L’ALCALDE DE LES FALLES
Aquesta vesprada, està previst que es celebren les votacions per a elegir el nou president de la Federació de les Falles de Gandia, complint així la reglamentació estatutària prevista per la mort sobtada de Pep Lloret el 13 de febrer passat.
Fa uns anys, dies abans que es celebrara l’elecció d’un president de la Junta Local Fallera (JLF), Toni Capó, aleshores director d’informatius de Radio Gandia, em feia una entrevista com a cap de l’Àrea de Cultura de les falles gandianes per a parlar sobre la tasca que desenvolupàvem i, de sobte, em va preguntar si anava a presentar la meua candidatura a la presidència. Jo, sorprès, ràpidament li vaig dir que no perquè, entre altres coses, la meua activitat professional no em permetia dedicar el temps que necessitava el càrrec. Acabada l’entrevista, a micròfon tancat, Capó, amb qui m’unia —i m’uneix encara— un afecte mutu, em va dir: “Pasqual, de veres que no t’agradaria ser l’alcalde de les Falles?”. I davant la cara de sorpresa que vaig posar a l’escoltar l’homologia, Toni s’afanyà a aclarir-me que el càrrec de president de la JLF era el segon dins de l’escalafó en repercussió popular de la ciutat, per la seua presència constant en els actes cívics i en els mitjans de comunicació, per ser el cap visible de la massa social més nombrosa i activa en la ciutadania i perquè tot el que ell deia i feia solia tenir una repercussió important en els estaments de la ciutat. Segons Capó, el president de la FLF era l’alcalde de les Falles de Gandia!
A principis de l’any 1946, dos fallers de la comissió del Carrer Major i Passeig, José Martínez Molina i Francesc Ferrairó Mascarell, visitaren en diverses ocasions l’Ajuntament amb la finalitat de crear un organisme de caràcter local que regira i governara la festivitat fallera sota l’empara municipal. Era, aleshores, l’alcalde accidental de Gandia un gran faller, Manel Cascales Esteve, quan es va aprovar la proposta que responia a la inquietud del món faller gandià. El dia 3 d’agost d’aquell any es va constituir la Junta Local Fallera de Gandia sota la presidència de Ligorio Ferrer Baixauli. En l’acta fundacional s’especifica que la JLF tindrà la missió de coordinar i ajuntar el treball de totes les comissions falleres amb mires al bé comú. Han passat 69 anys. La presidència ha estat en mans de catorze persones i dos més l’han exercida amb caràcter circumstancial. Aquesta vesprada serà elegit el quinzé president de l’ara nomenada Federació de Falles. Junta Local Fallera de Gandia.
Ligorio Ferrer va exercir el seu càrrec tres anys, durant els quals es va fer la primera emissió fallera i es va publicar el primer Foc i Flama. Joaquim Climent Blasco, va estar-hi un any, en el qual destacà la col·laboració amb l’Ajuntament en l’organització dels altres festejos oficials municipals. Manel Cascales Esteve va ser quatre exercicis president durant els quals es va decidir que tres membres de cada falla formaren part de l’assemblea general i es va establir l’obligatorietat que les falleres havien de vestir-se de valenciana. Vicent Gurrea Crespo sols va estar-hi un any, en el qual es va acordar que cada comissió fallera tenia un vot en totes les decisions de l’assemblea. Joan Ramirez Soler, va estar-hi un any també, en què es decidí que les falles tindrien tres reines, acordant-se el color de les seues bandes: Falla (colors de la bandera nacional), Foc (color roig) i Festa (color blau). Josep Maria Pina Garcia en fou president un exercici, en el qual es va proposar fer una funció pro damnificats per la riuada de València. Bernat Bolta Aparisi fou el primer president de la JLF que era, alhora, tinent d’alcalde de Gandia. Ho va ser durant tres exercicis, en els quals es va fer el primer campionat de truc, i es van crear el premi a la millor emissió fallera i la primera cort d’honor de la fallera major. Bolta dimitiria amb la seua Junta per la greu crisi econòmica i per l’oblit municipal als problemes fallers. Aleshores una reunió amb l’alcalde, Juan Lorente, solucionà la crisi nomenant un altre tinent d’alcalde com a president de la JLF, Joaquim Bolta Romaguera, que ho serà durant quatre exercicis, en els qual es farà la primera presentació de la fallera major de Gandia junt amb les reines de totes les comissions. També va presentar la seua dimissió irrevocable el 6 d’octubre de 1965 i el va substituir Francecs Guillem Bernabeu, qui estaria tres anys, en els quals es va fer la primera cavalcada del ninot, es va crear el Gesmil com a recompensa fallera a Gandia, es va nomenar el 1968 la primera fallera major infantil de Gandia i es va adoptar l’uniforme faller per als homes a imitació del de València.
El 1969 apareix Josep Lloret Tarrasó en la presidència de la JLF. Ho serà, en dues etapes, durant vint-i-un anys. Impossible poder reflectir ara, ací, tot el que va passar durant la seua presidència. Algun dia Lloret i el seu llegat seran motiu d’un article monogràfic. Lloret va ser el vehicle mitjançant el qual les falles feren el camí de de la festa de barri a la festa oficial de la ciutat, contemplada en el pressupost municipal i declarada, oficialment, d’interés turístic. Entre les dues etapes de Lloret, Josep Romaguera Romaguera fou president quatre anys, durant els quals Sant Josep deixà de ser festa nacional, i es visqueren moments convulsos amb la utilització de la bandera i de la llengua. Coincidí també en el seu temps que la fallera major de Gandia fou nomenada el mateix any reina de la Fira i Festes. Tomàs Femenia de Sierra arribà a la presidència el 1994 i hi estaria dotze anys, durant els quals va facilitar l’apropament del món de la cultura, que fins aleshores havia mirat les Falles amb un cert menyspreu, al territori de la Festa. Els premis Iaraní, Joan Climent i el del CEIC Alfons el Vell es crearen sota el seu mandat. Jesús García Cànoves accedí el 2006 i va aconseguir en el seu mandat el període de màxim esplendor de la historia fallera gandiana. Sota la seua presidència es va constituir la Federació de Falles de Gandia i es va construir el Museu Faller. Garcia va dimitir del càrrec abans d’acabar la seua segona legislatura perquè anava a dedicar-se a l’activitat política municipal i va ser substituït, en funcions, per Francesc Sanchis Marquez. Tanca la llista dels presidents Josep Lloret Escriva, al qui li ha tocat lluitar amb la greu crisi econòmica que afectava el país els darrers anys amb una preocupació vital per mantenir el Museu amb les seus funcions. Malauradament va faltar fa unes setmanes i ha ocupat el càrrec presidencial, en funcions, Joaquim Barber Peiró. Fins hui mateix! Ara comença el futur. Aquesta vesprada, si es compleix la reglamentació estatutària, un nou president serà el proper alcalde de les falles de Gandia.
Pasqual Molina 