FRANCESC DEVESA
El doctor Francesc Devesa s’ha jubilat. Ha deixat d’exercir la seua plaça d’especialista de medicina digestiva en l’Hospital Francesc de Borja de Gandia. Trenta cinc anys de dedicació als pacients, a l’abast dels quals ha posat els coneixements adquirits i l’experiència acumulada. Amb humanitat en el tracte, amb prudència en les decisions, amb cura en les actuacions. El doctor Devesa pertany a una generació mèdica privilegiada. Educats en la facultat per un claustre de mestres savis, els quals, sobre la base d’una solida formació anatòmica i fisiològica, els van inculcar la importància del raciocini davant del pacient i els van ensinistrar en la exploració clínica (la inspecció i la palpació) com a les eines fonamentals per a exercir la seua professió com si d’una art es tractara. Diagnosticant amb les mans, curant amb la paraula. I amb eixa formació clínica bàsica, la generació del doctor Devesa va gaudir dels avanços que la tecnologia ha anat posant a l’abast de la ciència mèdica en les últimes tres dècades: L’ecografia, la endoscòpia digestiva (de la qual ell és un pioner), la tomografia axial computaritzada (el TAC), la ressonància magnètica (la RM), tècniques que hui a tots ens pareixen rutinàries però que, quan aparegueren, semblaven pròpies de la ciència ficció. El doctor Devesa ha sigut un expert de tota esta nova tecnologia i la seua experiència ha quedat reflectida en articles publicats en les revistes científiques i en les ponències que ha fet en congressos de la seua especialitat. En consonància, va fundar, amb altres col·legues, l’Associació per a la Investigació Sanitària a la Safor (AISSA), i va promocionar la creació dels premis a la investigació, als millors articles publicats i a les millors comunicacions presentades en congressos pels metges de la Safor. Interessat per l’antropologia mèdica, ha estudiat les malalties recollides i els tractaments emprats per la medicina popular (remarcable fou el seu llibre sobre l’enfit). Compromès amb la seua terra, ha fet estudis de caràcter epidemiològic sobre la incidència de determinades patologies en la població saforenca: la seua pròpia tesi doctoral fou un estudi sobre la prevalença de la litiasi biliar en part de la comarca. També féu un estudi sobre la incidència del virus de l’hepatitis B en el col·lectiu de xiquets del Preventori i en els del col·legi d’educació especial de Potries que va propiciar la vacunació d’aquesta població de risc. El doctor Devesa parlava amb els pacients i escrivia en les històries clíniques, en València, la llengua, sempre, tan estimada i defensada per ell. El doctor Devesa ha acabat la seua tasca professional. Ha sigut un professional honrat i compromés amb la seua professió. Un bon professional. I una bona persona.
Però les bones persones en la vida familiar (Paco està casat amb Teresa i té tres fills i cinc nets), en la vida professional i en la de relació, esdevenen persones especials quan, a més a més, dediquen també el seu temps a actuacions a favor de la societat. Amb passió, amb trellat. Paco Devesa va tindre una intensa activitat política durant aquell període, tan especial com delicat, de la transició democràtica espanyola. Amb la Unitat del Poble Valencia fou regidor de l’Ajuntament d’Oliva i s’ocupà de l’àrea de la sanitat local. Fou un polític incòmode per al nounat establishment. La seu activitat pública fou de compromís amb el seu poble i de defensa de la llengua i de la cultura valenciana. Lluità per preservar el medi ambient i en favor de l’ecologia i dels seus valors. Aquestes dèries, personals i públiques, propiciaren que fora elegit membre del consell general del CEIC Alfons el Vell de Gandia, les actes de les sessions del qual són testimoni de les interessants propostes i de les raonades opinions de Devesa sobre les activitats del organisme comarcal que abasten totes les àrees del coneixement humà. Així mateix la seua opinió, les seues propostes les ha exposades, en diverses ocasions, en les pagines d’aquest diari on és estimat com un amic.
El seu tarannà científic el va dirigir cap a la recerca històrica. Devesa ha dedicat bona part dels darrers anys a la investigació i a l’estudi de la salut i de les malalties en el segle XVI remarcant les pròpies de Sant Francesc de Borja. Ho ha fet, fonamentalment, escorcollant tota la documentació recollida en la col·lecció Monumenta Borgia. Sobre un total 2769 documents seleccionats, Devesa va avaluar 1231 que contenien algun aspecte relacionat amb la salut d’aquell temps i les malalties d’aquells personatges. Ha escrit i publicat articles sobre aquesta investigació en les revistes especialitzades. Ha rebut premis per això com el premi Röel al millor treball fet sobre el patrimoni mèdic valencià (històric, popular o material) que li va atorgar l’Instituto Médico Valenciano.
Conec Devesa des de la facultat, anava un curs davant del meu. Compartirem hores de biblioteca i reflexions sobre assignatures i professors comuns. Treballarem junts els quasi quinze anys que jo vaig estar en l’hospital de Gandia. Hem col·laborat en les nostres consultes privades. Ha sigut, quan l’he necessitat, el meu metge i el de la meua família. Hem format part (els huit anys que ell va estar) del consell general del CEIC Alfons el Vell. He sigut el presentador de dos dels seus llibres. Conec Devesa. Compartim afectes. Li desitge el millor en el retir professional, però crec que caldria arbitrar una fórmula mitjançant la qual els bons metges, a l’arribar a la jubilació, pogueren gaudir de tots els seus drets i que la societat no perdera el benefici de la seua saviesa.
Pasqual Molina 