PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA
Divendres de la setmana passada es va fer el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, l’acte cultural més important dels que es celebren durant tot l’any a la nostra ciutat i, sens dubte, el que més ressò té fora de les nostres fronteres. Són: el Premi de Poesia Ausiàs March, que aquest any arribava a la seua 52 edició, i el Premi de Narrativa Joanot Martorell, que ho feia a la 36. Els dos premis tenen un quadre d’honor de guanyadors que impressiona per la importància dels noms propis i per la transcendència literària de la seues obres. L’acte es va celebrar a la Casa de la Marquesa. Seien en la primera fila, l’alcalde de Gandia, Arturo Torró; la senadora Carla Ripoll; l’alcalde de Beniarjó i diputat provincial, Salvador Enguix; el regidor gandià de Cultura, Vicent Gregori, i el cap del departament de Cultura i director de l’IMAB, Àlvar Garcia, als quals acompanyaven els regidors dels partits amb presencia municipal, representants d’entitats culturals, membres dels jurats, escriptors i poetes i el públic (escàs). Tots, reunits allí per acompanyar els guanyadors que anaven a rebre el seu guardó.
Un protocol, fet amb molta cura, va propiciar que l’acte fora mesurat en les formes, intens fins a conèixer els noms dels guanyadors, emotiu en la lectura dels poemes guardonats i amb un final transcendent pel parlament que va fer el senyor alcalde, el qual jo vaig escoltar envanit. Tot l’acte va ser embolcallat per l’actuació de Telmo Gadea, qui va extraure, magistralment, d’aquell piano de cola, la musica de Chopin apropiada per a cadascun dels temps de la sessió. El periodista Dani Ardid en fou el presentador conductor, amb un discurs molt didàctic sobre la significació del que anava a passar i, després, molt concís en les referències de tot el que ocorria. Començà dient que s’arribava al final de la Setmana Literària de Gandia, en la qual s’havia retut homenatge al poeta Joan Climent, fill adoptiu de Gandia, en el desé aniversari de la seua mort. Ardid, tot seguit, féu la introducció al lliurament dels guardons, recordant la historia del dos premis literaris, l’Ausiàs March creat el 1959, per a commemorar el cinc-cents aniversari de la mort del poeta i el Joanot Martorell, creat el 1979: “Uns premis que demostren que la creació literària escrita en la llengua dels nostres clàssics està viva i vigorosa, i que formen part de la nostra memòria com a valencians”. I hi afegí: “Gandia és, a hores d’ara i a tots els efectes, una ciutat literària tant per la nomina d’escriptors que ha generat, com per la consciencia, qualitat i continuïtat d’aquella obra clàssica”.
Àlvar Garcia, secretari dels jurats, ocupà el lloc davant del faristol per a llegir les actes. I, aleshores, es va produir la primera de les sorpreses de la nit: el Premi de Narrativa Joan Martorell havia quedat desert! El jurat no havia trobat en cap de les 34 obres presentades el valor literari que exigeix el premi. Seguidament llegí els noms dels membres dels jurats del Premi de Poesia Ausiàs March i de les successives deliberacions fins a arribar a la decisió final, que elegia com a guanyador de la LII edició de l’any 2014 el poeta Joan Navarro per la seua obra “El plom de l’ham”. Segona sorpresa de la nit, de la qual em vaig alegrar molt ja que conec el poeta Navarro i la seua obra sensible, profunda i conec la persona, propera i entranyable. Un luxe per al premi. Un honor per al poeta d’Oliva. És demanà la presencia de l’alcalde Arturo Torró perquè fera el lliurament i, després de fet, Navarro llegí alguns dels poemes del llibre guanyador enmig del silenci respectuós de tots els presents i del nus en la gola que ens provocà a alguns el poema que dedicava a Vicenta Llorca.
I arribà el moment del discurs de clausura del senyor alcalde. I va ser molt important, un discurs que jo vaig comprendre que tenia caràcter institucional i en el qual el senyor Torró, després de donar l’enhorabona al guanyador i les gràcies als jurats, va dir: “És un honor com alcalde de Gandia, estar ací en un acte que reflecteix l’especial interés en la promoció de la nostra llengua i en la dignificació de la literatura pròpia” i fou contundent: “Des de l’Ajuntament de Gandia s’ha apostat i continua apostant-se pel patrimoni literari i cultural, conscients de l’herència dels Clàssics, de la tradició del Segle d’Or, amb un futur més que garantit”. I a mi, aleshores, un calfred em va recorre l’esquena! I, a més a més, quan continuà dient: “Gandia és un referent literari en tot l’àmbit estatal, un referent que va tindre un impuls important amb el reconeixement i adopció de la qualificació especial de Gandia Ciutat Literària i dels Clàssics, un nomenament que va ser acceptat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua desprès de ser aprovada per unanimitat per la corporació municipal”. I acabà: “Este certamen literari ha anat creixent en qualitat i en contingut, fins a arribar a ser un complet producte cultural, turístic i atractiu del qual ens sentim orgullosos i que compta amb el consens institucional, reflex de la consciencia col·lectiva de la societat gandiana”. I baixà de l’escenari entre forts aplaudiments.
En la clausura, mentre “La Polonesa. Opus 53”, de Chopin, surava per l’ambient inundant els espais de les ànimes i ressonaven en el meu esperit els missatges de l’alcalde recollint, orgullós, el testimoni heretat dels premis i garantint el seu futur, jo em vaig adonar que, des d’eixe moment, els premis Ausiàs March i Joanot Martorell si que eren ja els Premis Literaris de Gandia, de tot Gandia!
Ara sols quedaria veure que es pot fer per animar els gandians a omplir la sala i que participen en el lliurament d’aquests premis. Ah! I aprofite l’avinentesa per a insistir en la proposta que em vaig atrevir a fer l’any passat per aquests dies: cal crear el Premi Roís de Corella, el tercer dels premis Literaris Ciutat de Gandia, amb el qual si que estarien recordats els tres grans representants “gandians” del Segle d’Or. Per a facilitar-ne la creació vaig proposar que el premi no tinguera dotació econòmica, fóra honorífic i que guardonara la trajectòria literària d’un escriptor o poeta en llengua valenciana. Podríem aprofitar els jurats. No costaria res. Amb el temps valdria molt. I enaltiria, encara més, el nom de Gandia i el dels seus premis literaris. D’entrada i per damunt damunt, em venen al cap el nom de, al menys, cinc dels possibles guanyadors del futur Premi Roís de Corella de Gandia.
Pasqual Molina 