, apujarà dos-cents euros lineals les pensions mínimes col·locant-les en 850 i 700 euros, a mi, em rebolica els budells! Per què no ho fa ja? Si vostè és ara el president del govern?
La impressió que em donen tots, que estan parlant a un ramat de borrecs oferint-nos una saborosa garba de bledes és irritant.
AJUNTAMENT I HIPOTEQUES
La noticia de que l’Ajuntament de Gandia s’ha subrogat la hipoteca de la vivenda d’una dona perquè no podia pagar-la cedint-li-la desprès en regim de lloguer, ha cridat l’atenció de gran part dels mitjans d’informació i de no poques persones interessades en el tema.
D’entrada, cap dels grups municipals ha mostrat un clar rebuig a la decisió —hauria sigut políticament incorrecte—, l’accepten amb alguna matisació , però a mi la mesura em causa no pocs dubtes i em planteja alguna qüestió.
Es tracta d’un cas aïllat o s’inicia, amb aquesta, una línia d’actuació? Atenent el que s’ha llegit en la premsa, és admissible que quan una entitat bancària, un particular o els dos, s’equivoquen en les sumes o en les restes —llig que la persona tenia una pensió no contributiva de 312 euros mensuals i li eixia a pagar 750 euros de hipoteca al més—, el ajuntament de tots solucione la situació particular d’aquesta manera? Hi pot haver-hi un efecte crida de llestos i espavilats? Igual podria ser una jugada interessant, a llarg termini, perquè, aleshores, l’Ajuntament dispose d’una reserva de vivendes pròpies per a atendre qui sap quines necessitats socials en el futur?
Però hi ha una qüestió que em ronda pel cap: és aquesta una tasca o una acció que pertoque realitzar a un Ajuntament d’una ciutat de prop de 80.000 habitants?
L’IDIOMA “GANDIANO”
La Mare de Deu Santa! Gandia trilingüe?
Pasqual Molina 