CURSA
Gandia despertarà hui amb els carrers serpentejats pels participants en la vint edició de la Mitja Marató i en la segona del 10K, organitzades pel Club de Córrer El Garbí. Hi prendran part més de tres mil corredors, entre homes i dones, procedents de 20 províncies espanyoles i de 26 països diferents. Les dues curses, de 21 i de 10 quilòmetres cadascuna recorreran tots els districtes de Gandia. Es tracta d’un important esdeveniment esportiu amb el qual col·labora l’Ajuntament de Gandia, que patrocinen diverses empreses i per a l’organització del qual es comptarà amb l’ajuda de 800 voluntaris, de la Policia Local, de la Creu Roja i de Protecció Civil. La cursa mou, sempre, molt de personal: simpatitzants dels corredors independents, seguidors dels clubs que hi participen (enguany, 425) i els espectadors que hi ha al llarg del trajecte. Es vaticina què, una altra vegada, serà un èxit. Començarà a les deu del matí i es calcula que els primers a arribar a la meta ho faran en poc més d’una hora. Al migdia la ciutat recuperarà la quotidianitat dels dies festius de la tardor.
Diumenge passat, al port i a la platja de Gandia es va fer el Triatló Full ICAN. Paraules majors! El triatló es una cursa que suma tres activitats esportives: natació, ciclisme i carrera a peu. El Full ICAN és la cursa de triatló amb les distancies del mític Ironman: 3,8 quilòmetres nadant, 180 quilòmetres en bicicleta i, per a acabar, córrer una marató! Sembla impossible que es puga aconseguir finalitzar-lo, d’ací ve el nom d’“home de ferro” que reben els qui acaben la cursa, en la qual participen homes i dones. L’espectacle esportiu fou fantàstic i l’ambient que es va viure, durant tot el dia, entre participants, seguidors i espectadors, fou vibrant. Gandia va demostrar tenir unes condicions immillorables per a l’organització i seguiment de dues de les tres disciplines. La cursa de natació es podia seguir tota en directe, començant des de la mateixa platja, i després, passejant, des de l’escullera i el moll dels Borja. I la marató final es va fer pel braç llarg del port i per la primera línia de la platja. Sols la volta ciclista es disputà per les comarques veïnes, on va causar prou incomoditats, que caldrà evitar en les properes edicions. Vaig veure al matí, emocionat, com arribaven els primers nadadors buscant la bicicleta. Vaig veure a la nit, aborronat, com arribaren els qui acabaven la marató.
A la primavera es fa a Gandia la Cursa de la Dona, organitzada pel Club d’Atletisme de la Safor-Delikia. És un esdeveniment de fort impacte popular on participen dones de totes les edats, en l’última edició en participaren més de set mil. El mateix club organitza a la platja una 10K nocturna a principis de l’estiu. S’ha fet, fa uns dies, amb motiu del dia mundial del càncer de mama, la Cursa Solidària de Gandia per la lluita contra el càncer. El barri del Raval fa una cursa ja amb dificultats organitzatives per la massiva participació i per tot el nostre voltant comarcal s’organitzen esdeveniments esportius de diferents modalitats que tenen l’aire lliure com escenari i la llibertat de poder córrer com a motiu.
Que ha passat perquè això siga així? Als veterans clubs s’han sumat els nous constituïts pertot arreu amb xifres de socis remarcables. Proliferen les escoles de formació amb aquest tipus de disciplines esportives. Practicants d‘altres esport s’apropen a aquestes modalitats. Gent que no ha tingut mai cap activitat esportiva s’inicien en aquestes. El meu fill en comentava, l’altre dia, que està observant en la gent un canvi progressiu d’aquells hàbits d’oci menys saludables, per la practica esportiva. Salvador Talens, de la redacció d’esports d’aquest diari, m’explica que en la societat s’ha assentat el que ell denomina la nova “cultura de l’esport” de la qual no és aliena la greu crisi econòmica que estem patint els darrer anys. La gent te gana d’esport i de salut i, realment, per a córrer sols fa falta unes sabatilles, la roba que tingues per casa, eixir al carrer i començar a fer-ho. Cal iniciar-s’hi amb precaució; desprès, amb preparació, i sempre amb trellat. En aquests tipus d’esports, el teu cos és el teu equip, no hi ha contrincants, sols el rellotge. Has de conèixer el teu cos i les seues possibilitats, després serà el moment de marcar-se metes i fronteres, les quals, si les aconsegueixes, t’ompliran de satisfacció física i psicològica que, de segur, et faran ser millor persona.
Jo m’he apropat al triatló els darrers mesos, perquè dos dels meus fills el practiquen. Els dos havien destacat en altres esports i ara viuen amb passió aquesta disciplina. Jo sent una admiració per aquest esport per al qual cal fer una extraordinària preparació i en el qual cal combinar esforços de distinta activitat física per a millorar el temps del còmput final. És un esport d’una exigència personal física i mental remarcable.
Durant els darrers dies no he pogut esborrar de la meua ànima les cares dels qui diumenge acabaven l’Ironman. Una barreja d’emocions maquillaven el seu rictus d’extenuació. Ho havien aconseguit! En la meta els esperaven els abraços de les persones estimades, entrellaçats amb paraules d’intimitats i d’algunes llàgrimes d’alegria. Alguns van córrer els últims metres amb un fill en braços, supose era la manera de reconèixer i d’agrair l’esforç i les renuncies que havia fet tota la família en els mesos d’estricta preparació física, alimentària i mèdica que ha de fer l’“ironman”, i que no es podria aconseguir sense el suport directe de les persones del voltant de la seua estima. Simbòlicament, totes elles arribaren també a la meta quan el corredor va traspassar la línia.
Pasqual Molina 