MECENATGE
Crec que tots identifiquem el mecenatge com una activitat mitjançant la qual algú, el mecenes, ajuda, col·labora o dona suport a un altre, persona o entitat, perquè puguen desenvolupar la seua activitat, del tipus que siga, la qual quasi sempre està dirigida també a beneficiar els altres. El mecenatge pur és de tarannà altruista i cal diferenciar-lo del patrocini, en el qual el patrocinador busca una rendibilitat, habitualment de tipus publicitari.
Gai Cilni Mecenàs, conseller polític de Cèsar August, fou un ric i noble romà que impulsà a joves talents dedicats a escriure poesia. Acollí a poetes com Horaci i Virgili, proporcionant-los tot allò que necessitaven per a prosperar en la seua carrera poètica. Des d’aleshores el nom de mecenes o mecenatge va associat a este tipus d’activitats en favor de la promoció de l’art i dels artistes, i també, amb el passar del temps, de la ciència. Durant un ample període de temps, l’Església va ser l’única institució que va exercir el mecenatge artístic i cultural donat, aleshores, el seu monopoli de les activitats intel·lectuals. El mecenatge modern va aparèixer en el Renaixement. La vinculació d’un mecenes als artistes genials, molts d’ells joves i que van adquirir gran fama, els aportava prestigi social i polític. Famílies com els Medici, es rodejaren dels artistes i humanistes més importants que convertiren Florència en el centre cultural de l’època. La protecció de les arts passà a ser una activitat competitiva entre les ciutats italianes, el papat i les monarquies europees. També el nom d’algunes cases nobiliaris i el d’altres personatges d’origen social baix va estar lligat al dels artistes que protegien gràcies al mecenatge. Les construccions vaticanes durant el període de Juli II i de Lleó X, en les quals s’aglutinaren l’arquitectura, l’escultura i la pintura dels millor artistes d’aleshores (Bramante, Miguel Àngel, Rafael), en serien el paradigma. També s’inicia en esta època l’interés pel col·leccionisme i durant el Barroc hi hagué un afany per acumular obres d’art i objectes de tota mena, la qual cosa sèrie el germen de museus com els d’El Prado o del Louvre. En l’època contemporània, es va produir la democratització de l’art amb el trasllat de les col·leccions reials als museus per al gaudi públic. La Revolució Industrial afavorí l’aparició d’una nova classe social de predomini econòmic, la burgesia, formada per empresaris, banquers, comerciants, industrials i professionals liberals que van liderar el nou mecenatge contemporani (Morgan, Rothschild, Carnegie, Rockefeller, Guggenheim, Thyssen…). En l’actualitat el mecenatge sol estar fet per organitzacions, públiques o privades, per a la realització de diferents projectes que necessiten d’eixa ajuda. Una modalitat dels darrers temps és el micromecenatge o crowdfundintg, amb aportacions de diferents persones o entitats, sovint de baixa quantitat econòmica, les quals, sumades, fan possible el projecte al qual es pretén ajudar.
A Espanya, el mecenatge, o contribució del sector privat en la consecució de fins d’interes general, esta reconegut mitjançant una normativa a traves de la Llei 49/2002 de 23 de desembre. El foment de les iniciatives de mecenatge es substància mitjançant incentius fiscals a les donacions i un règim especial de tributació de les entitats sense ànim de lucre. El títol III de la Llei regula els beneficis fiscals aplicables a donatius, donacions i aportacions fetes a favor de les entitats beneficiades.
El mecenatge cultural a la Comunitat Valenciana estava regulat per la Llei 9/2014m de 29 de desembre d’impuls de l’activitat i del mecenatge cultural. Fou la segona llei autonòmica a l’estat espanyol que es va aprovar en esta matèria, que ací incloïa també el mecenatge científic i l’esportiu no professional. L’aplicació de l’esmentada llei, que mai es va desenvolupar reglamentàriament, ha tingut un escàs impacte en la societat valenciana perquè en el seu articulat no es regulaven aspectes fonamentals com ara la definició de les persones o entitats beneficiaries i les modalitats de mecenatge, ni tampoc mecanismes per a garantir l’interés social dels projectes o activitats susceptibles del mecenatge cultural. Tampoc, aleshores, el Dictamen 2014/0533 del Consell Jurídic Consultiu hi fou massa favorable, perquè considerava que més que una llei pareixia un pla o programa d’activitats culturals.
Un nou Projecte de Llei del Mecenatge Cultural, Científic i Esportiu no professional de la Comunitat Valenciana va ser aprovat, el passat dia 2 de febrer, pel Consell perquè les Corts el debaten i el ratifiquen. A Gandia, el divendres dia 9 es va celebrar a la Casa de la Marquesa el Fòrum Valencià del Mecenatge en Patrimoni Cultural, en el qual dues tècniques de l’Oficina de Mecenatge Cultural de la Conselleria, Maria José Rodrigo i Carmen Llacer, feren una meticulosa exposició de l’articulat del Projecte de Llei. En una segona part de la jornada, diferents ponències situaren experiències prèvies en la taula: Juan Carlos Oresnes, director de l’Oficina de Mecenatge a Navarra; J.L. Jiménez Salvador, director del Màster en Patrimoni Cultural de la Universitat de València; Ana Noguera, en representació del Consell Valencià de Cultura; José Maria Segura, director del Museu Arqueològic d’Alcoi, i Susana Lloret, directora general de la Fundació Per Amor a l’Art de Valencia, patrocinadora de la sala d’art de l’edifici de Bombas Gens.
En l’obertura del Fòrum, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, es congratulava que la Conselleria de Cultura haguera escollit nostra ciutat com l’amfitriona del Fòrum Valencià del Mecenatge, reforçant nostra nominació de primera Capital Cultural Valenciana de la historia, títol atorgat per tot els nostre passat i present cultural: “Gandia sempre ha estat un dels referents més evidents de mecenatge per la seua condició de ciutat Borja”. I va afegir: “Estem en condicions de dir que, en estos moments, la nostra ciutat està totalment preparada i motivada per al mecenatge, que farà, sens dubte, que siga encara més rica en cultura, ciència i esport”. En la taula presidencial, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, confirmava la decisió de la Conselleria que fóra a la nostra ciutat on començarà a parlar-se de la futura Llei, i Emili Aura, director del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, remarcava el paper fonamental de les universitats públiques en la cultura del mecenatge.
L’altre dia a Gandia, Ciutat Literària i dels Borja, Ciutat de la Ciència i de la Innovació i Capital Cultural Valenciana, varen parlar la societat civil, la cultural i l’acadèmica, ara hauran de fer-ho els polítics per a debatre i ratificar la millor Llei del Mecenatge possible.
Pasqual Molina 