CORELLA I ELS PREMIS CIUTAT DE GANDIA
Divendres passat es va celebrar al Teatre Serrano l’acte de lliurament dels premis literaris Ciutat de Gandia, els quals arribaven a la cinquanta-unena edició en el cas del premi de poesia Ausiàs March, i a la trenta-cinquena del premi de narrativa Joanot Martorell. Aquest any, l’acte, els premis, els guanyadors i el record a March i a Martorell, adquirien una significació especial perquè coincideixen en el temps de les celebracions, per tot arreu, de l’Any Corella, en el qual es vol traure a la llum la figura literària i històrica del tercer dels pilars del Segle d’Or de les lletres valencianes, Roís de Corella, també gandià universal, i situar-lo a la mateixa altura que Ausiàs i que Joanot, un esglaó per darrere dels quals pareix sempre haja anat Corella.
La conductora presentadora de la cerimònia, Marina Vallés, ja destacava en la introducció la importància de Corella, al qual Josep Piera i altres estudiosos de la literatura tenien com “l’escriptor més complet, brillant, subtil, culte i savi de la lírica, de la prosa i del pensament humanista a València”. Amb la dicció i l’èmfasi acaronat de Marina escoltarem que “Corella era un poeta apassionat, pensador humanista, home enamorat, cantor de tragèdies, mossèn i teòleg, creador d’històries, traductor de salms i d’altres obres…” i que era el més jove de la trinitat literària conformada per ell mateix, Ausiàs March i Joanot Martorell entre els quals hi van haver vincles literaris i personals cosa que ens mostrà Ignasi Mora, en l’apropòsit escrit per a eixa nit, “Mentre arriba Corella”.
Aleshores, com que, finalment, la figura de Roís de Corella, serà rescatada i situada al nivell del reconeixement dels altres dos gandians i que per això hi ha un any dedicat a la tasca… No caldria crear el tercer premi literari Ciutat de Gandia dedicat al seua memòria: El premi Roís de Corella? Com que ja hi ha el premi Ausiàs March, que guardona la poesia, i el premi Joanot Martorell, que guardona la narrativa, pense que, si Corella es considerat “el més complet escriptor de la lírica, de la prosa i del pensament humanista…”, el seu premi (el tercer dels premis Ciutat de Gandia) hauria de guardonar la trajectòria literària global d’un autor que haja escrit la seua obra en la nostra llengua. És una idea! Tampoc hauria de tenir el nou premi una dotació econòmica, que són temps de crisi (recordem que l’Ausiàs March i el Joanot Martorell si que la tenen —molt important, per cert), aquest premi hauria de ser un guardó honorífic però que de segur calaria molt fons en el món literari actual… ¿S’imaginen vostés quant guanyaria en emoció l’acte del lliurament dels Premis Ciutat de Gandia quan un autor consagrat, reconegut i respectat (com, per exemple, Josep Piera o Marc Granell), pujara dalt de l’escenari a recollir el premi Roís de Corella com la culminació de tota la seua vida literària? El premi constituiria un acte de justícia amb el nom del Corella (fins ara no massa considerat) i, també, el reconeixement a un autor que ha consagrat la seua vida, com diu Tomàs Llopis i Guardiola, a destil·lar paraules en prosa i poesia. Em venen al cap, ara mateix, els noms de uns quants autors que podrien ser els guanyadors del Premi Roís de Corella dels premis Ciutat de Gandia els propers anys. I ja posats, pense que l’estatueta que rebera el guardonat podria ser la figura d’una esmerla i una garsa abraçades. Toni Durà dirà, és l’autor de les altres dues.
L’acte del Serrano, solemne, arribà als moments més grans d’emoció quan el secretari dels jurats, Alvar Garcia, pujà a l’escenari. Alvar és cap de l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques) de l’ajuntament de Gandia i feu un discurs introductori a la llegida de les actes en el qual barrejà sinceritat, ironia, prudència i crítica tenint paraules laudatòries per al regidor de govern titular de l’Àrea de Cultura, Vicent Gregori.
El XXXV Premi de Narrativa Joanot Martorell fou per a Hèctor Bofill per la seua novel·la “Germans del Sud”. El premi li va ser lliurat per Pilar Beltran, directora d’Edicions 62. Autor i editora dirigiren unes paraules als presents. El LI Premi de Poesia Ausiàs March fou atorgat al poeta Manel Rodríguez Castelló (col·laborador habitual d’aquest diari), pel seu poemari “Estranyament” i li lliurà el guardó el regidor de govern i delegat d’alcaldia, Víctor Soler. El poeta guanyador és d’Alcoi i en el seu parlament es referí als lligams que hi ha entre alcoians i gandians, els quals comparteixen un riu, una via de ferrocarril i, perquè no, la platja. El senyor Soler tancà l’acte refermant el suport municipal al present i al futur dels premis Ciutat de Gandia.
Al final, baixat el teló em vaig acostar a Àlvar Garcia i parlarem, com en altres vegades, del futur. Tan sols un poc. Ell tenia massa persones i qüestions a les quals atendre eixa nit. Però ens varem entendre de seguida!
Pasqual Molina 