Diari Levante-EMV la Safor. Secció ”Una setmana de més!” Diumenge 14 d’octubre de 2007

TIERRASANTA

TIERRASANTA

     Vicent s’ha mort. Era amic meu. No de la infància, on els amics te’ls imposa l’entorn, sinó de la maduresa, on els amics els elegeixes. S’ha mort Tierrasanta. Essència fallera de Corea, hui quasi desapareguda. La manera vàlida d’interpretar la festa. Era l’alegria en el rogle. El respecte als altres. El trellat amb els coets. La serietat amb els comptes. La formalitat amb la loteria. Tocava els platerets en la Murga. Enamorat com ningú de la seua dona, Rosa, tots li gastaven bromes d’això. Li féiem contar mil vegades les aventures d’immigrant a Alemanya. L’animàvem a cantar mil vegades aquella cançó del Titi que ell l’acabava agenollat i descordant-se la camisa en arribar al “Me quemaste, me quemaste, como a un muñeco de falla!”. Què bona gent Vicent Moncho! Quin buit més gran! Dilluns. Dolor

 ETA

     Ho ha tornat a intentar. Una altra vegada més. Amb una bomba adherida als baixos d’un automòbil que és una manera d’assassinar tan execrable i covard com un tret per la esquena. Conec l’ETA des de la seua creació i totes les excuses amb les quals ha sembrat el terror en els darrers 30 anys. Els dos grans partits de l’Estat creuen saber com acabar amb ella: l’un diu que amb la eficàcia policial, l’altre ho ha intentat mitjançant un pacte. Jo hi soc més pessimista. Amb la ETA no s’acabarà mai. A la organització etarra podrà tallar-se-li el cap policialment, però la història diu que per alguna part del seu cos naixeran noves branques i, si s’arribara a un acord de dissolució amb la cúpula dirigent, més prompte o més tard apareixerà una nova facció secessionista propiciada per algun ideòleg desfasat que sabrà enverinar la sang a algun jove, estudiant o treballador, perquè agafe una pistola i, en nom no sé ja de quina causa, li peguen a algú un tir al cap.

     Al País Basc hi ha massa morts injustificables i massa presoners de les paraules i dels actes que, distorsionats pel pas del temps, les circumstàncies personals i les interpretacions partidistes, fan quasi inviable una solució per aquella terra i aquella gent. Sort que l’altre dia els terroristes no encertaren. Quina angoixa viure així! Dimarts. Ràbia

 CRISTINA NARBONA

     La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, fa la lliçó inaugural del curs acadèmic 2007-08 en el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València. El títol de la conferencia era “Politicas ambientales para la España del siglo XXI” i jo hi vaig acudir realment interessat, a escoltar-la.

     La ministra va fer una exposició, impecable, de la problemàtica actual del medi ambient a nivell internacional i al nostre país, però més apropiada per a una xarrada divulgativa per a les mestresses de casa que no per a ser escoltada en un paranimf. A més a més, el que va dir està ja massa matxucat en els mitjans de comunicació. A mi m’hauria agradat, càndid de mi, escoltar allí en la Universitat, en el santuari del coneixement científic, on necessariament ha de regir la veritat, quina és la millor de les solucions per al problema actual de l’aigua: el transvasament, la dessaladora o cap d’aquestes, perquè jo, molt interessat en el tema, després d’haver navegat per la xarxa fins a ofegar-me en un mar de dades contradictòries i d’haver escoltat, en els darrers tres anys, les opinions enfrontades dels politics interessats i les dels especialistes sobre el tema que cadascun d’ells aportaven per a donar suport a les seues idees, jo, a dia de hui, encara no sé qui de tots ells diu la veritat! Dimecres. Decepció.

Veure PDF pàgina diari

Aquesta entrada s'ha publicat en 001. Levante-EMV la Safor. 2007, Tierrasanta i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.