QUÈ SE M’HA PERDUT A MI A IBEROAMÈRICA?
La imatge del rei desencaixat, amb el dit acusador i el gest autoritari manant callar, no m’ha agradat gens. La de Moratinos, d’esquena, fent el llonguis, tapant-se la cara amb la mà, m’ha paregut la d’un covard. L’actitud insuficient de Zapatero, en pla de mediador matrimonial, m’ha semblat patètica.
Estaven tots a Xile. En la XVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern. Allí havia arribat el president espanyol amb la intenció de condonar el deute als països pobres de la regió, augmentar fins a 8.000 milions d’euros l’ajuda al desenvolupament i aportar 1.500 milions de dòlars per a un fons de l’aigua. Són diners que eixiran de les arques publiques espanyoles, per les taquilles de les quals, un servidor passa cinc vegades cada any.
Des del 1993 fins al juny de 2007, segons les dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, les empreses espanyoles han fet a Iberoamèrica una inversió bruta de 129.000 milions d’euros. Repsol, Endesa, Telefónica, el BBVA i el Santander, entre d’altres, són entitats que han arriscat inversions instal·lant-se en aquells països després d’obtenir els permisos corresponents i suportar les càrregues fiscals exigides. Per guanyar diners, naturalment. El primer objectiu de tota empresa privada. Els seus diners. El seu risc. Els seus guanys.
Sempre he pensat que les ajudes econòmiques del nostre govern per a la “cohesió econòmica i social” d’aquests països eren per a facilitar-hi la instal·lació de les empreses espanyoles. I no em semblava malament. Tampoc no coneixia, realment, que eren unes xifres desorbitades. Però ha sigut l’actitud energúmena de Chávez i d’Ortega, els dos líders populatxers, atacant les “nostres empreses” i l’aparent necessitat d’haver d’eixir en defensa dels “nostres interessos”, les que m’han fet traure comptes, com faig a ma casa. Els diners que portava Zapatero ixen de la meua butxaca. Els diners de les empreses espanyoles no sé d’on ixen, però sí que sé on no van: a la meua butxaca. Jo pague, tots els mesos, més car el gasoil del meu cotxe, per a començaments d’any es demana un augment del rebut de la llum del 20 al 30 per cent i el del telèfon no ha baixat mai de preu. Si cada vegada que anem allí em costa diners i dels negocis que allí es fan jo no rep cap guany, a mi que se m’ha perdut a Iberoamèrica?
Reconec que el raonament és simple i la pregunta insolidària, però no aconseguiran fer-me eixir els colors a la cara acusant-me d’indocumentat. De segur que hi ha circumstàncies i justificacions admissibles en l’àmbit de la macroeconomia i de la política que jo, des de ma casa, no puc conéixer. Però també estic segur que ni els màxims experts que tracten sobre aquests temes ni les més reconegudes autoritats acadèmiques que pontifiquen sobre les dites matèries tampoc no coneixen allò que realment passa als despatxos més elevats del poder piramidal on es prenen les decisions que, afectant-nos a tots, sols beneficien a alguns. Dilluns, 12. Profitosos!
SENTÈNCIA CONTRA ‘EL JUEVES’
Els dos autors de la portada de la revista El Jueves en la qual es ridiculitzava els prínceps d’Astúries han sigut condemnats a una multa de tres mil euros cadascun. En el moment de l’aparició de la vinyeta i, ara, en el de la sentència, hi ha hagut un gran debat sobre la llibertat d’expressió i si aquesta ha de tenir límits. També s’han escoltat diverses opinions sobre si el fiscal, donada la repercussió final, hauria d’haver-ho denunciat o no. Personalment, crec que la llibertat d’expressió ha de respectar el territori de la intimitat de les persones. Que la llibertat d’expressió absoluta pot crear dictadors mediàtics i distorsionadors de la veritat, a la mà dels quals mengen bovals els representants de tots els poders. Però respecte al que hauria convingut més en aquesta situació concreta de la portada, crec que, amb la denúncia, ha sigut pitjor el remei que la malaltia. Jo ni me’n recordava, que la revista existira encara.
Mai una campanya de publicitat tan notòria havia resultat tant barata. I encara resta el recurs davant d’instàncies superiors! Caldria una nova legislació per a prevenir que la propera vegada no fóra per casualitat? Dimarts, 13. Espavilats!
Pasqual Molina 