INDULTS TÈRBOLS
Si tu vas, bufat i drogat, conduint un cotxe per una via urbana, a una velocitat endimoniada, no et pares en un semàfor en roig i atropelles una jove ciclista que travessava legalment el pas de vianants, i la mates, tu no eres el causant d’una víctima de trànsit, tu eres un assassí. No sé jo que que deu dir, exactament, el Codi Penal que eres tu, però t’ho repetisc jo, tu eres un assassí i un miserable! Un dia, més prompte o més tard —segurament més tard que més prompte—, et veuràs en el jutjat per aclarir responsabilitats i el teu advocat defensor, segurament, tractarà d’establir atenuants a la teua acció pel fet que anaves sota la influencia de l’alcohol i de les drogues (que no sé jo per què no hauria de ser tot el contrari, un agreujant). Segurament, aconseguirà poc el teu advocat. Com que els mitjans de comunicació eixos dies recordaran la teua gloriosa gesta i el resultat catastròfic per als damnificats (víctima i familiars), segurament es causarà alarma social i, aleshores segurament, la sentencia que et dictaran tindrà intenció d’exemplaritat i la condemna serà la de la pena més alta dins dels marges de la sanció que marque la llei. Tu, després de recórrer contra la sentència i de ser confirmada aquesta pel tribunal superior, aniràs la presó, n’eixiràs abans d’hora (pels beneficis penitenciaris) i la xicona serà record, amarg i dolç; i la resta de les persones, tots nosaltres, ens difuminarem en la quotidianitat. Sensibilitats incloses. Fins a l’altra.
En una de les d’abans, un conductor suïcida havia sigut condemnat (per l’Audiència de Valencia i pel Tribunal Suprem), a la pena de tretze anys i al pagament d’una indemnització d’uns 170.000 euros als familiars d’un jove al qual li havia causat la mort (i greus ferides a la seua acompanyant) quan va xocar frontalment contra ells després de recórrer uns quatre kilòmetres d’autopista, en sentit contrari, conduint a gran velocitat. El Consell de Ministres del govern espanyol l’acaba d’indultar-lo i li commuta la pena pel pagament d’una multa de quatre mil euros. L’home no havia complit encara ni el primer any de la condemna. El govern l’ha indultat atenent l’informe d’Institucions Penitenciaries en el qual es reflectien totes les virtuts humanes i empresarials de l’individu empresonat. El govern s’ha passat pel folro els informes, radicalment en contra de l’indult, emesos per l’Audiència Provincial i la Fiscalia de València. El govern ho pot fer, és potestat seua. És legal. A les llàgrimes de ràbia i d’impotència dels familiars i damnificats, a la protesta de la Fiscalia i de la Audiència s’hi sumen informacions que relacionen el Despatx d’advocats que defensaren el conductor suïcida amb familiars de destacats membres del Govern. Però el Govern ho pot fer, és potestat seua. És legal. Però no pot esborrar de l’inconscient i conscient col·lectiu la impressió de frau. Indult tèrbol!
Esperanza Aguirre , ha demanat l’indult per a Ángel Carromero, el jove dirigent de les joventuts del PP madrileny que havia sigut condemnat a Cuba com a responsable de l’accident que causà la mort de dos dissidents cubans en un accident de transit. Conduïa ell. La presència a Cuba de Carromero no era, exactament, la d’un turista més, és clar. Les circumstàncies de l’accident, el que va ocórrer, exactament, és tèrbol. Que la Justícia cubana és tèrbola, és clar. El pacte al qual han arribat el govern espanyol i el cubà per a donar solució a Carromero és clar en l’execució i tèrbol pel privilegi. Seguint un guió clarament obligat, el govern de l’Havana va deixar eixir de l’illa a Carromero amb la condició de declarar-se culpable en el judici, complirà la seua condemna a Espanya, es comprometera a no contar res del que va passar o fer abans i després de l’accident i de pagar una quantitat pròxima als tres milions de dòlars per a aconseguir la repatriació.
Carromero ja està, literalment, al carrer. Ho ha permés Institucions Penitenciaries a proposta de la junta de tractament de la presó de Segòvia. Tot s’ha fet en temps record. L’acusat gaudix ja del tercer grau. No és aventurat presumir que d’ací a poc vindrà l’indult. Es suposa que la gràcia penitenciària ve aconsellada per la suma de valors de tot tipus que acumula l’afavorit. Poc ha d’haver pesat el fet que Carromero arrosega 42 multes de transit en tres anys per diverses causes pers les quals ha hagut que pagar una bona quantitat d’euros i li han causat la retirada de tos els punts del carnet. Donat que el càrrec pel qual estava en presó era per ser considerat el causant d’un accident de circulació amb resultat de dos morts. S’ha considerat que, en eixe moment, ell no tenia carnet de conduir. Quins valors especials —fora dels de pertànyer del PP—, s’han considerat per a justificar aquesta mesura de gràcia, aquesta mena d’indult polític. Indult tèrbol!
Una qüestió col·lateral: si és de veres… qui ha pagat els tres milions de dòlars?
Pasqual Molina 