L’AUIR
Passejar per la platja, per vora mar, és una delícia. Fer-ho per la de Gandia és un privilegi i, si ho fas per la de l’Auir, és com estar al paradís.
A mi m’agrada passejar per la platja. M’agrada molt. Quan vas a passejar per la vora del mar saps que et trobaràs, cada vegada, amb un entorn diferent. L’arena, el mar i el cel poden presentar, entre si, una serie de combinacions tan gran que, encara que vages pel mateix lloc, et pareixerà que camines per vores diferents perquè, segons el dia, l’arena tindrà textures diverses que els teus peus diferenciaran quan camines; segons el dia, el mar serà una superfície d’oli plàcid o arribarà a la vora amb ones que naden com dofins silenciosos o amb altres que bramen trencant-se amb mil espurnes de bromera; segons el dia, el cel indicarà un oratge diferent, amb un cel ras que t’omplirà els ulls de color blau cel especial, o amb un cel ple de núvols de colors en blanc i negre i de formes inversemblants que apareixen i se’n van misteriosament i, per a completar, segons el dia, la brisa o el vent, el fred o el calor, el sol o la pluja t’acompanyaran en aquests passejos diferents convertint-los en una aventura sorprenent. I jo gaudeix, sovint, d’aquesta aventura. Ma casa està al final de la platja i arribe aviat a la vora del mar. De vegades camine cap al port perquè les cendres de ma mare estan escampades per la vora, allà davant del Rancho Grande i em tira caminar cap allí. Però quasi sempre em dirigisc cap al nord i m’endinse en la platja de l’Auir.
La platja de l’Auir, situada entre els últims apartaments de la platja nord de Gandia i els primers de la platja de Xeraco, és un amplíssima zona verge amb dos territoris ben definits. Un espai protegit, públic, conformat per l’arenal i les restingues formades per les dunes mòbils i semimòbils (és la platja coneguda popularment), i un altre espai que va, des d’aquesta zona protegida costanera cap a la carretera Natzarè-Oliva, de propietat particular, un espai d’una gran superfície, immaculat d’especuladors fins ara perquè, encara que es terreny edificable (apareix com a sòl urbanitzable residencial en el Pla General d’Ordenació Urbana de Gandia de l’any 1983), la quota de edificabilitat fixada posteriorment, en l’any 1999 sols permet construccions de baixa densitat (habitatges unifamiliars fonamentalment), la qual cosa ha fet inviable econòmicament, fins ara, qualsevol actuació empresarial de caràcter urbanístic sobre esta zona, que era, realment, del que es tractava per a evitar s’expandira allí el model de construcció, rebutjable, predominant en la platja nord de Gandia.
Passejar vora mar per la platja de l’Auir és, encara hui, una experiència remarcable, única, perquè, probablement, és l’únic espai que queda en tot el Mediterrani on el conflicte amb el qual el trobes quan passeges és que no saps on mirar: si cap al mar o cap a la muntanya. Si mirar cap a les dunes verges amb l’impressionant massís del Mondúver al fons o mirar cap el mar Mediterrani. Si delectar-se amb la visió de les muntanyes ancestrals impertorbables amb el pas del temps o guaitar la finestra oberta de la mar que et canvia la vista en cada moment. M’agrada passejar per la Platja de l’Auir i la sensació que em provoca pensar que els meus avantpassats centenaris pogueren fer-ho també i que, aleshores, gaudiren de les mateixes sensacions i vivències que jo experimente hui.
Molt està parlant-se, des de fa uns mesos, de la “urbanització” de la platja de l’Auir. L’Ajuntament de Gandia ha convocat un concurs d’idees per al futur d’eixe territori privat, lliure, fins ara, d’actuacions de caràcter urbanístic i, encara que l’alcalde Arturo Torró ha dit, reiteradament, que en l’Auir es farà el que els gandians decidisquen, s’ha escampat el desassossec per la ciutat. El termini de presentació d’idees acaba aquesta mateixa setmana. El que pot passar ho començarem a conèixer en els propers dies. Personalment l’idea de qualsevol actuació urbanística en la zona em pareix una calamitat.
Dijous passat, el Consell General del CEIC Alfons el Vell aprovava un informe fet pels seus experts sobre aquesta proposta d’ordenació per al Sector Platja de l’Auir (escrit sense hac, tal com figura la seua denominació en el “Corpus toponímic valencià” de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua). L’informe adreçat a la societat gandiana ja està penjat, des de divendres, en la pàgina web del Centre (www:alfonselvell.com). En aquest document el CEIC declara que “des d’una voluntat clarificadora i edificant” està convençut de “la importància que tindrà la correcta gestió de les actuacions sobre la Platja de l’Auir per al futur no sols ambiental, sinó també econòmic i social de la ciutat de Gandia”. Per això el CEIC exposa que “seguint la ferma voluntat de servei a la societat que ens ha caracteritzat al llarg de 30 anys de vida, manifestem el nostre interès per que les actuacions que es projecten en aquest espai siguen fruit de la reflexió, del consens més ampli i tinguen en compte els criteris tècnics i científics que s’apunten en aquest informe”.
Vostès poden comprovar que l’informe és d’un rigor pericial remarcable i que el CEIC, com en ell és habitual, formula en ell propostes per afavorir el debat i la reflexió des de postures tècniques i científiques, mai partidistes. L’informe arriba en el moment adequat. La decisió política d’actuació sobre la zona està proclamada. Què és farà i dins de quin termini són ara la incògnita. Però, disculpem l’egoisme, a mi no m’agradaria que és fera rés i, de fer-se, que fora a llarg termini en el temps. No crec poguera suportar la imatge d’una grua o d’una excavadora, a l’altra part de les dunes, desdibuixant-me la silueta ancestral del Monduver mentre passejara per la vora de la mar. No m’agradaria veure-la. (pasqualmolina.wordpress.com)
Pasqual Molina 