ALCOHOLEMIA
El passat cap de setmana sols moriren quatre persones en les carreteres espanyoles. Només. Queden lluny aquelles xifres, esgarrifoses, de desenes de morts, que ens repetien tots els dilluns, els mitjans de comunicació. No fa massa anys. Aleshores es culpava al mal estat de les carreteres i a l’envelliment del parc automobilístic com a les causants del accidents de circulació i de les seues víctimes. Però, fonamentalment, la major part dels morts eren per imprudències, per l’excés de velocitat del conductor i per conduir sota l’efecte de l’alcohol i de les drogues. Aleshores les autoritats van prendre mesures. Obligades, necessàries. Es va posar en marxa un ambiciós programa de renovació del parc mòbil espanyol i un altre de millora de les carreteres. I es tingueren que prendre mesures de control i sanció contra els comportaments de certs conductors. Es va limitar la velocitat a la qual es podia circular per les diferents carreteres i es va instaurar el control de l’alcoholèmia als conductors.
La relació entre la disminució del límit de velocitat i la disminució del número de morts en la carretera es va notar d’immediat i s’ha comprovat, àmpliament, amb el transcurs del temps. Els diversos governs de la nació han sigut molt estrictes a baixar-la i a mantenir-la baixa. La demanda que s’incremente aquest límit de velocitat es fa repetidament. Harmonitzar la limitació de velocitat amb la potència de la qual disposen els vehicles actuals és un repte per al trellat. Una solució intermèdia seria possible? És a dir, mantenir els límits per a les carreteres secundàries però permetre que per autovies i per autopistes el límit s’adequara a les diverses situacions: la intensitat del trànsit, l‘oratge, les diferents hores del dia (per exemple, per la nit), la mateixa orografia de la via. El límit, canviant, apareixeria assenyalat, segons moments i circumstàncies, en els panels d’informació que ja hi ha. És factible. Jo ho he vist funcionar a l’autovia que comunica Paris amb l’aeroport Charles De Gaulle, on el límit de velocitat variava, per a exasperació dels taxistes, en funció de la contaminació atmosfèrica que hi havia a la zona.
El control de l’alcoholèmia ha sigut fonamental. És fonamental. La història assenyala la relació directa entre l’alcohol i víctimes. Des del principi la labor de la DGT fou la de conscienciar la població que no devien conduir beguts, amb campanyes publicitàries impactants, algunes fins a la nàusea i el vòmit. Amb eslògans colpidors, des d’aquell inicial “Si beus, no conduïsques”, que va popularitzar Stevie Wonder fins l’últim “Si beus o et drogues i condueixes, la víctima no eres només tu”. Però a pesar de les campanyes de conscienciació, a pesar que tants anys d’insistència i veure disminuir, dràsticament la xifra de morts, encara en els cinc milions i mig de controls que es fan més de 100.000 conductors donen positiu i la meitat dels morts que hi ha en les carreteres espanyoles donen positiu a l’alcohol i/o a les drogues en les anàlisis efectuades a les autòpsies. Cal no abaixar la guàrdia. Amb el conductor que ha begut, que va drogat, tolerància zero!
El dia que s’instal·là el control d’alcoholèmia, fa tants anys que quasi no puc recordar la data, em va parar la Guàrdia Civil, per la nit, a l’entrada del Grau i hem va fer bufar. Vaig donar zero. Exactament 00,0. I aquell guàrdia amable, es va quedar tot sorprés, em va fer pensar si jo era l’únic conductor sense cap gram d’alcohol a sang, aquella nit. No m’han fet bufar mai més, ni una sola vegada! Casualitat? Fa dos o tres any em varen fer parar, també de nit, en la carretera Nazaret-Oliva, a la primera rotonda d’entrada a la platja, i aquell guàrdia civil, amablement, em va preguntar si havia begut. Li vaig dir que no, que venia de València on el Reial Madrid ens havia fet un bon repàs a Mestalla. L’home es va posar a riure i hem va dir: “Circule caballero, que para esta noche, usted ya tiene bastante”. I em va deixar anar, sense més. Degué ser perquè era del Madrid? Potser el meu aspecte bonatxó? Perquè anava acompanyat de la meua dona?
Soc molt matiner, visc al final de la platja. Els diumenges de mati, acabat de dutxar i afaitar, vinc a Gandia a per la premsa que em guarda Isabel. Davant de la Universitat està instal·lat el control d’alcoholèmia de la Guàrdia Civil, els cotxes hi arribem en fila i a alguns els fan desviar i parar a la vorera. Jo disminueix la velocitat, baixe la finestreta i salude i els guàrdies sempre en diuen, amb amabilitat, que no pare, que circule. No m’han parat ni una sola vegada. Serà pel meu aspecte? La setmana passada (el control estava davant de Tano Resort), que no m’havia llavat encara, tampoc em pararen i em va donar no sé què. Ara, que per a ràbia, la que em fa a l’estiu quan les xicones que reparteixen publicitat pel Passeig Marítim a la meua dona li’n donen la de les discoteques i a mi, les del bufet lliure!
Pasqual Molina 