CARLOS TAIBO
Des de fa deu anys, el historiador Eladi Mainar, ànima de La Xara Edicions, organitza a Simat de la Valldigna uns Cicles de Conferències sobre el que ells anomenen la història actual o immediata: les religions al món, les guerres que ens assolen, la situació de la dona per tot arreu, l’univers musulmà, els conflictes globals o la transició democràtica espanyola. Els temes, els han abordat des de diferents perspectives especialistes qualificats que provenien del món de la universitat, periodistes, historiadors, analistes i filòsofs. Tots, considerats de primera fila, els quals han aportat sobre cadascun dels temes que tractaven el seu punt de vista personal fruit de la seua experiència acumulada, de la seua activitat professional o dels resultats dels seus treballs d’investigació. La mampresa anual du per nom “Les Rutes de la Xara”. Les coorganitza el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València. Les patrocina la Mancomunitat de la Valldigna. Hi col·labora el CEIC Alfons el Vell de Gandia. Hi donen suport empreses comercials amb sensibilitat social i cultural. Es desenrotllen a la Casa de la Musica i gaudeixen d’un públic fidel, culte i molt respectuós, que, al final, pregunta, demana aclariments, qüestiona o mostra el seu desacord amb el que acaba de dir el conferenciant d’eixa nit. A Simat de la Valldigna. Des de fa deu anys.
El cicle del 2013 du per nom: “Conflictes i respostes. Transició o ruptura. Els reptes de la societat espanyola des de la Transició”. Al llarg d’aquest més de novembre està fent-se una “avaluació de l’estat de la democràcia actual així com dels problemes i entrebancs que l’han conformada des de la mort del general Franco fins a l’actualitat, així com de les perspectives de futur que se li presenten a la societat espanyola”. Els conferenciants: Carmen González, catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Múrcia; Vicent Soler, catedràtic d’Economia Aplicada i degà de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València; Carlos Flores, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València; Ignacio Carrion i Miguel Àngel Aguilar, periodistes; Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània i director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona; Julio Pérez Serrano, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Cadis i director del Grupo de Historia Actual i, finalment, Carlos Taibo, professor de Ciència Política i de la Administració de la Universitat Autònoma de Madrid. A Simat de la Valldigna! Aquest any!
Jo he assistit, a títol personal i com a representant del CEIC Alfons el Vell, a diverses d’aquestes conferencies. Dimarts passat, l’organització m’havia encomanat fer la presentació del professor Carlos Taibo de Madrid, el qual anava a parlar sobre “Lo que significa el 15-M”. La persona i el tema em van “atrapar” d’immediat. Recordava el nom, lligat als esdeveniments de la plaça de la Puerta del Sol a Madrid, i havia conegut, en primera persona, aquell moviment conegut a tota Espanya com el dels “indignats” i a l’estranger (fou portada en els mitjans de comunicació internacionals), com la “spanish revolution”. Carlos Taibo fou un dels oradors que, aquell 15 de maig del 2011, es van dirigir, des de dalt d’un camió, als participants de la manifestació organitzada pel moviment pacifista “Democracia real ya”, a la Puerta del Sol on, a partir d’eixa nit unes dues-centes persones començaren una improvisada acampada que acabaria sent l’origen d’una moguda, sorprenent, que copsaria les consciencies per tot arreu del món. El 15-M.
Consultant a Internet, llegint llibres i articles, veien vídeos de conferencies i escoltant entrevistes, vaig configurar una visió personal sobre el professor Carlos Taibo que enganxava. Les dades biogràfiques eren escasses: havia nascut el 12 de maig de 1956 a Galícia i el consideraven un activista que treballava en els moviments socials crítics i un defensor i partidari dels moviments antiglobalització, així com del decreixement econòmic i de la democràcia directa. I que era escriptor i editor. La seua bibliografia és extensíssima. Centrant-nos en el 15-M, el professor Taibo va escriure durant el primer any tres llibres (“Nunca serà como antes: sobre el movimiento 15-M”, “El 15-M en sesenta preguntas” i “Que no se apague la luz: un diario de campo del 15-M”), i ha deixat escrites reflexions inèdites i anàlisis rigorosos en pàgines web i en revistes especialitzades.
Dimarts passat, aquest professor de Ciència Política, va posar els punts sobre les is sobre els orígens, l’eclosió i de la repercussió d’aquell moviment que tingué ressò internacional. Carlos Taibo reflexionà sobre la situació actual, que ell considera viva, i sobre les perspectives del moviment per a un futur en el qual ell considera molt vàlides algunes de les propostes del 15-M. Taibo té una veu que sona sincera, una contundència en el que diu que és convincent i mira el futur amb bona voluntat donat que el present (polític, econòmic, sindical), li decep prou. M’hi vaig sentir agermanat en molt del que deia sobre l’estat actual del pati de les coses. Sobre el futur no veig clar que compartirem camí ni motxilla. Però em va copsar el personatge a la sala i, després, em va captivar la persona al bar on soparem. Personatge i persona per a seguir de prop. Un luxe.
Pasqual Molina 