PODER SER CORRUPTE
El cap de setmana passat a la Caja Mágica de Madrid es va celebrar el XVIII Congrés Nacional del Partit Popular i durant la primera jornada es va fer pública la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) sobre el juí d’una de les sis parts entre les quals havia sigut dividida la nomenada trama Gürtel valenciana sobre el finançament irregular del PP en esta comunitat. En el juí, acabat fa ja huit mesos, s’avaluaren les denúncies sobre la preparació dels contractes amb empreses per a la participació de la Comunitat Valenciana en la Fira Internacional de Turisme (FITUR) entre els anys 2005 i 2009. La notícia, no per inesperada, caigué com un poal d’aigua freda sobre els congressistes. Els principals acusats, Francisco Correa, Pablo Crespo, Alvaro Perez, El Bigotes, i Milagrosa Martinez, eren condemnats a penes entre 9-13 anys de presó. Els tres primers entraren d’immediat a Picassent i ja han sigut traslladat a la presó de Valdemoro, per a estar el més prop de Madrid, ja que estan pendents dels altres cinc judicis que encara queden de la trama Gürtel, els quals seran vistos en l’Audiència Nacional. La decisió que entraren, immediatament, en la presó fou presa perquè, a consideració de la Justícia, els condemnats «comptaven amb un entramat d’empreses fora del territori nacional que podien facilitar-ne la fugida». En la sentencia es deia, implícitament, que: «el grup Correa (‘Gürtel’, en alemany), es va crear, expressament, per a lucrar-se amb marge de beneficis desproporcionats duplicant partides o facturant despeses inexistent». S’assenyala que, en tot aquell temps, la situació de majories absolutes del PP en la Generalitat afavorí el seu finançament il·legal per part d’alguns empresaris atés «el grau de corrupció existent que s’estenia a tota mena de contractacions». La corrupció!
Lògicament tothom amb veu política s’ha fet ressò de la sentència estos dies passats. Els adversaris, per insistir en la corrupció del Partit Popular, la qual fa anys que estan denunciant reiteradament, i els del PP, per desmarcar-se d’un període i d’uns personatges, els quals repudien ara, buscant que els fets que van ocórrer fa 8 o 10 anys entren, com més prompte millor, en la llavadora de la memòria coenta. El PP governà la Comunitat Valenciana durant 20 anys i al final s’han sancionat algunes actuacions dirigides, segons sembla, més al finançament irregular del partit que a l’enriquiment personal dels seus dirigents (com pot haver passat en algun altre indret). Durant tot este temps la paraula clau ha sigut «corrupció»!
Despús-ahir, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJ Illes Balears) publicà la sentencia de l’anomenat cas Nóos (‘intel·lecte’, en grec). Els principals acusats, Iñaki Urdangarin, Diego Torres i Jaume Matas, han sigut condemnats a penes sensiblement inferiors a les demanades per la Fiscalia Anticorrupció; la princesa Cristina de Borbó i la dona de Diego Torres, Ana Maria Tejeiro, han sigut absoltes i sols hauran de pagar una multa i tota la «connexió valenciana», amb l’exvicealcalde de València, Alfons Grau, al capdavant, han sigut també absolts. Com que escric estes línies en el mateix moment que escolte, en directe, la sentència per la ràdio i ja que no conec, encara, els arguments que justifiquen les penes imposades i que, a més a més, en les pròximes hores, els opinadors professionals ens curullaran els cervells amb tot tipus d’avaluacions i d’interpretacions sobre la sentència, i que, de segur, quan vostès, diumenge, llegisquen estes línies ja estaran farts del tema, ho deixe ací. Tan sols els diré ara que la meua primera impressió és llastimosa. A mi em sembla que la decisió de la Sala, globalment, és prou decebedora, d’antuvi, em costa comprendre-la! Tanta acusació pública teatralitzada, tanta verborrea en l’acusació popular, tanta verbomania en l’acusació populatxera… Tanta, tanta, per a acabar així! Confie què, quan coneguem les circumstancies que han condicionat, finalment, les penes siguen fàcilment compreses, perquè sinó la meua decepció serà gran.
Però, tanmateix, el més important és que persones que es cregueren intocables o tocades pel vel de la impunitat s’han assegut al banc dels acusats i han sigut condemnats! És el més important. Vostès, durant tot este temps, han escoltat de la meua veu i llegit de la meua escriptura, que fins que tots estos desaprensius no entraren en la presó no hi hauria possibilitat de regeneració ètica en la vida política ni en l’econòmica al nostre país. Perquè és a partir d’este moment quan els qui, des del poder, pogueren actuar corruptament s’ho hauran de pensar, dues vegades, abans de fer alguna cosa, ja que han comprovat que no hi ha lloc per la impunitat, la Justícia, possiblement molt lenta, arriba, finalment, per a tots!
Stephen D. Morris definia a la corrupció com l’ús il·legítim del poder públic per al benefici personal o polític. Però la corrupció sols és aplicable al territori que envolta el món de la política o de l’economia? No hi ha corrupció, diguem-ne, casolana? No és corrupció demanar o fer una factura sense IVA? No és corrupció defraudar Hisenda? No és un acte corrupte cobrar o pagar amb diners negres? Un informe del CIS mostra que els espanyols tenim assumit el problema de la corrupció com a «normal». Maria José Vicente, politòloga i sociòloga, escriu que eixa consideració de normalitat sobre el problema de la corrupció situa la nostra societat al marge de la llei o en situacions d’alegalitat! Es podria dir, ateses les distancies i les circumstancies, que llance la primera pedra aquell que podent defraudar no ho ha fet mai!
Quan escric les ultimes línies d’este article (és encara boqueta de nit del divendres) arriba la noticia que l’Audiència de Sevilla confirma les acusacions de malversació i prevaricació per a l’expresident de la Junta d’Andalusia, José Antonio Griñan i de prevaricació contra el seu antecessor en el càrrec, Manuel Chaves, per la peça política dels cursos de formació pagats per la Junta. Seuran, definitivament, al banc dels acusats. Corrupció! La Justícia va fent!
Pasqual Molina 