POESIA I FALLES
Vaig conèixer Joan Climent quan era ja un home gran i sentirem prompte una mútua simpatia. Joan era, aleshores, conseller del CEIC Alfons el Vell, ho va ser durant catorze anys i jo era el cap de l’àrea de Cultura de les falles gandianes i, a més a més, uns anys abans, havia creat l’Associació Cultural Premi Iaraní que tenia com a objectius la promoció i patrocini d’activitats literàries, en llengua valenciana, en els llibrets de falla.
Joan Climent s’apropà al món de la festa de les Falles als darrers anys de la seua vida. Es sentia orgullós de la qualitat literària dels llibrets de la nostra ciutat. Ell mateix, el professor Gabriel Garcia Frasquet i un servidor formàrem el jurat de la primera edició del Premi del CEIC Alfons el Vell creat, precisament, per a guardonar aquella qualitat literària global dels nostres llibrets. Era l’any 1997. La nit que ens reunirem per a deliberar el premi, Joan ens va dir que en aquells llibrets, quasi tots magnífics, la poesia no estava a l’altura, li semblava, en general, anquilosada i esmorteïda i jo em vaig quedar amb la consideració. Aleshores, pràcticament, l’única poesia que hi havia als llibrets era la dedicada a les reines falleres de la comissió a les quals, freqüentment se’ls dedicaven sonets.
Quan l’any 2001 l’Ajuntament va nomenar, Joan Climent, fill adoptiu de Gandia, des de l’Associació Cultural Premi Iaraní proposarem a la Junta Local Fallera la creació d’un premi que guardonara el millor text o conjunt de texts poètics inclosos en els llibrets de les falles gandianes i que el premi portara el seu nom. L’Assemblea General de les falles gandianes aprovà la proposta i així nasqué el Premi de Poesia Joan Climent.
Joan Climent va participar personalment en les reunions que férem a Marjal per a crear les bases del «seu premi». Un grup d’amics: Enric Ferrer Solivares, Joan Monjo, Gabriel Garcia Frasquet, Joan Iborra, Manolo Boronat, Telmo Gadea, Vicenta Llorca, Sara Molina i Tomàs Femenia, raonàrem entre putxeros i cassoles d’arròs al forn les característiques d’aquelles bases que pretenien millorar i promocionar la qualitat poètica als llibrets fallers. Joan assentia a totes les propostes. Sols va tenir dues intervencions: quan es discutia sobre l’extensió dels treballs poètics a concursar, ens digué que consideràrem que «pot hi haver poesia en un sol vers!» i quan n’abordàrem la temàtica ens va demanar que no la limitàrem a l’àmbit de la festa fallera perquè «la poesia i el poeta no han de tindre minvada la seua llibertat!».
Així va ser, i acabem de lliurar, enguany, el premi de la setzena edició. La nòmina, correlativa de poetes guanyadors és la següent: Tomàs Llopis Guadiola, Josep Piera, Maria Josep Escrivà, Josep Lluís Roig, Àngels Gregori, en dues ocasions (el 2006 i el 2011), Vicenta Llorca, José Vicente Sala, Manel Marí, Antoni Colomina, Irene Verdú, Joan Mahiques, Vinyet Panella, Eva Denia, Pura Maria Garcia i Enric Pellicer. Un quadre d’honor magnífic! El Premi de Poesia Joan Climent ha afavorit l’arribada de poetes de renom a les pàgines dels llibrets de les falles gandians, els quals estan considerats d’una vàlua literària considerable dins del panorama editorial faller de la Comunitat Valenciana. Aleshores, hem aconseguit que la poesia entre pletòricament en el llibret de falles, en esta darrera edició la participació de poetes i de comissions ha sigut la més alta de la historia i la qualitat poètica dels treballs presentats ha sigut extraordinària. Ho hem aconseguit! Però… Ho hem aconseguit tot?
En la major part dels llibrets de les falles gandianes d’enguany no hi ha poesies a les reines falleres! Ho he pogut comprovar en deu dels disset llibrets que han concursat al premi del CEIC Alfons el Vell a la millor qualitat literària global dels llibrets de falles. No hi ha poesies a les reines! L’únic apartat de caràcter poètic que feien tradicionalment els llibrets gandians, que era aquell dedicat a les poesies a les reines, hui, en molts d’ells, no està!
Aleshores la dada, em fa pensar si no se n’hem passat, perquè no estava en la intenció de l’Associació Cultural Premi Iaraní fer un premi de poesia més! Per molt que el quadre d’honor dels poetes guanyadors, aconseguit fins ara, siga tan esplèndid, encara que el Premi Joan Climent arribara a tenir el prestigi dels altres premis destacats que tenim al nostre entorno, no era la nostra intenció crear un altre premi de poesia més. Joan Climent es referia aquella nit de l’any 1997 que l’escassa poesia que hi havia als llibrets era escadussera i els poemes a les reines manifestament millorables. No va dir que calia suprimir-los!
Hem aconseguit la bona poesia, però n’oblidem la poesia a les reines! Caldrà promoure la formulació d’una nova poesia per a elles? Una poesia actual, d’inspiració lliure, no ofegada, per suposat, per grilló faller, però dedicada a elles. Una poesia nova, vibrant, destacable!
Ho deixe ara ací com un punt de reflexió per a considerar en les properes nou edicions que li resten al nostre compromís de mantenir el Premi de Poesia Joan Climent, durant vint-i-cinc anys.
Pasqual Molina 