PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL
Des del cim ardent de les brases, en les quals es cremen totes les vicissituds d’un exercici faller, renaixeran les comissions amb noves executives i nous projectes de monuments i d’activitats amb els quals, competint entre si, es perpetuarà la història de les Falles. Són la saba de la Festa: les persones i la falla. Però hi ha un espai en el territori faller on els qui estimem la Festa estem treballant per ella. És l’espai de la recerca i el de la investigació històrica, i el del patrocini i promoció cultural. Un treball que es desenvolupa en les biblioteques i hemeroteques traient a la llum dades i dates fins ara desconegudes, i en els despatxos on es prenen les decisions, assessorant sobre el que es creu millor per al present i el futur d’aquesta festa centenària. Ho fem des de l’ADEF (l’Associació d’Estudis Fallers de València) i des de l’Associació Cultural Premi Iaraní de Gandia.
La festa fallera ha abastat una gran repercussió que ha transcendit, de molt, la localitat. Les Falles ja tenen dimensió nacional i internacional, i cal saber moure’s en aquestes geografies en benefici de la propagació del coneixement de la Festa i en el de la seua beneficiosa repercussió econòmica i cultural.
L’any 2012 la Generalitat Valenciana, amb un ampli i rigorós dossier, va presentar la candidatura de l’“Espai Cultural de la Festa de les Falles Valencianes” per a ser inclosa a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial y Registre de les Bones Practiques de Salvaguarda de l’UNESCO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura). Formar part d’eixa Llista és el màxim reconeixement a escala mundial per a un bé immaterial. El concepte de patrimoni immaterial va ser consolidat i ratificat per la pròpia UNESCO, l’octubre de 2003, el qual defineix com “els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques —junt amb els instruments, objectes i espais culturals que li són inherents—, que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen com a part integrant del seu patrimoni cultural. I, és clar, les Falles valencianes ho compleixen. El procés s’havia iniciat el gener de 2011 quan el ple de l’Ajuntament de Valencia va aprovar per unanimitat començar el procediment per a presentar la candidatura de la festa de les falles a formar part d’aquesta llista. Aquell anava a ser un procés complex que requeriria un treball conscient i consensuat entre els diversos agents socials i amb una necessària implicació de fallers i ciudatans. Aleshores es va demanar ajuda per tot arreu de la Comunitat Valenciana. L’Associació Cultural Premi Iaraní donà suport institucional a la proposta i l’ADEF, aquell mateix any, va dedicar les VII Converses de “Les Falles, a la Nau” (un espai de debat i d’opinió que organitza al paranimf de la Universitat de València), al tema “Les Falles, un patrimoni col·lectiu”, amb la participació de la Junta Central Fallera, el Fòrum de Debats de la Universitat de València i el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, entre altres institucions. Fa dues setmanes, a Maó (Menorca) el Consell del Patrimoni Històric d’Espanya, òrgan de coordinació del Ministeri de Cultura i les comunitats autònomes va acordar que, en el proper cicle d’avaluació de candidatures, Espanya, propose davant la UNESCO la candidatura de les Falles, el 2017-2018, la qual cosa ha suposat una certa decepció perquè es pensava que anava a ser presentada ja en el període 2016-2017, però Espanya ha hagut d’ajornar la nostra candidatura perquè se li ha demanat el seu suport a la d’un projecte internacional presentat per Àustria en el qual formen part deu països europeus més. Caldrà esperar un poc.
Les Falles estan en el punt àlgid de consideració cultural. La Comunitat Valenciana exerceix les seues competències protectores del patrimoni a traves de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. La Generalitat Valenciana és qui estableix les mesures encaminades a la protecció, investigació, conservació, difusió, foment i transmissió del patrimoni cultural immaterial de tots els valencians. El president Fabra comunicava fa uns dies (el dia 16 de març), que, a finals d’aquest més, el Consell iniciarà l’expedient perquè les falles de cinc localitats valencianes, entre les quals les de Gandia, siguen declarades bé d’interés cultural immaterial, acceptant la demanda que havien fet al Consell els alcaldes d’aquests municipis, que foren els primers en plantar monuments fallers a imitació dels de València: Xàtiva el 1865; Gandia i Sueca, el 1876; Alzira el 1889, i Torrent el 1900. El bé d’interés cultural és una de les dues figures que té aquesta llei per a la protecció del nostre patrimoni cultural immaterial. L’altra és el bé de rellevància local. Gandia tindrà, aleshores, en la festa de les Falles el seu primer bé d’interès cultural de la Comunitat Valenciana i ja disposa, dins dels béns de rellevància local immaterial declarats a la Comunitat Valenciana, el del Tio de la Porra (2012) i el del Cant de la Sibil·la (2013).
Però no acaben ací les noticies relacionades amb les Falles gandianes i la seua repercussió externa. El passat dia 11, Vicent Gregori, tinent d’alcalde de Cultura i regidor delegat de les Falles de Gandia; Pep Just, regidor de Platja i Turisme, i Telmo Gadea secretari general de la Federació de Falles de Gandia van comparèixer en una roda de premsa per a anunciar que Gandia anava a fer els primers passos perquè les Falles de la ciutat siguen declarades festes d’interès turístic nacional per a la qual cosa cal complir una sèrie de requisits que creuen que les nostres Falles compleixen. El primer d’ells és que han de estar declarades festes d’interés turístic per part de la Comunitat Autònoma en el moment de la sol·licitud i haver-ho estat, almenys, durant els cinc anys immediatament anteriors i les falles gandianes ja ho són des de 1984. Després cal acompanyar una memòria explicativa sobre l’origen, antiguitat i arrelam tradicional de nostra festa fallera i el seu valor cultural, significació i abast com a atractiu turístic; l’existència en la localitat, o en un àrea de 50 kilòmetres, d’un equipament adequat d’allotjaments i servicis turístics per a la recepció de visitants, així com bons accessos i senyalitzacions; la presentació de diverses actuacions promocionals en els diferents mitjans de comunicació de difusió nacional i, finalment, la sol·licitud per a la declaració ha d’anar acompanyada de l’acord de Ple de l’Ajuntament. I en tot això estem!
Pasqual Molina 