CARTA OBERTA A UN COVARD
No sé com et diuen. Ni falta que fa. T’he vist en el vídeo del vagó del tren. Estàs assegut, allí baix, a la dreta de la càmera de seguretat. El teu aspecte és d’immigrant. Segurament t’has fixat en la xica, dues files més enllà, a l’altre costat. És guapa? La televisió li amaga la cara. Diu que és una menor, que té 15 anys, que és de l’Equador. Sou de la mateixa terra?
Et fas el distret quan aquell jove parla, cridant, pel mòbil. No para de moure’s al teu voltant, com un posés. El tema no va amb tu, millor passar. Fas bé, de vegades fixar-t’hi té com a conseqüència un “tu què mires?”, un “tu què vols?” i que et peguen una “òstia”.
Però quan la xicona comença a queixar-se i tu, de reüll, veus el que està passant… Com pots fer-te el llonguis? Com no has fet res? Com pots quedar-te allí quiet, mirant al sostre, a la càmera, al costat? De segur que el soroll del tren no ha amagat el dels insults, el de les queixes i que has escoltat, fins i tot, el cop de peu a la cara…
Passat l’esgarrifall, a l’arribar al destí o si has baixat del tren abans, has pogut mirar-la a la cara? Dilluns. Nàusea!
… A UN VALENT
Tu sí que vas fer. Daniel.
Et posares enmig d’aquella parella que discutia esperant el tramvia. L’actitud de l’home era amenaçant i volgueres defensar la dona. Reberes una punyada a la cara, caigueres de tòs i et colpejares el cap. Fa sis dies. Ara t’has mort. La teua família es desconsola. A Benicull i a la Facultat de Dret es pregunten mil perquès.
Tots diuen, com sempre, que tenies totes les virtuts. De segur. Pobre quixot contemporani! Dimarts. Desconsol!
… A DOS MALNASCUTS
A tu, el del tren. Sergi. T’he vist en la televisió, allí dins d’aquell vagó del tren, parlant com un obsés amb algú pel mòbil. Pareixies nerviós, com enfadat, com un animal enclaustrat. Aleshores has vist la xicona. Ella tan sols tenia 15 anys. No t’agradaven les faccions? El color de la pell? El seguit d’agressions que li has fet reflecteix la teua condició personal. Mentrestant, no has deixat de parlar pel mòbil. Diuen que allò que has fet és un atac xenòfob i masclista. Jo crec que eres un miserable. Que anaves begut? Ni així tindries excusa.
A tu no t’he vist. David. Discuties amb la núvia. És possible que tu tingueres raó, que estigueres enfadat i que aquell jove que es posà enmig dels dos t’enutjara, però, sense més, una punyada a la cara? Salvatge! Dimecres. Indignació!
… A LA JUSTÍCIA
On estava el fiscal? Dimecres. Incredulitat!
… A LA MEUA CONSCIÈNCIA
I tu, què hauries fet? Dijous. Dubte!
… AL DÉU CRONOS
Que passe prompte la setmana. Divendres. Fart!
Pasqual Molina 