L’HOSPITAL PREELECTORAL
Les pàgines d’aquest diari han seguit els volantins de la noticia que a principis de setmana commocionava la ciutat: el nou hospital no estaria acabat en la data fixada del 2009 sinó dos anys més tard, el 2011. Esther Franco, diputada del PP, ho deixava caure. El Bloc demanava explicacions. Disgust al carrer!
El president del Consell de Salut de la Safor, Juan Vicente Estruch, relata com el conseller de Sanitat li ha dit que les obres no poden començar perquè, després de la reparcel·lació efectuada al polígon de Sanxo Llop, l’edifici no cap en la parcel·la cedida per l’Ajuntament! Estruch hi afegeix que aquest problema pot retardar, molt, l’inici de les obres. Consternació ciutadana!
El director de Recursos Econòmics de la Conselleria de Sanitat, Eloy Jiménez, comunica a l’alcalde, Jose Manuel Orengo que les obres començaran el proper més de gener! El retard, de tres mesos, s’ha degut al fet que els tècnics de les empreses adjudicatàries havien detectat alguns problemes que han obligat a la realització d’algunes modificacions del projecte inicial. Aquest canvis afecten a la fonamentació i l’estructura bàsica de l’edifici. Incredulitat!
Orengo dona la cara. El problema ha sorgit a conseqüència de la tramitació, en paral·lel, del projecte d’execució de l’hospital i el del PAI que permetrà la urbanització del polígon Sanxo Llop. La decisió fou presa per acord mutu de les dues entitats, la Generalitat i l’Ajuntament, per accelerar al màxim la construcció del centre hospitalari. Cap crítica. Es dóna per satisfet, tres mesos és un desfasament assumible per una obre d’aquesta envergadura i, segons sembla, les modificacions milloraran algun dels aspectes del projecte original. Vot de confiança!
La historia del nou hospital està escrita a colps de promeses electorals. Uns dies abans de les penúltimes eleccions municipals i autonòmiques (25 de maig de 2003), alts executius de la Conselleria presentaven a Gandia el projecte d’un nou hospital, que deixà bocabadat a tothom. Ningú, ací, no en sabia rés. La demanda d’un nou hospital, fins aquell moment, havia sigut un clam. La proposta era: l’Ajuntament hauria de cedir un solar i ells construirien l’hospital. Durant els dos primers anys d’aquella legislatura, la Conselleria i l’Ajuntament gandià arribaren a avorrir-nos amb mútues acusacions: l’una deia que no podia començar a fer-lo perquè l’altre no li donava el solar; l’altre, que això no era de veres perquè li n’havia ofert cinc on poder triar i no en triava cap. Del “bon rotllo” entre el nou conseller Rambla i el nou alcalde Orengo, nasqué, el 12 d’abril de 2005, l’acord per la cessió del terreny i la immediata redacció del projecte. Des del primer moment, hi va haver un consens unànime: el lloc no pareixia el més adequat i l’hospital projectat era menut. L’alcalde tractà de calmar els ànims, dient que allò més important és que es fera. A més a més, anuncia que l’edifici de l’actual Sant Francesc de Borja revertiria a la ciutat. Aleshores, no estava decidit encara per a quina utilitat.
El 15 de març passat, a unes setmanes de les eleccions, amb tota la pompa, és col·locada la primera pedra. Des d’aleshores, per el solar no ha aparegut cap obrer ni cap maquinaria. Havia començat ja la intranquil·litat. Aquesta setmana, la noticia del retard i les excuses del perquè.
Posats que ara s’ha de modificar el projecte, caldria un replantejament de les xifres de nombre d’habitacions, de quiròfans, dels serveis centrals, de paritoris, de consultes externes, del servei d’urgències, fins i tot, de places d’aparcaments?.. En aquestos darrers anys, tan sols en la ciutat de Gandia, viuen al voltant de vint-i-cinc mil persones més. Ah! Que no pot ser? Doncs seria prudent, ja mateix, fer les gestions per a aconseguir que l’actual hospital Sant Francesc de Borja quedara com un centre hospitalari, completament dotat, per a atendre les malalties cròniques, per a realitzar els tractaments pal·liatius, oncològics i de rehabilitació i que, a més a més, incorporara un important centre d’especialitats.
Si no és així, canviant el projecte inicial ajustant-lo a les necessitats reals de la població o prevenint que el vell hospital continue funcionant com a suport complementari, és més que probable que el bloqueig del nou hospital de Gandia (quan comence a funcionar!), siga cosa de dies i que els saforencs siguem els principals usuaris dels hospitals privats de Denia i d’Alzira.
Pasqual Molina 