VIVINT PER A CONTAR-LA
A l’any 2002, vaig comprar un nou exemplar de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. Tenia ganes de tornar-la a llegir i de reviure —si podia ser—, l’impacte que em va causar en la universitat. En aquesta reedició, Jacques Joset, feia un estudi introductori de la novel·la basat en una amplia bibliografia que havia consultat: 52 llibres, 21 recopilacions crítiques i 148 articles— una part, tan sols, de totes les obres publicades sobre aquesta novel·la universal—. Joset, a més a més, assenyalava en 1.025 citacions a peu de pàgina, les interpretacions que, aquestos autors consultats, havien fet sobre el que l’escriptor colombià havia volgut dir en les diferents escenes del relat. Mil vint-i-cinc explicacions personals sobre la trama escrita per una altra persona! Centenars de llibres, tesis, assajos i articles sobre un llibre aliè!
Gabriel García Márquez, amb motiu de la publicació de Vivir per a contar-la —obra autobiogràfica editada, també, el 2002—, confessava la perplexitat que li causava tant de comentari diferent sobre una obra amb la qual ell, quan la va escriure, tan sols volia fer l’ullet a uns amics. Milers d’autors estaven dogmatitzant i pontificant en el món sobre les seues intencions, i ell, tan sols havia volgut fer l’ullet a uns amics! Rés més que això!
En el devenir de la vida quotidiana passen coses tots els dies. L’àmbit les fan universals o pròximes. Els mitjans de comunicació s’encarreguen de fer-nos-les arribar com noticies. Unes arriben interessades des de capçaleres, antenes i emissores que les ageganten o lil.liputegen maquiavèl·licament. D’altres arriben acolorides segons el cristall polític, econòmic o social que les filtren. Cadascun de nosaltres, afortunadament, hui les pot interpretar, gaudir o patir. Però, malauradament, la història quedarà escrita i enregistrada segons el color del cristall de qui mira, segons l’interés del qui pot.
Si ara que podem escoltar a tots el que diuen i el que fan, la perplexitat de les interpretacions tan diametralment oposades, ens atabala. Si ara les opinions en talls de veu i les imatges en talls d’imatge, poden arribar a fer-nos pensar si estem tractant el mateix esdeveniment. Si ara nosaltres som testimonis directes del que passa i, no ens aclarim!.. Com s’haurà escrit la història de la Història?
Una anècdota i una reflexió de ciència-ficció. La anècdota: un professor meu estava en un congrés internacional i va mantenir una discussió amb un col·lega de Turquia que assegurava que la batalla de Lepanto l’havien guanyat ells! La reflexió: si en 1980 un cataclisme mundial haguera acabat amb la presència de l’home sobre la terra i, dins d’uns segles, aquesta fora repoblada per éssers d’una altra galàxia, quan feren excavacions en les runes d’alguna hemeroteca del nostre pais, segurament, podrien tornar-se bojos al llegir les opinions que els periodistes i comentaristes espanyols tenien sobre Franco, cinc anys abans i cinc anys després de la seua mort!
COMIAT
Amb aquest article, hui, m’acomiade de tots vostès. Torne a la casa de la radio. Allí tinc els orígens d’aquesta tasca de glossador setmanal en la qual desgrane el dia a dia de la meua pròpia història. Tinc el privilegi de poder-ho fer. Un micròfon obert i, des de fa uns mesos, una pàgina de premsa. Visc la vida i puc contar-la. Indubtablement hi ha color de cristall i ha interès, però, els puc assegurar que, no hi ha fins predeterminats. Gràcies per la seua atenció, per a mi ha sigut un honor escriure en aquest centenari diari. Desitjaria poder tornar-ho a fer. Mentre, continuarà la vida i jo estaré, confie, vivint per a contar-la!
Pasqual Molina 