TREBALLS DE FUTUR
La setmana anterior, a Davos, un poblet nevat a Suïssa, es van reunir, un any més, polítics, empresaris, banquers, multimilionaris, caps d’Estat, escriptors, artistes de cine, premis Nobel, responsables de oenegés. La reunió, coneguda com el Fòrum de Davos, comptava, enguany, amb 3000 convidats, 340 dels quals eren polítics: Àngela Merkel, Theresa May, Emmanuel Macron, Christine Lagarde, Liu He (vicepresident de Planificació Econòmica a la Xina), Mauricio Macri (Argentina), Michel Temer (Brasil),Juan Manuel Santos (Colombia), Juan Carlos Varela (Panamà), Narenda Modi (primer ministre de l’India),Jean Claude Juncker (president de la Comissió Europea), Antonio Guterres (secretari general de l’ONU) i Donald Trump, sens dubte la principal atracció d’enguany, per la seua actitud crítica amb el liberalisme i la globalització que defensen tradicionalment els participants del fòrum. Espanya ha estat representada pel rei Felip VI.
El Fòrum Econòmic de Davos va començar el 1971 com un lloc de trobada entre empresaris europeus i nord-americans. Els líders polítics començaren a arribar-hi a finals d’eixa dècada, i transformaren la reunió, junt amb els líders culturals, els mediambientals i els de les organitzacions no governamentals, en una concentració anual de l’elit mundial per a debatre els problemes del món. Cada any, des del 2003, es tria un tema sobre el qual es tractaran tots els aspectes i, quan es repassa la llista de tots, es pot observar que s’han ocupat de tots els problemes de la recent historia global.
Esta trobada internacional està organitzada pel Fòrum Econòmic Mundial, el president executiu del qual és Klaus Schwab, una de les persones més influents en el món. Hui, amb 79 anys, encara està al capdavant de l’organització. Fa uns mesos jo vaig el veure i escoltar en la televisió en una entrevista que li van fer en un programa que s’ocupava del futur dels llocs de treball. L’entrevistaven com a creador del concepte de la “quarta revolució industrial”, la qual explica com l’ús de la intel·ligència artificial i l’automatització en les industries crearà un gran canvi en el mercat laboral. De veres que escoltar-lo em va crear un gran desassossec, no perquè no afirmara fets incontestables, com la progressiva incorporació de la robòtica en les industries, la qual cosa provoca la desaparició de llocs de treball, sinó perquè posava uns exemples que esgarrifaven. L’home va dir que en els propers deu anys, als Estat Units, deu milions de conductors de mitjans de transport, públic i privat (taxi, autobús, avió, metro, tren, camió), podrien perdre el seu lloc de treball, els quals serien ocupats per mecanismes d’automatisme i de robòtica, i, a mi, se’m va posar la pell de gallina. Pel drama laboral que suposaria, i perquè he viatjat en transport públic sense conductor i he sentit el vertigen en la boca de l’estomac. Al Metro de Milà fa dos anys. Indescriptible anar en el primer vagó, mirant com es recorria la via pels túnels, sense ningú al volant que dirigirà el tren i els passatgers, aturant-se mil·limètricament en cadascuna de les estacions, reprenent la marxa una vegada havien baixat i pujat les persones. Jo vaig viure l’experiència entre la sorpresa i el sentiment d’aventura, però vaig comprendre que era el futur per a aquell tipus de transport predeterminat per rails, però a pesar de l’afirmació contundent i convençuda del senyor Schwab jo encara no puc veure com es podrà circular enmig del tràfic caòtic de Nova York, el qual he patit alguna vegada, amb taxis i autobusos conduits, tots alhora, per diferents ordenadors. No ho veig! Però ell ho deia convençut, tant, que afegia que calia anar buscant ja formules de reciclatge dels conductors americans per a poder reincorporar-los al mercat laboral, una tasca en la qual ell deia que devien d’estar implicats, col·laborant, els governs, les empreses i la societat civil.
En aquell programa, es va nomenar el concepte de “precariat” per a referir-se a aquella persona que hui té treball però que el pot perdre dins d’un temps, perquè, en general, el concepte de treball per a sempre desapareixerà. Cal preparar la gent per al canvi laboral. El treballador del futur haurà de reciclar-se contínuament. En el programa es va dir que s’eliminaran llocs de determinats tipus treball i n’apareixeran uns altres que són els de futur, dels quals hi haurà gran demanda, és creu ja que seran aquells de provindran de les disciplines acadèmiques STEM: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. També creixeran els sectors sanitaris i educatius. Hauran de crear-se nous models educatius, amb els quals l’educació siga la més personalitzada possible. Serà necessari el domini de les ciències de la computació i programació. Caldrà aprendre a aprendre millor i més ràpid. L’educació ha d’incloure les ciències i les humanitats. Després caldrà fomentar l’emprenedoria i, a més a més, acceptar treballar en equip.
Klaus Schwab deia que no hauríem de tenir por a preparar les persones per al canvi, però que comprenia que havia hi ha una banda d’edat dels treballadors, la d’aquells que tinguen 50-60 anys, en la qual podia ser dificultosa la seua reinstal·lació laboral, són els nomenats “exclosos”. Ell pensava que podrien tindre lloc en la dedicació als altres com a cuidadors dels necessitats o dels menys afavorits, una manera que tots pogueren estar satisfets però deia que per a poder aconseguir-ho calia la instauració d’una renta bàsica universal i suficient perquè lliurara la gent del desassossec econòmic. La proposta advoca pel manteniment de les persones com a esser humans i no com a robots, i albira el nou renaixement de l’espècie humana.
El futur del treball ja està arribant, va dir vostè senyor Schwab, però la renda bàsica universal i garantida… Això com és paga? Això qui ho paga?
Pasqual Molina 