PROFETES A CASA PRÒPIA
Diu la dita popular que ningú és profeta en la seua terra. En l’actualitat, crec que aquesta parèmia ha perdut molt del seu significat. Es tracta d’una frase proverbial que naix en una sentencia feta pel mateix Jesucrist quan, estant explicant la llei a la sinagoga de Natzaret, va observar el menyspreu dels seus compatriotes cap a les seues paraules. Amb el pas del temps la frase es convertí en refrany per a identificar a aquells que obtenen bona reputació fora del seu lloc d’origen quan en aquest no tingueren la possibilitat de desenvolupar les seues aptituds o no foren apreciades. Hui se’m fa difícil acceptar que tinga vigència aquesta sentencia popular perquè la terra d’un ja no s’acaba quan es perd de vista el campanar del poble i perquè el que fa un té la possibilitat de ser avaluat, a l’instant i per tothom, en qualsevol indret del món global. El ser profeta, tal com ho deia el proverbi bíblic, hui és assimilat, implícitament, com ser triomfador.
Per a ser triomfador cal destacar en qualsevol de les activitats que els humans consideren notables. Hi ha tasques que tenen gran repercussió social, són, en l’actualitat, aquelles relacionades amb les arts i els esports, incloses la política i l’economia. N’hi ha d’altres que es desenvolupen calladament i la importància de les quals passa desapercebuda pel “gran públic”. Són les que es fan en l’àmbit del laboratori, de l’aula, del despatx o del taller. Finalment hi ha les actuacions que no et reporten cap recompensa material, sols la de la satisfacció personal. Són aquelles de dedicació altruista als altres, a traves d’associacions benefiques, culturals o religioses. Els grans artistes, les grans figures de l’esport obtenen el rèdit immediat de la seua fama, la qual durarà segons la seu vàlua real, la capacitat de mantenir-la o d’incrementar-la amb el pas del temps. Si ho aconsegueixen seran llegenda. Altres activitats no tenen reconeixement instantani i serà el pas del temps el que, podrà posar-les en valor i, aleshores, serà en la historia on obtindran la recompensa. Les activitats altruistes, supose, tindran recompensa en el cel en el qual creguen. Llegenda, història i paradís celestial. Però la impaciència humana no vol esperar tant i es crearen els premis terrenals.
Els premis nasqueren per a fer reconeixement de les virtuts que es guardonen i de les persones a les quals adornen. Hi ha premis de gran repercussió internacional com els Nobel o els Oscar i, a nivell esportiu, hi ha premis als millors en cadascun del esports. En tots aquests guardons no importa la procedència dels guardonats, la seua vàlua reconeguda sobrepassa les fronteres dels seus països d’origen. Són profetes en totes les terres del món. Per tot arreu hi ha també premis que naixen d’iniciatives nacionals, regionals i locals. Per a tot tipus d’activitats, persones i entitats i amb diferents àmbits de repercussió. Ací, a casa nostra, hi ha premis amb anys de tradició. La setmana passada es celebrava la XXXVI Gala de l’Esport amb el guardó als millors esportistes i fa un parell de mesos es van lliurar els XV premis de la Federació d’Associacions d’Empreses de la Safor, FAES. Són premis consolidats que guardonen els destacats en el món de l’esport i de l’empresa. A nivell del territori de la parla comuna, els Premis Literaris Ciutat de Gandia estan en el més alt de l’escalafó de vàlua i consideració.
Però hi ha uns premis, creats fa cinc anys, el lliurament dels quals s’ha convertit en un autèntic esdeveniment social. Són els premis que atorga el Grup Radio Gandia, l’entitat empresarial que començà, fa huitanta anys, amb les ones de la radio i que hui escampa la seua capacitat de comunicació a la televisió i la premsa escrita. Paco Sanz, el seu director, és el cap visible de l’equip que ha fet possible la transformació d’aquella Radio Gandia, casolana i propera, en aquest grup empresarial expansiu, que ha guanyat en importància sense perdre aquella inicial identitat i l’esperit saforenc. De Sanz fou l’iniciativa de crear uns premis que guardonaren les persones, les institucions i les seues activitats amb el vincle comú de Gandia i la comarca. Poden haver nascut ací i haver actuat ací o fora. Poden haver nascut fora però la seua activitat l’han feta ací. Sanz sabia que la reputació del premi descansaria en el jurat que els decidira, per la qual cosa va triar un grup de persones de procedència professional multidisciplinària i de credibilitat personal reconeguda. Hi ha aconseguit un jurat que és creu la importància dels premis que atorga. No hi ha bases ni categories, cada any s’elegeixen les persones i entitats que es consideren més destacades.
El quadre d’honor de les primeres edicions dels Premis del Grup Radio Gandia impressiona. S’hi sumen els guanyadors d’enguany: el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de Valencia que compleix vint anys; Carles Denia, en la categoria de Música; Electroquímica del Serpis, de Potries, en la categoria d’Empresa, en el 75 aniversari de la seua fundació; l’atleta Luismi Sabater, en esports; l’Associació Gastronòmica Fideuà de Gandia, per la qual recollí el premi el president, Avelino Alfaro; Al Poefesta d’Oliva, en la categoria de Cultura i en la persona de la poetessa Àngels Gregori; el pintor Enrique Bofí, en art; el de Solidaritat, al pare Miguel Fons, que treballa en la reinserció social dels qui estan per a eixir de la presó; el premi a la millor publicitat en el Grup, a la Caixa d’Ontinyent, i, finalment, el premi a la Investigació al professor Antonio Pellicer, fill adoptiu de Gandia, catedràtic de Ginecologia, Cap del Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital La Fe de Valencia, i fundador i director del Institut Valencià d’Infertilitat.
Aquest és el nivell dels premis en l’actualitat i es presenta molt interessant el futur perquè, a Gandia i a la comarca, hi ha moltes persones i entitats que si que són profetes a casa pròpia.
Pasqual Molina 