MEMORIAL JUAN G. KONINCKS
Hui diumenge, a les 12 hores es celebrarà al Grau la XII Travessia d’Hivern al Port de Gandia que des d’aquest any portarà el nom de “Memorial Juan Gerardo Konincks”, en homenatge a l’antic dirigent de la natació gandiana que acaba de faltar.Juan G.Konincks començà sent president del club de natació local a principis dels setanta i la seua gran labor al capdavant de la institució gandiana el va portar a presidir la Federació Valenciana de Natació molts anys i després va presidir també la Federació Espanyola. A més, va formar part del Comitè Olímpic Espanyol i, com a tal, va representar el nostre país en molts dels esdeveniments esportius internacionals i olímpics. Tota una vida dedicada a aquest esport. Homenatge clarament merescut. No és la primera vegada que els parle des d’aquestes línies sobre la natació gandiana, tan lligada a la meua adolescència. He afirmat, sempre, que l’èxit innegable d’aquest esport a Gandia, tant en l’àmbit regional, nacional i internacional, ha sigut gràcies a l’esforç continuat, altruista i divers dels pares i les mares dels nedadors de totes les èpoques. La major part d’ells, d’elles, persones anònimes, les quals es dedicaven a portar els fills a la piscina, es quedaven allí per veure’ls entrenar i, finalment, els recollien i tornaven a casa perquè compliren amb els deures escolars. Tots els dies! Durant anys! Uns altres s’implicaren en càrrecs de responsabilitat gestora en les diverses executives de l’entitat (presidència, secretaria, ect.). D’altres ajudaren en l’àrea econòmica, fonamentalment en la recerca de patrocinadors, a mesura que el club anava fent-se gran i calia fer números. Alguns, inclús, desprès dels pertinents exàmens, arribaren a pertànyer al Col·legi d’Àrbitres de la Federació Valenciana de Natació. Tots, tots, de manera altruista! Ells, elles, són els verdaders artífex que Gandia haja ocupat un lloc destacat en la natació espanyola. Konincks n’és un clar exponent. Ell rebrà el reconeixent públic hui amb eixa travessia d’hivern que a partir d’ara durà el seu nom. Però jo vull amb aquest article retre un homenatge particular a totes les altres persones. A totes les que vaig conèixer que recorde i a les que no. A totes les que no nomene. A totes les que han estat i jo no he conegut.
En els anys seixanta, a l’època en la qual jo era nedador del Club Natació Gandia: Enrique Melo, Vicent Palmer, Andres Merí (secretari i fundador de l’entitat) i el mateix entrenador, el mític Jose Maria Àngel “Pitet” portaren tot el pes administratiu i esportiu del club, sota la presidència honoraria de Miguel Peiró. De l’època dels huitanta, en la qual nedava la meua filla Sara en el Club de Natació i Esports de Gandia: Ricardo Camallonga (secretari durant un fum d’anys), Paco Faus (fou àrbrite federat), Fernado Melo (fou president de l’entitat huit anys), Juan Ibañez, Emilio Molina, Andrés Martí, Juan Andres Canet (també va ser àrbrite), Mª Carmen Camarena, l’inoblidable Pepe Llinares (president durant huit anys), Eduardo Gonzàlez Mata (qui compartia tasques administratives amb el seu paper d’entrenador), Pepa Azuaga, Rosa Miralles, Alejandro Gonzalez. I Xavier Merí era l’entrenador. Quasi tots teníem fills nedant i portant el nom de Gandia i de la seua natació per tot arreu, dins i fora de les nostres fronteres.
Fa més de vint anys que no tinc relació activa amb la natació gandiana a la qual he seguit a través dels mitjans de comunicació. Sé que ha sigut una etapa fecunda, de mà del responsable esportiu principal, l’entrenador Eduardo Planas. Més de vint anys porta en el càrrec. No hi ha millor carta de presentació de la seua vàlua professional i humana. Em conta que els pares continuen fent-ho igual de bé i destaca la importància del suport municipal.
La travessia de hui, coorganitzada pel departament d’esport de l’Ajuntament de Gandia du el número dotze. És llàstima que quan es va restablir ningú tinguera en compte, les que es feren abans perquè, aleshores, podria parlar-se d’aquesta travessia gandiana com de molt llarga tradició. No crec que costara massa estudiar-ho i arreglar-ho. La nostra, la dels anys seixanta, s’anomenava la Travessia de Nadal, es feia el dia 25 de desembre, també a migdia. Hi participàvem tots els nedadors del club, xics i xiques. Uns vint. Eixíem des de la barraca de fusta que tenia el Club al port (al costat de l’antic berenador de Ripoll, darrere mateix del de Barrina). Anàvem fins el moll situat davant (on amarraven els vaixells mercants i els de pesca, els quals havies de tocar), i tornaven a la barraca. Allí, un centenar de curiosos ens miraven com si estiguérem bojos. L’aigua estava gelada. Pareixia que et clavava agulles en les cames i els braços. Estàvem acostumats, ho fèiem tots els diumenges d’hivern. Era l’única aigua que tocàvem fins que arribava Pasqua i començàvem a entrenar en la piscina del càmping Caudeli en l’aigua bruta de tot l’hivern. En les bases de la travessia de hui s’ha prohibit, expressament, la utilització de trages de neoprè. Serà aquesta l’única cosa que compartiran amb nosaltres. Per la resta… Quina sana enveja poder gaudir hui de les instal·lacions i de les tecnologies actuals! Enhorabona a tots per tants de treball ben fet! Benvingut siga el Memorial Joan G. Konincks!
Pasqual Molina 